El còmic, un camí a la igualtat

Aquest era l’any. Una dona guanyaria tant sí com no el premi a millor obra espanyola al saló Comic Barcelona. Se sabia abans fins i tot que comencés la gran cita de les vinyetes, que ahir va tancar les portes de la seva 44a edició. No hi havia cap altra possibilitat, ja que eren cinc les dones que aspiraven a emportar-se el guardó: Teresa Valero, Emma Ríos, Irene Márquez, Ana Penyas i Natalia Velarde. On és la notícia?, es preguntarà més d’un. Doncs que mai una dona havia guanyat en aquesta categoria durant els seus gairebé 40 anys d’història.

Teresa Valero ha fet els honors amb el seu Contrapaso 2. Mayores con reparos (Norma), un noir de l’ Espanya franquista amb el qual passa a la història. “Quan vaig saber que m’havien nominat, pensava que el fet ressenyable era que aspiràvem al premi cinc companyes. No vaig imaginar que el que passava era que cap dona no havia guanyat fins ara. Com pot ser que Ana Miralles, per exemple, no se l’emportés als noranta?”, reflexiona la guanyadora a La Vanguardia . Tant ella com la resta de nominades senten que, si bé encara queda camí per recórrer, fa anys que l’ambient al còmic és més propici que mai i que cada vegada són més les companyes que s’hi incorporen. Tot i això, malgrat que es van fent passos ferms, les dades encara estan lluny de ser igualitàries ja que, malgrat que hi ha més autores, representen només el 20% dels que creen historietes, segons les últimes dades de Tebeosfera, l’associació dedicada a l’estudi, preservació i divulgació de la cultura popular gràfica.

“Algun dia deixarà de ser notícia que una dona guanyi en una categoria. Cada cop són més les que creixen amb força i porten als lectors propostes meravelloses i innovadores. L’altaveu està dirigit cap a elles”, apunta Meritxell Puig, directora de Ficomic, entitat que organitza el saló i que, com ella mateixa indica, “és un equip format gairebé per complet per dones, i això és una cosa indicativa”.

El Col·lectiu d’ Autores de Còmic fa tretze anys que treballa en aquesta matèria i reconeixen que “aquesta última dècada ha estat la de les autores de còmic i organitzar-nos ha estat clau per poder reivindicar drets”. Des dels seus orígens van crear els seus propis premis honorífics, ja que consideren que són moltes les autores veteranes que no van rebre al seu moment el reconeixement que els corresponia. En aquesta última edició l’han lliurat a Isa Feu, històrica de la revista El Víbora .

Només el 20% dels que creen historietes són dones, segons dades aportades per Tebeosfera

Autores, llibreteres i editores consultades estan d’acord que el panorama és favorable i està encaminat cap a la igualtat, però que encara queda camí per fer, en vista de les xifres. “Tant de bo arribi el dia en què res d’això es pregunti perquè sigui la normalitat i ens puguem fixar en exclusiva en les dones”, lamenta Heloïse Guerrier, d’ Astiberri.

Des de Planeta, Míriam Rodríguez es convenç que aquest dia acabarà arribant gràcies a les noves veus que es publiquen: “Si les nenes troben referents i saben que poden arribar a ser dibuixants, cada vegada seran més les que s’hi animaran”.

Les xarxes socials han suposat un abans i un després en aquest sentit, segons afirma l’editora Alexandra Pierres, ja que gràcies a la difusió que proporcionen és més fàcil que les obres arribin a un públic que no necessàriament és consumidor de còmics. “Han aparegut autores amb molts seguidors que parlaven d’altres temes que fins ara no s’havien tractat en una vinyeta. Com Raquel Riba Rossy i la seva Lola Vendetta –que encarna la crítica social a la invisibilitat de les dones– o Ana Oncina amb les seves mítiques Croqueta y Empanadilla ”, que acostumen a narrar la vida en parella, per descomptat des del punt de vista femení. Si el còmic és “molt més que la idea del superheroi” és en part gràcies a elles.

“La qualitat de les novetats creades per dones és evident i això dels premis de Ficomic és un exemple. És qüestió de temps que la balança s’equilibri perquè cada vegada som més en aquest mitjà”, opina l’última premi Nacional de Còmic, Candela Sierra, que a la seva obra Lo sabes aunque no te lo he dicho (Astiberri) indaga en els problemes de comunicació quotidians i la superficialitat de les relacions. Comptant-la a ella, només cinc dones han aconseguit aquest reconeixement estatal fins avui. La primera va ser Ana Penyas el 2018 per Estamos todas bien (Salamandra Graphic), en què va homenatjar les dones que sempre han estat personatges secundaris d’altres vides.

“Si les nenes troben referents, cada vegada seran més les que s’hi animaran”, diu l’editora Míriam Rodríguez

“Un dels grans canvis del món del còmic, que potser ha estat més dràstic que en altres àmbits, és l’entrada de les dones. Aquest era un món especialment masculí i elles l’han airejat. Fins fa no tant, les poques que havien eren molt conscients que estaven treballant per a un públic masculí, i això influïa també en la temàtica, el gust i, fins i tot, els colors. Avui, en canvi, han imposat el seu propi estil i narratives i ens han animat a la resta a mirar més enllà”, assegura l’historietista valencià Paco Roca, que aquest any va tenir la seva pròpia exposició al saló i que d’aquí uns dies publica El viaje (Astiberri), un dels seus llibres més personals, com ell mateix ha reconegut a aquest diari.

I tot apunta que aquest camí continua. Ja no és només que ho confirmi el sector. També ho fan les escoles. Des de Joso, a Barcelona, Mariona Solana ha vist canviar el panorama. “Vaig entrar en administració l’any 1999 i, llavors, el 98% de l’alumnat eren nois. La cosa va canviar radicalment a partir del 2009, qui sap si per les xarxes, i ara hi ha un percentatge més alt de dones que d’homes, a excepció d’alguns cursos concrets, com a 3D. És esperançador”.