L’embolic de Feijóo i l’error de Sánchez

Andalusia segueix els passos d’ Aragó. Recordem que Aragó és força representativa de l’electorat de les generals i Andalusia, la comunitat autònoma més poblada.

El PP que governa cau. Els perfils moderats del partit, siguin Jorge Azcón a Aragó o Juanma Moreno a Andalusia, que van aconseguir uns resultats excel·lents fa uns anys amb un estil moderat, perden força. Els motius poden ser diversos: el desgast de la gestió (més gran en el cas de Moreno, amb set anys al govern i la crisi del càncer de mama) o que l’electorat de la dreta reclama més contundència.

Com no ha de notar el PSOE haver hagut de fer fora els seus dos últims secretaris d’organització?

Vox continua mossegant, però no tant. A Aragó hi van doblar resultats i a Andalusia hi han guanyat un escó. El partit de Santiago Abascal, sense arribar a governar encara, acusa cert estancament, però la inèrcia continua a l’alça. Els motius també poden ser diversos: des del soroll intern, amb expulsions i acusacions de corrupció, fins a haver-se fet el ronsa per no entrar als governs autonòmics fins fa poc. Si Abascal ho va fer passar malament a María Guardiola a Extremadura perquè és una de les veus més centrades del PP, caldrà veure com fan suar Moreno Bonilla. Perd així Alberto Núñez Feijóo tota esperança de desenganxar-se de l’apèndix insidiós que Vox és per al PP. No hi ha fórmules màgiques, ni l’andalusa ni la madrilenya. Qualsevol és “un embolic” per a Feijóo, com diria Moreno.

Faria malament el PSOE de consolar-se amb aquest escenari del PP. Els andalusos continuen girant l’esquena al partit que durant més de 35 anys va ser hegemònic arreu del sud. Sense recuperar-se a Andalusia, el PSOE no té futur. Com va passar a Aragó, una altra ministra pateix un revés a la seva terra. S’especula sobre la contaminació sanchista de les candidates, però és més probable que simplement sigui el partit el que està fet miques en aquests territoris. Com no ho ha d’estar si ha perdut dos secretaris d’organització federals per corrupció?

Els electors castiguen qui no està picant pedra cada dia a la seva comunitat, exercint l’oposició i construint el partit sobre el terreny. Tampoc Salvador Illa no va governar tot just va deixar el ministeri. S’ho va haver de treballar fins a les eleccions següents. Potser l’error de Sánchez va ser no ocupar-se de tot això abans.

A l’esquerra del PSOE ja no serveix ni la unitat. Podem i Sumar fan tard. Ni junts ni per separat. A Sumar el castiga el govern i a Podem, ser-ne fora. Encara que potser separats hauria estat pitjor. Els electors d’aquesta esquerra que no votarà mai els socialistes busquen refugi a la Chunta Aragonesista o Endavant Andalusia, que apareixen com a més pròximes i més irreverents.

Cada comunitat té les seves dinàmiques particulars, però l’enfilall d’eleccions d’aquest any dibuixa una tendència, sense que això signifiqui que la partida de les generals estigui sentenciada.