Ucraïna fa un gir a la guerra

Per Vladímir Putin, el dia de la Victòria sempre havia estat un motiu d’orgull. Una jornada per presumir de múscul militar. Els seus millors tancs i míssils, desplegats al cor de Moscou.

Però, aquest any, la desfilada de la plaça Roja es va convertir més aviat en una humiliació per al president de Rússia.

El Kremlin no només va haver de prescindir de l’exhibició d’armament pesant per por d’un sabotatge ucraïnès, sinó que va haver de pregar a la Casa Blanca que imposés un alto el foc temporal per garantir un 9 de maig en pau.

Volodímir Zelenski va acatar la treva, però va voler deixar clar que ell tenia la paella pel mànec. En un gest sense precedents, va emetre un decret per “permetre la celebració” del dia de la Victòria i excloure la plaça Roja de qualsevol atac. Tot un cop a l’ego de Putin: Kíiv donant la seva autorització a Moscou per organitzar la seva gran festa nacional.

Aquest episodi hauria estat impensable quatre anys enrere, quan Rússia va iniciar la seva “operació militar especial” a Ucraïna, i és simptomàtic. Evidencia que Zelenski se sent en situació d’avantatge.

“Les dinàmiques de la guerra estan canviant”, deia dilluns passat la cap de la diplomàcia eu­ropea, Kaja Kallas, que assegurava que Ucraïna està “en una posició molt millor que fa un any”, mentre que Rússia està més feble que mai.

Però té fonament aquest optimisme? Realment hi està havent un gir en la guerra?

L’anàlisi del que passa al front suggereix que sí.

Després d’un hivern duríssim per a la població ucraïnesa, amb constants talls d’electricitat i calefacció provocats pels atacs russos sobre les infraestructures energètiques, la primavera sembla somriure a Kíiv.

Els últims mesos, l’exèrcit rus amb prou feines ha avançat. No només això: segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, amb seu a Washington, a l’abril Ucraïna va aconseguir alliberar més territori del que Rússia va conquerir. Això no passava des de l’estiu del 2024, quan Kíiv va fer la seva incursió sobre la regió de Kursk.

Aquests guanys territorials ucraïnesos són escassos (tot just 114 quilòmetres quadrats), i l’exèrcit rus continua ocupant prop del 20% del país, però la dada deixa al descobert la incapacitat del Kremlin per aconseguir els seus objectius estratègics.

Així mateix, Ucraïna assegura que Rússia està perdent més soldats al front dels que és capaç de reclutar. Segons Kíiv, cada mes més de 35.000 uniformats russos són baixa. Una xifra que, si fos certa –el Kremlin no informa sobre les seves pèrdues al front–, superaria amb escreix la de noves incorporacions mensuals a l’exèrcit rus, que es creu que se situen entre les 24.000 i les 30.000.

Diversos factors expliquen aquest desgast de Rússia. El primer, la decisió d’Elon Musk de vetar l’accés al servei d’internet per satèl·lit Starlink a les tropes russes desplegades a Ucraïna. El bloqueig, que va entrar en vigor a inicis de febrer per petició de Kíiv, ha dificultat enormement la coordinació russa al front. Per a Moscou, la xarxa de Starlink era vital: la utilitzava tant per dirigir els seus drons com per facilitar les comunicacions internes de l’exèrcit. Aquest cop –que se suma a la decisió del Kremlin de restringir l’ús de Telegram, on els oficials russos compartien informació tàctica– cal atribuir-lo al flamant ministre de Defensa ucraïnès, Mikhailo Fédorov, que va assumir el càrrec al gener i manté molt bones relacions amb Musk.

Expert en noves tecnologies, Fédorov s’ha proposat d’accelerar la modernització de les forces armades, i està potenciant l’ús de la IA –amb l’ajuda de Palantir, empresa present en totes les guerres– i dels drons.

Precisament, la utilització dels vehicles no tripulats és una altra de les causes de la feblesa russa. Kíiv cada vegada compta amb més drons, i així pot arribar cada vegada més lluny. Els últims mesos, s’han succeït els atacs als punts més profunds de la rereguarda russa, tant contra infraestructures energètiques, ports i refineries com contra centres de comandament i de fabricació d’armament. De fet, al març, Ucraïna va marcar una fita quan va superar Rússia en l’ús ofensiu de drons de llarg abast.

