El pròxim disgust a Barcelona

Barcelona debat sobre la saturació turística des de fa uns anys. Les veus turismofòbiques impulsades des de determinats partits polítics van encoratjar manifestacions i gestos al carrer d’animadversió als turistes que van fer la volta al món, com ara els assalts violents a busos turístics, les pintades de rebuig als visitants o els trets amb pistoles d’aigua als estrangers.

El govern municipal ha recollit aquest sentiment i ha pres decisions per disminuir la pressió del turisme. Tres exemples d’això són: el notable augment de l’impost turístic (deixem d’anomenar-lo taxa perquè no ho és), la clausura dels 10.000 pisos turístics prevista per al 2028 i les mesures contra els creuers que van des d’eliminar terminals fins a l’últim anunci de prohibir les escales o l’amenaça de triplicar el recàrrec per recalar al port.

La capital catalana vol ser la millor amfitriona, però no suporta els convidats

El missatge és clar: la ciutat no pot suportar tant de turisme. Per això, el que passarà a Barcelona el mes que ve donarà un enorme disgust als defensors de l’antiturisme, perquè la capital catalana s’omplirà de visitants de gom a gom. Gairebé no queden habitacions i pisos turístics lliures. L’arribada del Papa serà el tret de sortida d’un juny frenètic. El Pontífex beneirà la torre de Jesús de la Sagrada Família. Aquesta imatge tindrà un impacte enorme mesos i anys després, perquè tothom voldrà visitar Barcelona per veure l’emblemàtica obra de Gaudí.

Per si no n’hi hagués prou, l’oferta cultural i musical que impulsa l’Ajuntament atraurà desenes de milers de persones per assistir als festivals del Primavera Sound o del Sónar, que ja s’han convertit en referents mundials. Tampoc no s’ha d’oblidar la cita internacional amb la Fórmula 1 al circuit Barcelona-Catalunya.

El colofó al juny més turístic el posaran els 33 congressos firals que hi haurà durant el mes i les revetlles de Sant Joan, que són les festes més populars de l’any. Però el juliol no serà més suau, perquè arrencarà amb una altra gran cita mundial en què l’Ajuntament ha posat tantes esperances que fins i tot ha organitzat una festa major amb més de 60 activitats. Es tracta de la sortida del Tour de França des de Barcelona, la prova ciclista més important del món i que atreu milers d’aficionats. Tot això, sense oblidar que Barcelona és aquest any la capital mundial de l’arquitectura coincidint amb la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí i els 150 anys del decés d’Ildefons Cerdà.

Ens trobem davant una contradicció entre el que es diu i el que es fa. Per això diem que els defensors de rebaixar la pressió turística es disgustaran molt, perquè els fets van en direcció contrària als discursos. L’explicació resideix en el fet que cap polític responsable no es pot plantejar, ni de broma, perjudicar el turisme sense tenir abans una alternativa econòmica que substitueixi un sector que suposa el 13% del PIB i que ocupa directament mig milió de persones vinculades a 126.000 empreses, segons dades de la Pimec.

El catedràtic d’ Economia Joan Tugores ho va resumir així la setmana passada: “El turisme és el pulmó de la nostra economia i prescindir-ne significaria reviure la crisi que va causar la pandèmia de la covid. En aquell moment, fins i tot els més contraris pregaven pel retorn dels turistes per recuperar els seus llocs de treball”. De manera que Barcelona té el cor dividit, perquè no pot renunciar al seu pulmó econòmic. D’una banda, se sent orgullosa de ser una ciutat adorada que disputa la lliga de les millors amfitriones del món i, d’altra banda, no suportem els convidats. I és que cor i pulmó són indissociables.