Un enigma anomenat Neymar

El Brasil futboler, si és que hi ha alguna part del país que no ho sigui, es llevava ahir som­rient i feliç. Després de mesos debatent i sospirant per la possible presència de Neymar al Mundial, cita que és qüestió d’ Estat al gegant sud-americà, Ancelotti els concedia el desig. Després de dues hores d’un acte inqualificable, el terrabastall al Museu del Demà de Rio de Janeiro parlava per si sol. “Neymar jr., del Santos”, proclamava l’italià en la seva llista de davanters elegits. Els crits de joia del públic present van obligar fins i tot a aturar la compareixença durant uns instants. L’afició havia parlat.

Els últims mesos, Neymar ( São Paulo, 1992) ha viscut en una muntanya russa d’emo­cions. Les decepcions amb el Santos eren dobles, perquè el Mundial sempre era al seu cap i la frustració per no poder demostrar la seva vàlua es multiplicava. “L’he vist aixecar-te després de frustracions, atacs, mofes, titulars sensacionalistes... i confesso que, no poques vegades, em preocupava molt el teu estat anímic”, escrivia Bruna Biancardi, la seva dona i mare de dos dels seus quatre fills, després de l’anunci, re­velant el patiment del seu es­timat.

El jugador va seguir l’anunci de la convocatòria en un directe de l’ streamerbrasiler Cris Guedes, amic personal de l’ex del Barça, amb qui es va fondre en una llarga abraçada quan va sentir el seu nom. “Ja hi soc!”, va exclamar després, amb un enorme somriure.

Aclarit el dilema sobre la seva presència a la cita dels Estats Units, Mèxic i el Canadà, ara en sorgeix un altre, segurament molt més profund i complicat. I no és cap altre que dilucidar quin paper tindrà el futbolista dins i fora del terreny de joc. “Estem convençuts del que hem fet. Elegim Neymar no perquè pensem que hagi de ser un bon suplent, sinó perquè pot aportar qualitat jugant un minut, cinc, noranta, sense jugar o fins i tot picant un penal”, exposava Ancelotti davant les preguntes dels mitjans.

El del pròxim estiu serà el quart Mundial per a Neymar. Els seus números són dignes d’una gran estrella i ho expliquen tot fàcilment: ha jugat 13 partits en aquestes tres fases finals i ha fet 8 gols. És a dir, ha tingut un paper molt important a la seleção. Sempre ha estat un referent. Però ara, en l’ocàs de la seva carrera i després de gairebé tres anys sense disputar ni un partit interna­cional, es fa complicat esbrinar quin paper li reserva Ancelotti.

El tècnic italià no es mossega la llengua i alerta el jugador que li tocarà treballar si vol guanyar-se minuts, que això de ser una estrella s’ha acabat. “Ésun jugador important per al Mundial i té el mateix paper i les mateixes obligacions que els altres. Té la possibilitat de jugar, de quedar-se a la banqueta... té la mateixa respon­sabilitat. És un futbolista amb experiència”, apuntava el seleccionador.

Els últims mesos Neymar ha trobat per fi la continuïtat en el joc i el físic l’ha respectat, una de les principals raons que van acabar de convèncer Ancelotti. Un altre factor de pes és la seva figura, el que aporta fora del terreny de joc, l’admiració que desperta fins i tot entre els seus companys. “L’estima que té dins del grup i l’ambient que pot ajudar a crear poden treure el millor d’ell”, concretava l’italià, pel que sembla poc preocupat per tenir un futbolista d’aquesta magnitud a les mans sense tenir un paper important.

Sens dubte, el Brasil ara té un dilema anomenat Neymar.