L’abstenció autonòmica que ensorra el PSOE andalús

Al voltant de mig milió de votants andalusos del PSOE de les generals van donar l’esquena al que va ser en un altre temps partit hegemònic a la seva comunitat en el tenebrós període per als socialistes de les autonòmiques del 2018 i el 2022, les del domini de la dreta. Bona part es va abstenir, d’altres es van dispersar i el 2022 una porció significativa va optar pel popular Juan Manuel Moreno.

Aquesta abstenció diferencial, la caiguda de la participació a les autonòmiques respecte a les generals, en detriment dels socialistes, l’antic flagell del PSC en els temps daurats convergents, constitueix ara la desgràcia absoluta per al PSOE al bressol principal del seu renaixement després del franquisme, Andalusia.

El 2023 Sánchez va treure gairebé 600.000 vots més que els socialistes a les autonòmiques del 2022

El 2011, quan el PP de Mariano Rajoy posava proa cap a la Moncloa en què s’havia cremat el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero, el president socialista andalús, José Antonio Griñán, va prendre la sàvia decisió de separar les autonòmiques de les generals, per intentar salvar-se, al rebuf de les retallades que havien de fer els populars només aterrar al poder. La jugada, que trencava una pauta que venia del 1996, li va sortir perfecta, però va plantar la llavor del desastre per al PSOE.

Amb l’avantatge de la mirada retrospectiva s’observa que si la successora de Griñán, Susana Díaz, hagués reprès, d’acord amb Pedro Sánchez, aquella tradició de les autonòmiques amb les generals, convocant-les per a la primavera del 2019, i no el 2018, és improbable que el PSOE hagués perdut el seu feu davant l’aliança de PP, Ciutadans i Vox, amb l’impuls espanyol compensant el seu desgast intens a la regió.

En aquest cicle de comicis andalusos per separat, del 2012 al 2022 i que ara continua, hi va haver dues etapes. En la primera, del 2012 i del 2015, amb participacions del 62,2% i el 63,9%, sempre sense comptar els residents a l’estranger que distorsionen tot el càlcul, hi va haver majories progressistes, liderades pel debilitat però encara governant PSOE. En la segona, del 2018 i el 2022, l’afluència a les urnes va caure al 56,9% i al 58,3%, respectivament, i les dretes van aconseguir la majoria. En concret, la baixada de set punts entre el 2015 i el 2018 va ser determinant per enfonsar el PSOE, que va caure del 35,4% dels vots al 27,9%, i es va estimbar encara més, al 24,1%, el 2022, cosa que, unida a la bona sort que va tenir Moreno en el repartiment d’escons, li va donar la majoria absoluta amb un escàs 43,1%. Mentrestant, a les generals el PSOE es va mantenir a Andalusia molt lluny del seu 60,5% del 1982, però va resistir molt més bé que a les autonòmiques, oscil·lant, del 2015 al 2023, entre un 31,5% i un 34,2%, amb taxes de participació per sobre del 68%.

A les generals del 2023, amb un 69% de participació, el PP va treure 1.596.044 vots, gairebé el mateix que els 1.589.272 de les autonòmiques del 2022, amb 11 punts menys d’afluència a les urnes. Pel que fa al PSOE, aquestes xifres van ser, respectivament, de 1.467.501 i 888.325 vots, amb una diferència entre les eleccions generals i les autonòmiques de gairebé 600.000 vots, una mica més que entre les generals del 2019 i les autonòmiques celebrades el 2018.

En les enquestes postelectorals i en l’anàlisi geogràfica s’entreveu també l’efecte d’aquesta abstenció diferencial, martiri socialista de la Catalunya de Jordi Pujol a l’ Andalusia de Moreno, almenys fins avui.