El secret de Moreno: “No diré res al teu cunyat”

Fa anys que el PP tracta de trobar la fórmula per suturar la sagnia de vots cap a Vox sense deixar de convèncer els electors moderats que unes vegades es decanten pel PSOE, altres pels populars o es queden a casa quan cap no els fa ni fred ni calor. És el mateix dilema al qual s’enfronten moltes forces conservadores tradicionals a Europa i trobar la fórmula no està sent fàcil per a ningú. Alberto Núñez Feijóo va arribar sota l’aura d’haver-ho aconseguit a Galícia, però encara no ha trobat la tecla per a tot Espanya. La tocarà per ell Juanma Moreno Bonilla?

Tota l’estratègia política del PP passa per fer fora el “sanchisme” de la Moncloa, la mateixa retòrica que fa servir Vox. L’extrema dreta afegeix al còctel moltes dosis del que s’ha denominat “guerra cultural”, que pretén impugnar els axiomes de l’esquerra sobre feminisme, ecologia, seguretat o immigració presentant-los com a excessivament “bonistes” i ideats per una elit que busca encotillar la gent del carrer i els seus veritables interessos. Tot amanit de polarizació per crear un clima irrespirable que indueixi a buscar el canvi. Deixebles de José María Aznar al PP han propugnat la crida a “desacomplexar-se per connectar amb el carrer i aconseguir l’hegemonia del centredreta”. Isabel Díaz Ayuso l’ha portada al màxim nivell, de vegades inclús al paroxisme, fins ara amb èxit a la Comunitat de Madrid. El candidat andalús representa una altra cosa i no s’ha d’oblidar que avui Moreno és, sobre el paper, el líder del PP amb més poder a Espanya.

En aquella lliga, Ayuso guanya per golejada en presència mediàtica, i la seva comunitat és econòmicament més potent, però Andalusia és la més poblada i constitueix un graner de vots més gran. Feijóo va aconseguir a les generals del 2023 1,4 milions de vots a la Comunitat de Madrid, mentre que el dipòsit andalús en va aportar 145.000 més. I el que és més important, les paperetes madrilenyes es van convertir en 16 escons del Congrés per al PP i en 25 les andaluses. N’hi ha prou amb aquesta dada per certificar la rellevància que adquireix una victòria contundent de Moreno per als propòsits de Feijóo.

Si el candidat del PP andalús obtingués majoria absoluta demostraria, a més a més, que és possible contenir Vox i que la recepta d’ Ayuso no té per què ser l’ exitosa, almenys no en tots els territoris. El mateix Feijóo presumia d’haver frenat l’extrema dreta a Galícia amb un discurs més moderat que el que té ara que és el líder del partit a tot Espanya. El seu successor, Alfonso Rueda, segueix l’estil mesurat, com demostren les seves declaracions d’aquesta setmana en què agraïa al Govern central l’actuació en el cas dels afectats d’ hantavirus. Rueda i Moreno són el revers d’ Ayuso i, ara per ara, els funciona la fórmula. Això no treu que el candidat del PP critiqui el Govern de Sánchez, a qui culpa del narcotràfic a Andalusia, per exemple.

Això de Moreno no és només una qüestió de tarannà personal. El dirigent popular ha guanyat Andalusia adormint el vot socialista desencisat. Es tracta de no donar motius perquè l’esquerra es mobilitzi a la contra. Així va obtenir l’última majoria absoluta i busca repetir-la ara. Fins a tal punt confia en aquesta recepta que ha preferit no contaminar la seva campanya amb la presència d’altres líders del PP nacional i el mateix Feijóo ha desplegat una agenda paral·lela.

El president andalús va aconseguir la majoria absoluta adormint el votant socialista desencisat

Quin és el secret de Moreno? Al dirigent popular se’l compara amb un actualitzat Manuel Chaves, que va governar dues dècades la Junta amb un estil institucional i previsible, tot i que autònom respecte a Ferraz quan ho considerava oportú. Moreno es presenta com un dirigent amable, sempre somrient, que no entra en baralles ideològiques. Abraça a més un “andalusisme modern”. Moreno va institucionalitzar el Dia de la Bandera d’ Andalusia el 4 de desembre, que commemora les manifestacions massives del 1977 per exigir una autonomia al mateix nivell que la de Catalunya i el País Basc. El PP només defensava fins aleshores el dia oficial d’ Andalusia, el 28 de febrer (data del referèndum d’autonomia) i l’altra efemèride s’havia convertit en un vedat de l’esquerra.

Com Chaves abans, Moreno pregona l’estabilitat com a màxima aspiració. Vet aquí algunes frases que resumeixen l’èxit del candidat:

–“ Jo soc un president normalet, que fa coses normals per a la gent normal”. Marca així distàncies amb la figura del “senyoret andalús” que sempre s’havia associat al PP. Ara Moreno, quan parla de senyorets, es refereix als que desembarquen des de Madrid.

–“ A Andalusia ja no es plora, a Andalusia es factura”. Moreno abraça els clàssics del seu partit: el greuge respecte a Catalunya i l’economia. El primer a compte del finançament, aprofitant que la seva rival, l’exministra María Jesús Montero, el va negociar amb ERC. Sobre l’economia intenta fer pujar l’autoestima i l’orgull andalús equiparant el nombre d’empreses o autònoms amb Catalunya. A l’anterior líder del PSOE andalús li va dir: “Senyor Espadas, escoltant-lo a vostè sembla que els andalusos estem tots al caire de la inanició, que anem pel carrer pidolant un sandvitx de mortadel·la”. A ningú no li agrada sentir-se pobre.

–“A aquells votants socialistes que em miren de reüll i diuen, mira, aquest noi no em disgusta, però és que votar el PP em costa... Els dic, voteu-nos, que el vot és secret i no l’hi diré a ningú, ni als vostres germans ni als vostres cunyats. Jo no et demano que et facis del PP ni et donaré cap carnet...”

Moreno va arrabassar a l’esquerra la celebració del Dia de la Bandera d’Andalusia

Aquesta nit veurem si més de set anys de govern i algunes motxilles com la gestió dels cribratges del càncer de mama erosionen la fórmula Moreno. I si a Feijóo el sedueix més l’estil andalús o el madrileny.