Treva en la guerra del Labour amb Starmer molt desautoritzat

Les diferents faccions en la batalla per la successió al tron de Keir Starmer han adoptat una treva d’un mes, pendents de si l’alcalde de Manchester, Andy Burnham, derrota la ultradreta de Farage o no en la disputa per l’escó vacant de Makerfield a la Cambra dels Comuns. Aquesta petita localitat de 100.000 habitants decidirà el destí de tot el Regne Unit.

L’executiva laborista no va trigar ni 24 hores a donar llum verda a Burnham perquè es presenti com a candidat i provi d’obtenir l’escó al Parlament que li permetria de desafiar Starmer, aconseguir les regnes del laborisme i procurar de frenar Reform UK, el partit populista ultra de Nigel Farage, en les eleccions previstes per al 2029.

El poder és sens dubte addictiu, i l’alcalde de Manchester ha decidit de posar tota la seva carrera sobre una carta. Si conquereix l’escó, demostrarà que és capaç de guanyar Farage al seu propi territori del nord d’Anglaterra, l’anomenada muralla vermella, i el Partit es posarà a les seves mans perquè guanyi a les generals. Serà l’heroi del moment. Però si perd potser s’haurà de dedicar a una altra cosa que no sigui la política.

Farage ja ha proclamat que “anirà a totes” en aquesta circumscripció del Gran Manchester, on el seu partit va capturar la meitat dels vots en les recents eleccions municipals, i va defensar amb èxit el nacionalisme anglès antiimmigració de l’antiga classe obrera amb valors socialment conservadors, que dona als estrangers la culpa de la falta d’habitatge, les cues en la sanitat pública i la massificació de l’educació, en comptes de les gairebé dues dècades d’austeritat des de la crisi financera del 2008.

A tot això, el primer ministre Keir Starmer, ja gairebé sense autoritat al Labour després de la desfeta electoral, va publicar ahir un vídeo a les xarxes socials sobre la manifestació de la ultradreta d’avui a Londres, convocada pel neofeixista Tommy Robinson, però no va esmentar en cap moment la lluita pel lideratge. Que continuï governant d’aquí deu anys, com va dir amb arrogància fa uns dies, sembla una quimera.

El Parlament entra en aturada la setmana que ve, després del frenesí dels últims dies. L’elecció de Makerfield serà convocada segurament per a un dijous de la segona quinzena de juny, una mica després de la cimera del G-7 a Evian, a la qual assistirà Starmer. Si Andy Burnham guanya, l’escenari que més es preveu és que desafiï el lideratge de l’actual primer ministre durant l’estiu, perquè el congrés de la tardor del partit sigui la seva coronació.

Però, si perd, que no és forassenyat atesa la composició demogràfica de la circumscripció, tots els plans dels barons del Labour se n’aniran en orris, i a tornar a començar. Wes Streeting, Angela Rayner i altres aspirants es tornarien a trobaren la tessitura de si desafiar Starmer o no, i de si algun d’ells és capaç d’unir les diferents faccions. Fins i tot el primer ministre podria veure una escletxa per aferrar-se al poder, tot i que tant els sindicats com els diputats tenen clar que algú altre ha d’encapçalar les tropes en les eleccions del 2029, o serà una matança com la del Somme.

Tots els camins passen per Makerfield, un lloc del qual fins ahir gairebé ningú no n’havia sentit a parlar.