Putin aterra en una Xina que depèn més que mai del seu gas i el seu petroli

El president rus, Vladímir ­Putin, va aterrar a Pequín ahir a última hora, quan encara flota en l’aire la visita del seu homòleg nord-americà, Donald Trump. Un doblet que destaca la centralitat de la Xina que ­lidera Xi Jinping, en un dels ­moments més perillosos des del final de la guerra freda.

Putin situa el gas i el petroli al centre de la visita, encara que la seva veritable preocupació sigui l’empantanegament de la invasió d’ Ucraïna. De la mateixa manera que Trump es va fer acompanyar d’un lluït seguici tecnològic quan el que és veritablement urgent per als Estats Units és una sortida airosa en la guerra llançada contra l’ Iran amb ­Israel.

Aquesta última ha donat millors cartes a Putin per a la tornada a Pequín. Si les sancions ­occidentals a Rússia, a partir del 2022, van millorar les cartes de la Xina a l’hora d’aconseguir els hidrocarburs russos a bon preu, ara és el doble bloqueig ­d’ Ormuz el que converteix en providencial l’aposta de la Xina pels jaciments de Sibèria. Ajudant a reequilibrar una relació comercial molt favorable a Pequín.

Encara que el president ­Do­nald Trump fos al seu dia un admirador de Nixon, és evident que la visita a la Xina, a dife­rència de la del 1972, difícilment aconseguirà separar els dos gegants.

La guerra d’ Ucraïna i el seu corol·lari de sancions van llançar Rússia als braços de la Xina (fins al punt que moltes factories de Volkswagen, Mercedes i Nissan en territori rus ara fabriquen cotxes de marques xineses, com ara Chery, que copen més de la meitat del mercat).

La guerra de l’ Iran i la pressió sobre el subministrament d’hidrocarburs i sobre els estretsper on circulen ha soldat encara més l’encaix entre dues economies complementàries. Dissipant qualsevol dubte sobre la inclusió al nou pla quinquennal del gasoducte Poder de Sibèria 2, via Mongòlia.

El rearmament anunciat del Japó, el vell enemic comú, amb la dreta revisionista de Sanae Takaichi, augmenta la determinació de les dues potències nuclears.

Tot això arriba en un context de màxima tensió en què, ara mateix, Rússia fa exercicis nuclears amb Bielorússia i la Xina envia un dels seus tres portaavions a les aigües del Pacífic occidental per entrenar-se en ma­niobres de tir.

El president Xi Jinping potser perfectament diplomàtic amb Trump, sobretot després d’aguantar-li la pugna del 2025 encara més bé que la del 2017. Però, a diferència d’aquest, no ha dit mai que siguin “amics”. Realment va advertir els EUA amb la serietat més gran sobre Taiwan i els va instar a gestionar la rivalitat entre les dues potències de manera que no desemboqui en una guerra.

La seva relació amb Putin, que arrenca de força abans, és molt més pròxima, de manera que segurament prescindirà de part de la pompa dedicada a la primera visita nord-americana en nou anys. No en va Putin ja va visitar la Xina al setembre –la foto del trio nuclear, amb el nord-coreà Kim Jong-un, durant la desfilada militar a Pequín, va fer saltar alarmes– i hi tornarà al setembre per a la cimera d’ Àsia- Pa­cífic.

A la sintonia personal s’hi afegeix la sintonia en grans temes de política internacional. No en va, quan Trump segresta el president veneçolà, Nicolás Maduro, segresta un aliat de tots dos. Quan bombardeja l’ Iran, bombardeja un aliat i soci de tots dos, a l’ Organització de Cooperació de Shanghai i al grup dels Brics.

Aquest últim, en crisi, per les friccions amb l’ Iran de dos membres més, l’ Índia i els Emirats, pròxims a Israel. Una cosa que impedeix qualsevol posicionament del grup, tal com es va poder apreciar a la reunió de ministres d’Exteriors de dijous i divendres, a Nova Delhi, que va acabar sense que s’emetés cap comunicat conjunt.

Rússia fa exercicis nuclears amb Bielorússia, i la Xina envia un portaavions al Pacífic occidental

A Pequín i a Moscou tampoc no obliden les paraules de la cap de la diplomàcia de la UE, Kaja Kallas, que l’any passat, per justificar el rearmament europeu, es va preguntar públicament “com derrotarem la Xina si no podem derrotar Rússia”.