El Tribunal Suprem empara el dret d’un pare a frenar l’eutanàsia d’un fill

El Tribunal Suprem va entrar ahir en un terreny inexplorat sobre què no hi havia doctrina. La Sala Contenciosa Administrativa de l’Alt Tribunal va acordar, en una votació que estableix jurisprudència, que uns pares o parents molt directes d’algú que demana l’eutanàsia poden frenar aquest dret a una mort digna. Damunt la taula per prendre aquesta històrica decisió, els magistrats tenien el cas de Francesc Augé, el veí de Vallirana de 55 anys que espera el vistiplau des del setembre del 2024 per exercir el seu dret a morir. Aquesta eutanàsia va quedar frenada quan s’hi va oposar el pare d’en Francesc, de 95 anys.

La decisió del ple es va aprovar per majoria: a favor hi van votar 23 magistrats; en contra, 9. La sentència del Suprem es farà pública els pròxims dies.

El cas d’en Francesc va arribar a aquest Alt Tribunal setmanes després que una altra eutanàsia aprovada, la de Noelia Castillo, trigués dos anys a fer-se realitat després de l’oposició frontal del pare de la jove, representat per Advocats Cristians. La Noelia va haver de passar fins i tot per cinc instàncies judicials fins a aconseguir l’autorització.

En el cas d’en Francesc, la qüestió ha anat per un altre camí judicial, que és el que ha elevat l’afer fins al Tribunal Suprem. La causa va arribar fins aquesta Sala Contenciosa Administrativa pel recurs de cassació interposat per la Generalitat contra una sentència del Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va treure la raó atorgada a en Francesc per una jutgessa de Barcelona i va admetre el recurs del seu pare.

El TSJC va estimar que “els pares poden tenir un interès legítim que els seus fills continuïn amb vida” . I va anar més lluny decidint que aquest “interès” podria fins i tot prevaler “en situacions de desacord o conflictes familiars”, ja que es prioritza en aquests casos “la preocupació paternofilial”. La votació del Suprem d’aquest matí recull aquesta tesi.

El tomb judicial apunta que en aquesta batalla grups com ara Advocats Cristians no estan legitimats

Va ser la Generalitat, després que es fes pública aquesta decisió del Superior de Justícia, la que va plantejar el dilema a la Sala Contenciosa del Suprem. El que es pretenia, i es va aconseguir, és que la decisió de l’Alt Tribunal traspassés el cas d’en Francesc. El que es va votar ahir en aquest ple establirà jurisprudència i serà la norma a seguir a partir d’ara per a tots els casos futurs en què es plantegi el mateix debat.

Els magistrats fan seva també, amb aquesta decisió, la tesi de la Fiscalia del Suprem. Aquesta instància ja va revelar setmanes enrere la seva posició davant aquest dilema. Defensava el que ara serà norma, que els parents més pròxims sí que estaran legitimats per personar-se en aquests processos, però només si es demostra que aquestes persones (pare, mare, germà...) tenen “un intens vincle afectiu” amb la persona que demana una eutanàsia en el moment en què s’exerceix aquest dret.

Els fiscals deixen clar que no n’hi ha prou amb la genètica o compartir cognoms per frenar un d’aquests processos. La relació entre les parts afectades, reiteren, ha de ser molt estreta. La Fiscalia va deixar molt clar que en aquests processos no hi poden intervenir terceres persones. I com que el Suprem parla només de “persones pròximes” es dona per fet que es tancarà la porta a associacions ideològiques o ultres, com ara Advocats Cristians. Són darrere del recurs contra l’eutanàsia d’en Francesc, com ho van estar amb el cas de la Noelia. Sense interès directe, no hi ha legitimació.

Però en aquest debat hi ha una altra posició: la que afirma que en un procés d’eutanàsia només ha de decidir la persona que la demana. És el que defensa l’advocada de Francesc Augé, Montse Bel, i l’esperit que tenia la llei quan va ser concebuda. Aquesta lletrada apuntava a La Vanguardia abans que es fes públic el resultat de la votació dels magistrats que si el Suprem recollís la tesi de la Fiscalia –com ha estat el cas– i fixés que els familiars directes sí que estan legitimats per frenar un d’aquests processos, aquesta jurisprudència no encaixaria amb el cas d’en Francesc. Malgrat que Bel reconeix que la relació del seu client amb el seu pare “ara és bona”, apunta que l’home, d’avançada edat, “ha estat manipulat pel seu entorn perquè s’oposés a aquesta eutanàsia”, assegura.

La vulnerabilitat d’aquest ancià, afegeix la lletrada, “ha estat aprofitada per persones alienes a la família per frenar el procés”. I aquí va entrar també Advocats Cristians. De manera que Bel estima que en aquest cas no es compleix la premissa de “relació gaire estreta” que recull la nova doctrina, ja que aquí, sosté, el paper de terceres persones que no tenen res a veure amb el sol·licitant “ha estat determinant”.

El tribunal estableix jurisprudència amb el cas d’en Francesc; el seu pare es va oposar a la decisió

El Tribunal Suprem ja va deixar clar a la seva interlocutòria d’admissió per estudiar l’afer que es feia aquest pas per “determinar quins són els requisits i circumstàncies que permeten establir la concurrència d’un interès legítim d’un tercer” en una petició d’eutanàsia. És el que s’ha fet.

Amb el que es va votar ahir es va molt més enllà del cas concret d’en Francesc, apunten fonts jurídiques. A la Sala Contenciosa s’ha dibuixat el marc jurídic a partir del qual es resoldran, a partir d’ara, totes les impugnacions contra eutanàsies a Espanya.