Gràcies per tant, Florentino

No en sé un borrall de futbol i menys que m’interessa. Tampoc no soc de bufandes. Oprimeixen. Totes: les polítiques, les esportives i les altres. Però aquesta setmana, pel morbo periodístic, servidora ha quedat fascinada en l’histrionisme de Florentino Pérez. Quina funció. I quina ressaca.

Una de les derivades del numeret del president del Reial Madrid ha aterrat al territori de les dones i del feminisme. El cèsar blanc va despatxar la columnista del diari ABC María José Fuentálamo com “la dona que no sap si sap de futbol”. A la presentadora de Fox Sports Lola Hernández la va rebatejar com la “nena”: “Que pregunti aquesta nena, que els altres sou molt lletjos”.

El que va verbalitzar el president del Madrid cap a dones periodistes el delata

Un clàssic ibèric amb ressons trumpistes: l’home poderós convençut que hi ha enginy en el paternalisme.

Les guardianes del catecisme van saltar a la gespa en qüestió de segons. Irene Montero va cabotejar a X contra els “ señoros” i va certificar que allò era una “ machirulada èpica”. La ministra Ana Redondo, més institucional, va parlar de “masclisme caspós i anacrònic”. Traducció simultània: a Florentino li fa falta una actualització de software.

I sí, aquests dos comentaris traspuen un masclisme antic de senyor important i sobretaula interminable. Florentino té poder, diners i 79 anys. Això no significa necessàriament res en altres homes. Però en el seu cas, doncs sí. La qüestió és que, si ja ho sabíem, a què treu cap tant estupor?

Potser el més interessant no són les sortides de to, sinó la reacció de les afectades. Va escriure Fuentálamo a l’ ABC : “Ofesa? En absolut”. I afegia una cosa més intel·ligent que moltes postil·les d’eurodiputades i ministres: que escoltar segons quins comentaris li rellisca bastant i que, si alguna cosa produeixen, és cansament. “Una altra vegada? No havíem passat ja aquesta pantalla?”. Cansament infinit i alhora alleujament. El que va verbalitzar Florentino confirma que determinades mentalitats es mantenen ben incrustades i que les dones fem bé de continuar plantant cara en el món professional i personal. Gràcies, Florentino, pel recordatori.

“Ni vaig registrar allò de ‘nena’. Només volia preguntar pel mexicà [ Riquelme]”, va dir a Mañaneros de TVE Lola Hernández, 54 anys i trenta de carrera. Després va evocar Jesús Gil, Rubiales... i tota la rèmora nacional que ha convertit certs dirigents de clubs en peces de museu. I ho va rematar reivindicant la professionalitat de les periodistes especialitzades en esports, que, per sort, cada dia són més.

“El que em fa més pena és que em crideu només per comentar l’anècdota i no la crisi del Madrid”. Que gran, Lola.