“Això debilita la capacitat russa per fer la guerra”, resumeix en conversa telefònica Orisia Lutsevitx, del centre d’anàlisi Chatham House, que considera que és pràcticament “impossible” que el Kremlin pugui llançar una gran ofensiva aquesta primavera.

Els drons han permès, a més a més, alleujar un dels grans problemes de l’exèrcit ucraïnès: la falta de soldats.

“Fa tot just un parell d’anys, escrivia que Rússia podria guanyar simplement perquè disposava de més soldats per situar al camp de batalla”, explica via correu electrònic Tim Willasey-Wilsey, investigador del Royal United Services Institute. “Tot i això, el que ha canviat dràsticament els últims mesos és que Ucraïna ja no té tropes a l’anomenada zona de la mort, la línia del front de 40 quilòmetres d’ample. Han retirat soldats de la zona i, bàsicament, només utilitzen drons. Això significa que l’avantatge fa costat al defensor”, detalla aquest acadèmic.

Avui, els vehicles no tripulats són responsables de fins al 80% de les baixes de l’exèrcit rus. I la seva letalitat va a l’alça: segons el Govern ucraïnès, si fins a l’any passat les pèrdues russes es dividien entre un 35% de morts i un 65% de ferits, ara els percen­tatges s’han invertit, amb gairebé dos morts per cada ferit. En part, per com de difícil resulta evacuar els soldats d’un front farcit de càmeres, radars i robots armats. Així, qualsevol intent de trencar les defenses ucraïneses té aires de convertir-se en una missió suïcida.

La gran pregunta és si Ucraïna serà capaç de consolidar aquest moment favorable.

Jade McGlynn, investigadora del King’s College de Londres, recalca que som davant un escenari molt fluctuant, “on el panorama tàctic canvia en qüestió de mesos o setmanes”, de manera que dir que Ucraïna ara ha agafat avantatge “és més una observació contingent que una afirmació que la guerra hagi fet un gir fonamental”.

Així mateix, l’analista creu que, malgrat la revolució dels drons, l’escassetat de soldats pot engegar en orris els progressos fets per Kíiv. Les desercions a l’exèrcit ucraïnès són massives, i la població, exhausta després de més de quatre anys de contesa, es resisteix a anar a files. Les no­tícies entorn de la corrupció governamental i les lluites entre les diferents faccions de l’Estat, afegeix McGlynn, no fan més que aprofundir en aquesta desmo­tivació. “Aquests problemes són importants perquè són insepa­rables del contracte social: l’objectiu pel qual els ucraïnesos creuen que estan lluitant”, opina l’experta.

Un altre possible escull són els Estats Units, que des de la tornada de Donald Trump sempre s’han mostrat favorables als interessos del Kremlin. “Washington podria exercir pressió sobre Ucraïna perquè redueixi alguns dels atacs contra Rússia, i això influiria al camp de batalla”, diu Orisia Lutsevitx. L’investigador Tim Willasey-Wilsey hi coincideix: “A Ucraïna la preocupa sobretot Trump. Si retirés completament el seu suport a Ucraïna, seria un cop dur”. Això obliga Zelenski a actuar amb cautela, si bé ara el president ucraïnès té més marge de maniobra que fa un any: la sortida de Viktor Orbán del Govern hongarès li garanteix un suport més ferm de la Unió Europea.

I després hi ha la possible reacció de Rússia. “És perillós subestimar l’enemic”, afirma Lutsevitx. “Sempre s’ha d’esperar que els russos tinguin alguna innovació estratègica a la màniga”, opina l’analista, que recorda que els últims anys Moscou ja ha demostrat la seva capacitat d’adaptació, desenvolupant solucions com els drons controlats per fibra òptica.

Mentrestant, Putin continua convençut que pot guanyar. Els seus generals li asseguren que l’exèrcit ucraïnès està a punt d’enfonsar-se, i que la conquesta total del Donbass podria ser una realitat a la tardor. Així, malgrat que el 9 de maig va dir que la guerra “està arribant al final”, el president rus defuig qualsevol intent de desescalada: aquesta setmana, després de la fi de la breu treva imposada per Washington, els bombardejos sobre Kíiv han estat brutals, amb desenes de morts.

Atacs sense filtre d’un autòcrata que sembla viure aliè a la realitat del camp de batalla, i que es resisteix a acceptar que avui la victòria és lluny del Kremlin.