Barcelona contra el nou ordre tecnològic

La vida tranquil·la de Lieusaint, localitat francesa de 14.000 habitants, se’n va anar un dia en orris. Sense avisar, centenars de cotxes van començar a circular pel centre de la població i van pertorbar la pau de les escoles, els hospitals i les residències. L’alcalde va indagar i en va trobar la causa. L’app Waze, de Google, creada per evitar embussos de trànsit, estava aconsellant als seus usuaris de desviar-se pel centre del poble per retallar en un minut el temps que s’invertia circulant per la carretera principal. De sobte, un poble nascut a l’edat mitjana quedava reduït a la simple condició de drecera.

L’alcalde no es va quedar de braços plegats i va recórrer a la premsa. Gràcies a això, uns empleats de Waze van comparèixer al municipi per escoltar les queixes dels veïns. L’alcalde els va calar de pressa: eren veritables pelacanyes, algoritmes amb aparença humana que no tenien cap capacitat de decisió. En parla l’escriptor i conseller polític Giuliano da Empolial llibre L’hora dels depredadors (Edicions 62). L’autor ha participat aquesta setmana en les primeres Trobades pels Drets Digitals de Barcelona, organitzades per la Mobile World Capital i el ministeri per a la Transformació Digital.

Projectes de sobirania tecnològica europea i activisme: com frenar l’avanç de la bèstia

L’alcalde de Lieusaint, detalla Da Empoli, no es va quedar de braços plegats i va emprendre alguns petits actes de subversió contra l’algoritme. Va convertir alguns carrers en unidireccionals, va reduir la velocitat màxima i es va inventar un semàfor. El resultat en va ser una reducció del trànsit del 40% com a conseqüència que l’app va deixar de considerar la drecera tan drecera com abans. No es va solucionar el problema, però almenys es va poder pal·liar.

Just abans de la nostra xerrada prevista amb el títol Els enginyers del caos digital , pregunto a Da Empoli si petits sabotatges com els de l’alcalde de Lieusaint, portats a una escala superior, podrien servir per alentir l’ avanç imparable de l’oligarquia tecnològica que amenaça de dominar –si no el domina ja– el món. “D’alguna manera sí, podria servir d’exemple. Tot i que cal tenir un parell de coses en compte: quan s’apliquen mesures com aquestes pots acabar perjudicant la teva pròpia gent; per això, caldria afinar molt bé les normatives que apliques. I després hi ha el problema que pots resoldre el problema al teu poble, però exportant-lo al poble del costat”.

Ja sobre l’escenari del simposi, el també autor de la novel·la El mag del Kremlin va certificar la seva idea que no hi ha futur, “almenys en el sentit que els nostres pares tenien un futur”. Al contrari del que se sol dir en simposis d’aquest àmbit, va advertir que ni queda cap últim tren per agafar ni hi ha cap finestra entreoberta perquè Europa hi coli un projecte de sobirania digital que la salvi de dependre dels depredadors digitals dels EUA o de la Xina. “L’oportunitat que hi havia fins fa poc per a un sistema de normes s’ha tancat”, afirma al llibre. “A les bones, ja no hi ha res per fer”, va dir sobre l’escenari.

Va ser tot un suggeriment de cara al futur de les Trobades pels Drets Digitals, un esdeveniment que ha tornat a mostrar el compromís de Barcelona amb la sobirania tecnològica europea i amb la denúncia de les pràctiques antidemocràtiques de les grans plataformes. En la pròxima edició s’hauria de donar per superada la idea que s’és a temps de trobar una solució “a les bones”. La trobada hauria d’acollir col·lectius propensos a l’activisme, entre els quals els artistes digitals crítics amb l’estat actual de les coses. També hauria de posar més el focus en projectes industrials de sobirania.

No tot té cabuda en una trobada organitzada amb diners públics, però seria una bona idea que en les mateixes dates se celebrés a la ciutat un simposi off per incorporar la veu dels moviments socials que treballen en favor d’una xarxa més democràtica, com també representants d’una cultura de reapropiació tecnològica. També els alcaldes de Lieusaint del món, perquè demostrin com un senyal de circulació estratègicament recol·locat pot atordir –encara que temporalment– la bèstia.