Els ossos de calamar de la història

 Després del naufragi d’Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965) m’ha plantejat un parell de dubtes extraliteraris. Si en les entrevistes l’autor no hagués explicat a tort i a dret que la novel·la és una faula sobre el procés, que Jon Quer és Oriol Junqueras i Karl van der Berg, Carles Puigdemont, els –diguem-ne– lectors de bona fe, ho haurien enganxat a la primera? És un dubte que va més enllà de Després del naufragi. Fas un llibre a l’estil dels autors russos que t’agraden, fent veure que és una traducció. Però ningú el llegeix com aquesta traducció imaginada, perquè ja d’entrada es converteix en “un llibre que imita els russos”. Tant se val que l’autor no ho digui a les entrevistes. Algú ho veu i de seguida se sap. De manera que el llibre no és el que l’autor volia que fos sinó una altra cosa més dirigida i menys ambigua: més petita. 

L’altra qüestió és: si jo fos un autor que escriu faules amb un significat polític, sobre l’alteritat i el poder, com voldria que es publiquessin? Amb unes cobertes que els fessin caure a la banda dels llibres d’aventura o dels llibres de literatura general? Després del naufragi és una obra que de portes enfora és una novel·la política mentre que físicament és un llibre d’aventures, amb orles tipogràfiques i il·lustracions de Franc Aleu inspirades en els gravats de les edicions clàssiques. Si hagués estat a l’inrevés no sé si hauria estat millor o pitjor: jutgin. M’imagino un llibre amb una coberta estil Gallimard i unes entrevistes dient, que darrere aquella presentació hi ha ficció, aventures, la balena malèfica que torna a ventar cops de cua, un narrador recuperat d’un dels grans clàssics, perquè la història de Moby Dick –neta d’erudició balenera– no passa mai.

Sánchez Piñol té la virtut de no voler complicar excessivament metàfores ni trames: sap que la novel·la d'acció té unes normes i les sap actualitzar molt bé

Com Francesc Serés, Sánchez Piñol va viure amb intensitat el procés, s’hi va comprometre, no és un innocent que combregui amb rodes de molí: hi va veure les vores. A Victus (2012), que per mi és el millor que ha escrit, va novel·lar la caiguda de Barcelona, introduint-hi elements de reflexió que connectaven amb la realitat del moment, sense que aquesta s’imposés sobre els aspectes pròpiament literaris. Aquí, mana la metàfora política: tot hi està relacionat. Sense entendre que darrere les aventures nàutiques hi ha les baralles en la direcció del procés, al paper de les bases, els escèptics i els que hi creien de debò, no sé si la història per ella mateixa té prou nervi. 

Sánchez Piñol té la virtut de no voler complicar excessivament metàfores ni trames. Sap que la novel·la d’acció té unes normes, que ha sabut actualitzar molt bé. Si vol que el lector reconegui en el narrador, l’Ismael, un home culte, en té prou amb fer-li citar dos o tres clàssics: frases breus i ben triades: ja estàs situat i no cal més. Plató: “Els governants haurien de ser els únics homes a qui es tolerés el privilegi de poder mentir”. L’element fantàstic hi té un pes important, amb una referència a les portes de la percepció que obren les drogues. Té un humor fi: quan els tripulants del Lònia confonen la balena Moby Dick amb la gran tonyina Tut. La reacció de Moby Dick es produeix perquè els tripulants del Lònia demanen massa tonyines al mar (el pacte fiscal). Hi ha un humor trist, de vegades grotesc, i en la relació amb la Mel, una mossa que actua en un cafè cantant i acaba engrapant l’arpó, una nota biogràfica sentida. 

Sánchez Piñol és com un Cy Endfield (el director de Zulú, del 1964): pot passar-se dues hores escrivint escenes de guerra. Les pàgines d’acció, cap al final de Després del naufragi, són les millors. Això i el somni en el qual l’Ismael imagina que se l’ha empassat Moby Dick i que ha anat a parar a la bossa on emmagatzema, abans d’expulsar-los, els ossos dels calamars que s’ha cruspit. Una bona versió plena d’enginy i humor desenganyat de la paperera de la història.

-----------------------------

Albert Sánchez Piñol. Després del naufragi. Univers. 296 pàgines. 21,75 euros