Tretze caps de l’Oficina Antifrau cobren igual o més que un conseller del Govern

El director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va cobrar el 2025 més que el president de la Generalitat. Dotze comandaments més de l’organisme encarregat de vetllar per la integritat pública voregen o superen els salaris dels consellers del Govern gràcies a un sistema de complements singular, heretat del Parlament, que Antifrau està a punt d’estendre a tota la plantilla.

Segons càlculs de La Vanguardia a partir de documentació oficial i informació obtinguda després d’un procediment de transparència iniciat fa set mesos, els plusos eleven al voltant d’un 25% el sou base dels caps d’àrea i d’unitat amb condició de funcionari.

En el procediment, l’OAC només ha facilitat de manera íntegra les retribucions dels seus quatre màxims càrrecs. El director de l’oficina fins a final del 2025, el magistrat Miguel Ángel Gimeno, va percebre el 2025 un total de 163.644,28 euros bruts. La seva directora adjunta, Olinda Anía, va cobrar 146.768,94 euros. El director de Prevenció, Òscar Roca Safont, 152.688,12 euros, i el director d’ Anàlisi i Investigacions, Manel Díaz Espiñeira, que va deixar l’OAC a l’abril, 142.655,08 euros. En el 2026, el sou del nou director, Josep Tomàs Salàs, és de 169.054,34.

A tall de comparació, el president Salvador Illa tenia assignada el 2025 una retribució de 136.842,08 euros; el sou d’un conseller era de 124.391 euros.

Els salaris elevats a Antifrau no es limiten a la direcció. Al següent esglaó se situen vuit caps d’àrea responsables d’administració, formació, afers jurídics o anàlisi de la despesa pública. Quatre d’ells s’acosten als 140.000 euros anuals, dos més se situen al voltant dels 125.000 euros i dos més superen els 115.000, segons les estimacions d’aquest diari.

L’estimació és necessària perquè l’OAC s’ha negat a facilitar determinades partides salarials de manera individualitzada al·legant motius de protecció de dades, malgrat admetre que es tracta de càrrecs públics “que ocupen càrrecs de comandament i d’especial responsabilitat”.

Per sota apareixen quatre caps d’unitat les nòmines dels quals oscil·len entre els 100.000 i els 120.000 euros bruts anuals.

La institució paga triennis set vegades superiors als de l’Administració catalana

L’elevat nivell retributiu s’explica en primer lloc pel mateix sou base assignat a aquests càrrecs. Segons les taules salarials d’Antifrau, era de 105.497,98 euros per a un cap d’àrea el 2025, xifra que aquest any s’ha incrementat fins als 107.080 euros.

La diferència amb la resta de l’administració catalana és notable. Així, un funcionari de la Generalitat del subgrup A1 amb nivell 30 (el màxim nivell) percep 82.657,48 euros bruts anuals sumant sou, complement de destinació i específic.

A aquesta base salarial del personal de l’OAC s’hi afegeixen diversos plusos. Un és el denominat complement de qualitat, destinat a retribuir “el grau d’interès, la iniciativa, l’esforç i la contribució a la millora permanent de la feina”.

L’Oficina no ha volgut facilitar l’import individualitzat percebut per cada comandament, tot i que la informació agregadapermet estimar que els caps d’àrea van cobrar de mitjana uns 6.500 euros bruts anuals per aquest concepte el 2025, mentre que els quatre caps d’unitat van ingressar uns 5.400 euros.

Antifrau argumenta que desglossar individualment aquest complement podria revelar indirectament informació privada relacionada amb baixes mèdiques o productivitat laboral.

El principal factor que fa que es disparin les nòmines, tot i això, és el sistema de triennis. El personal funcionari de l’OAC cobra per cada trienni consolidat a la institució un import equivalent al 5% del sou base, un règim heretat del Parlament i molt allunyat de les quantitats que es paguen a l’administració pública.

Actualment, el trienni d’un cap d’àrea d’Antifrau puja a 5.345,02 euros anuals, mentre que un funcionari A1 nivell 30 de la Generalitat percep 706,60. Set vegades i mitja menys.

El salari del director va ser el 2025 de més de 163.000 euros bruts, i el 2026 està per sobre de 169.000

L’efecte acumulatiu és considerable. Cinc dels vuit caps d’àrea treballen en la institució des dels seus primers anys, fet que els ha permès consolidar-ne cinc o sis triennis sota el sistema propi de l’Oficina.

Dels vuit, sis són funcionaris i s’acullen a aquest règim. Els altres dos perceben triennis segons les quantitats ordinàries de l’administració. Un cap d’àrea incorporat a l’Oficina el 2009 percep més de 23.000 euros anuals només pels sis triennis generats a Antifrau. Un altre, del mateix nivell, rep 20.000 euros.

En contrast, una cap que no és funcionària cobra al voltant de 3.500 euros anuals per cinc triennis.

