Va arribar a un Barça ombrívol, el deixa al cim

Robert Lewandowski, canoner per a qualsevol època i equip, abandona el Barça a punt de fer els 38 anys, amb la missió complerta. A una edat tardana ha acreditat la seva qualitat de golejador, més que comprovat al Borussia Dortmund i al Bayern, que va pescar el davanter polonès i es va assegurar un doble èxit: debilitar el seu gran rival a la Bundesliga i garantir-se una quantitat sorprenent de gols. La seva eficàcia només va trobar comparació amb les xifres de Messi i de Ronaldo. Es va acomiadar del Bayern amb 344 gols, una mitjana de 0,92 per partit. Potser el Bayern es va pensar que el declivi de Lewandowski era a prop. Amb 34 anys, és possible que el polonès volgués veure món, gaudís, en fi, d’altres indrets geogràfics i competitius. Just allà hi va aparèixer el Barça. El seu fitxatge va ser inusual en molts aspectes. Els grans clubs europeus poques vegades contracten davanters ben entrada la trentena. Els seus projectes exigeixen renovació constant i jugadors joves, si és possible futuribles estrelles, però el 2022 el Barça no estava en condicions de competir amb els seus parells europeus en el mercat de fitxatges. Estava en fallida tècnica, destrossat en tots els capítols, trastornat emocionalment per la sortida de Messi, després d’una saga shakespeariana que encara no s’ha acabat.

No només se’n va anar el millor jugador en la història del club, o, simplement el millor, sinó que també el seu buit denunciava l’estat lamentable del club. El Barça, un dels dos o tres clubs del món que podia contractar el futbolista que li vingués de gust, va estar en una posició inaudita: despatxat del mercat selectiu de fitxatges, obligat a desfer-se d’una àmplia nòmina de veterans i recórrer als seus juvenils. L’equip necessitava personal competent, i el club requeria alguna solució, per lleu que semblés, que remeiés la seva greu pèrdua d’imatge.

L’eficàcia de Lewandowski sols es pot comparar amb les xifres de Messi i de Ronaldo

La solució va ser Lewandowski. Hi havia dubtes sobre si rendiria. Són molts, 34 anys al futbol. Ja no era el davanter que hauria costat 130 o 150 milions. Tot i això, el polonès era l’aposta perfecta per al Barça: un gran nom, dels que proporcionen imatge i prestigi, i unes dades que valia la pena d’apreciar. En la seva última temporada al Bayern, Lewandowski havia fet 50 gols en 46 partits. Amb uns quants menys el Barça també seria feliç. Va pagar 45 milions al Bayern i, per malparat que sortís de la crisi Laporta-Messi, el Barça tenia un nom potent al qual agafar-se.

El pes de Lewandowski a la resurrecció del Barça ha estat extraordinari. En un bel·licós context esportiu i social, ha fet una quantitat notable de gols, 119 en quatre temporades, i amb una eficàcia encara més rellevant a la Lliga, amb 82 gols en 132 partits. Enrere van quedar les seves monstruoses mitjanes al Bayern, però ningú no pensava que les repetiria. En un futbol menys agrest i més contingut que l’alemany, Lewandowski ha garantit gols i moltes victòries, alhora que s’evaporava amb rapidesa la seva condició de màxima figura de l’equip. Immortal la seva negativa a xocar-la a Lamine de primera instància. Del Barça de Lewandowski al de Lamine Yamal no hi va haver sinó un sospir.

La seva contribució significativa –tres títols de Lliga, un de Copa i tres Supercopes– es resumeix en els gols, la professionalitat i els recursos de davanter que han elevat el Barça a una dimensió radicalment contrària a la que es va trobar en el moment que el va fitxar. Juntament amb el PSG i el Bayern, el Barça és el model de referència al futbol mundial. Ningú no ho hauria sospitat fa quatre anys, quan el veterà Lewandowski va aterrar en un ombrívol Barça. No va oblidar l’ofici; no l’oblidarà l’afició.