Mourinho 2.0, carregant...

Que José Mourinho serà el pròxim entrenador del Reial Madrid ja és una notícia oficiosa. Només queda que l’entrenador s’acomiadi de manera elegant del Benfica (ahir ja va estar dues hores a la ciutat esportiva amb Rui Costa, el president), firmi el seu nou contracte i l’entitat presidida per Florentino Pérez ho faci públic de manera oficial. Uns passos que seran diferents dels d’altres entrenadors, ja que enmig hi ha el procés electoral convocat la setmana anterior pel mateix president blanc.

La clau la té ara mateix el soci 43.858 de l’entitat, amb més de 20 anys d’antiguitat, i que es continua rumiant si fa el cop de cap o no. Enrique Riquelme ha de reunir i presentar els avals (187 milions) i tenir clar amb quines armes (esportives, socials, econòmiques...) intentarà fer front a Florentino Pérez, que no ha tingut mai rivals des que és president i que només va perdre unes eleccions davant Lorenzo Sanz el 1995. Hi ha informacions de moment contradictòries sobre les seves intencions de presentar-se. Des del seu grup encara no han confirmat a La Vanguardia una posició.

La seva decisió afecta la llum verda per Mourinho. En cas que no s’hi presenti, el dia 24 de maig (diumenge) Florentino Pérez serà nou president de l’entitat quatre anys més, per la qual cosa la setmana que ve ja es podria fer l’anunci i la presentació en cas que ho consideri oportú el club. Si, al contrari, Riquelme s’hi presenta, la data de les eleccions (el màxim són 15 dies, el 7 de juny) demoraria l’anunci fins a la confirmació d’una eventual victòria de Florentino Pérez.

L’entrenador va deixar de ser “aigua passada” per ser l’única opció pel perfil d’altres candidats

Als estatuts del Reial Madrid els actuals directius no han de deixar els càrrecs, encara que ja s’hagi iniciat el procés de presentació de candidatures. De fet, poden continuar prenent decisions, però per una qüestió ètica entenen que no seria el més decorós.

El Benfica, mitjançant el seu representant Jorge Mendes, va presentar una proposta de renovació a Mourinho. El contracte s’allarga de 2027 a 2028 amb una opció si es compleixen uns requisits d’arribar al 2029, segons A Bola . I un sou d’uns cinc milions d’euros bruts a l’any. El de Xabi Alonso s’acostava als 15 bruts, per la qual cosa s’intueix que el portuguès també hi sortirà guanyant econòmicament, almenys el doble. Podrà portar el seu equip de treball i tenir veu en la configuració de la plantilla.

El tècnic va passar de ser “aigua passada”, dit per algunes fonts de Valdebebas, a ser el candidat número u. El president va veure com entrenadors de la casa i més famosos per la seva metodologia com Rafa Benítez, Julen Lopetegui i Xabi Alonso van ser una decepció. No van aconseguir ni guanyar-se el vestidor ni obtenir resultats. Només Zidane, Ancelotti i anteriorment Mourinho van ser del grat del president. Descartats els dos primers, el portuguès era l’opció més sòlida per a aquesta nova etapa.

Si Enrique Riquelme no s’hi presenta, Florentino serà president diumenge; si no, tot passarà al juny

Florentino defuig els experiments. El mercat oferia candidats que estaven immersos en el Mundial i no podrien aterrar fins a mitjans de juliol (Pochettino, favorit per a algunes fonts, o Deschamps), d’altres amb una personalitat aclaparadora que comportarien un canvi de paradigma a l’entitat ( Jürgen Kloop) i altres noms que es podrien ficar al mateix sac que els Alonso i companyia. Després de fallar, millor anar a cop segur. I Mourinho, ara mateix, està a tret i té ganes d’un últim ball.

“ Florentino em va enviar un missatge per dir-me que estava content perquè havia tornat a un club del meu nivell”, va revelar Mourinho el 30 de setembre quan va firmar pel Benfica. Tres dies abans, el Madrid va començar a enfonsar-se amb el 5-2 que li va clavar l’ Atlètic. Vuit mesos després firmarà per un club també d’un altre nivell en un moment volcànic i de màxima necessitat després de dos anys sense trofeus per afegir a les vitrines.