Els complements no s’acaben aquí. Els empleats de l’OAC amb trajectòria prèvia en la funció pública perceben quantitats addicionals pels triennis generats abans d’incorporar-se a l’organisme, però es calculen segons les condicions de l’administració d’origen i no aplicant el 5%.

Antifrau tampoc no ha facilitat de manera individualitzada aquesta partida, al·legant que proporcionaria informació massa precisa sobre la trajectòria professional de persones concretes. Segons les dades agregades, són uns 3.000 euros addicionals de mitjana.

L’origen d’aquest règim especial es remunta a la creació de l’Oficina Antifrau, el 2008. La llei fundacional va establir que el seu personal funcionari estaria subjecte a l’Estatut del Règim i el Govern Interiors ( ERGI), la normativa laboral del Parlament de Catalunya, amb unes condicions retributives molt més favorables que les de la resta d’administracions.

La singularitat resulta especialment sorprenent perquè l’OAC ni tan sols és una institució estatutària, a diferència del Síndic de Greuges o la Sindicatura de Comptes. Durant l’etapa de Rafael Ribó, el Síndic va rebutjar d’aplicar aquest model per considerar-lo excessiu.

L’entitat addueix que és ella mateixa qui ha corregit el règim heretat des del Parlament

La bretxa entre funcionaris i personal laboral ha provocat tensions internes a Antifrau, ja que els privilegis vinculats al règim ERGI només beneficien els primers. Mesos abans d’abandonar el càrrec, a final de juliol de l’any passat, Miguel Ángel Gimeno va aprovar una resolució en què es comprometia a equiparar els plusos d’antiguitat entre els dos col·lectius, tot i que la mesura va quedar pendent de l’aprovació de nous pressupostos de la Generalitat.

Responent per l’impacte econòmic d’aquesta equiparació salarial, l’Oficina va evitar facilitar una xifra concreta, tot i que la va situar al voltant del 0,09% de l’actual despesa de personal, ja que no s’aplicarà d’una manera retroactiva. Sí que va admetre, tot i això, que la partida ja ha estat remesa al Departament d’Economia perquè s’inclogui en l’avantprojecte de llei de Pressupostos de la Generalitat.

El pressupost de l’OAC per al 2025 va ser de 6.957.216,56. Un 81,83% (5.693.111,23 milions) és despesa en personal.

La qüestió salarial ha perseguit Antifrau des de fa anys. L’organisme va arribar fins i tot a reclamar davant el Tribunal de Comptes més de 205.000 euros al seu exdirector Daniel de Alfonso (2011-2016) i a dos alts càrrecs més per cobraments indeguts vinculats als triennis. Tots tres havien estat percebent la totalitat dels seus complements d’antiguitat aplicant el 5% sobre el sou base de l’Oficina, incloent-hi els meritats abans d’incorporar-se a l’organisme.

Aquesta mateixa setmana, el Tribunal de Comptes ha dictaminat que De Alfonso ha de tornar 142.484 euros més interessos, atès que considera indeguts part dels pagaments, tot i que una altra part ha prescrit.

Gimeno va arribar a la direcció d’Antifrau el 2016 amb la intenció de corregir els excessos de l’etapa de De Alfonso, que va ser destituït per una gravació amb el ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz en què es vantava d’actuacions contra l’independentisme català.

Va ser llavors quan la Sindicatura de Comptes va començar a fiscalitzar amb més detall el sistema retributiu de l’Oficina. En un primer informe emès el 2018, la Sindicatura va concloure que els alts càrrecs no havien de percebre complement de qualitat ni els triennis meritats des del seu nomenament. Dos anys després, en un segon informe més exhaustiu, la Sindicatura va matisar part de les seves conclusions i va dictaminar que els triennis dels alts càrrecs s’havien d’abonar conforme als criteris ordinaris de la seva administració d’origen i no aplicant el 5%.

Els complements inflen fins a un 25% el sou dels caps amb condició de funcionari

L’OAC defensa que va ser la mateixa institució la que va impulsar les reformes per limitar els aspectes més controvertits del règim heretat del Parlament. Unes reformes que, a més a més, anaven contra el criteri inicial de la Sindicatura, que el 2020 va considerar que els funcionaris de l’Oficina havien de cobrar tots els seus triennis al 5%, incloent-hi els generats abans d’incorporar-se a l’organisme, tal com aplicaven llavors el Parlament i la mateixa Sindicatura de Comptes.

Antifrau va modificar finalment les seves normes internes i va fixar que només es cobrarien al 5% els triennis generats a l’Oficina Antifrau, mentre que els anteriors quedarien vinculats a les quanties de l’administració d’origen.

Enmig d’una forta polèmica pels privilegis del seu personal, tant el Parlament com la Sindicatura de Comptes van acabar reformant posteriorment els sistemes retributius en una línia semblant. L’OAC afirma que va ser pionera en aquesta correcció parcial del model. Tot i això, fins i tot després d’aquestes reformes, l’organisme manté encara unes condicions salarials molt superiors a les de la resta de l’administració catalana.