ZP, el fantasma

La resolució del jutge José Luis Calama en què es basa la investigació, imputació, contra José Luis Rodríguez Zapatero inclou un relat detallat de l’operació d’una trama que volia obtenir un crèdit públic per salvar una pe­tita companyia aèria utilitzant per a això influències polítiques al nivell més alt. I, aparentment, al final ho aconsegueix. Obté dos préstecs per un total de 53 mi­lions d’euros. I Zapatero i les seves filles van obtenir ingressos enormes.

Un element clau del relat sobre els afanys de la trama entorn de Plus Ultra que recorre la resolució elaborada pel jutge és que Zapatero hi transita com un fantasma. Se l’anomena i invoca diverses vegades, també se li atribueixen poders i influències, fins i tot sembla que es detecta l’eco d’algun dels seus passos, però sempre de manera vaporosa. En realitat, a part de la no poc important constatació dels seus abundants ingressos i els de les seves filles, amb prou feines hi ha empremtes dels seus moviments. En rigor, una trobada amb un directiu del port franc de Dubai en què s’hauria tractat sobre la creació d’una societat en aquesta ciutat dels Emirats Àrabs Units que el jutge pressuposa, aparentment encara sense documentació, s’hauria desviat part del pagament per les in­fluències exercides per la teòrica trama a favor de Plus Ultra.

La pressió se centrarà sobre Julio, ‘Julito’, Martínez; penedit i col·laborador?

Amb quins funcionaris o polítics va contactar? Es refereix a una reunió amb José Luis Escrivá, llavors ministre de Segure-tat Social, el departament de Tresoreria del qual certificava que les empreses no tenien impagats, però que no formava part dels òrgans responsables de concedir els préstecs. De qualsevol manera, es pot presumir que Zapatero podria haver fet moltes gestions sense necessitat de desplaçar-se al despatx de ningú.

És un escrit en què s’infereixen suposats comportaments de l’expresident que encara s’han de demostrar. Calama considera el fet que Zapatero no deixi rastre un indici de la seva excel·lent habilitat delictiva, i no el resultat d’un comportament natural. En la llarga instrucció que s’anuncia, i que durarà força anys, no hi ha cap mena dubte, serà clau demostrar la intervenció activa de l’expresident en aquests actes presumptament criminals.

Però, dit això, el magistrat ­ Calama assenyala al seu escrit que el tràfic d’influències suposa l’“existència d’una influència exercida o simulada, orientada a l’obtenció d’una resolució administrativa concreta i una vinculació funcional entre la influència i el benefici econòmic pretès”. És a dir, segons el jutge Calama, el delicte existeix pel fet de fer creure a qui paga que aquesta influència s’ha exercit, encara que no hagi estat així.

En aquest punt, un altre personatge­ clau, el pagador de Zapatero, Julio, Julito, Martínez Martínez i sobre qui a Madrid ja cisellen perfils sobre la fortalesa o la debilitat de caràcter, serà clau. Si es mantenen les dificultats per obtenir proves dels suposats moviments de Zapatero, els jutge i els fiscals podrien­ concentrar la pressió sobre ell. Un cop més, el penedit emergiria com a protagonista essencial, la clau mestra. Caldrà veure-ho. I en cas que siguique sí, si serà en versió esperpent, Aldama (cas Ábalos-Koldo); o més útil i verídic,com Correa (cas Gürtel del PP) o Diego Torres (Urdangarin).

No sempre cal enxampar el suposat cap d’una trama de tràfic­ d’influències in fraganti.Si Plus Ultra va accedir a un crèdit amb aval públic que no hauria d’haver obtingut, els beneficiats per aquesta il·legalitat, elsque van rebre el presumpte suborn­, en aquest cas suposadament ­Zapatero, que s’hauria emportat la part del lleó, po-drien ser condemnats. Cui prodest. Qui beneficia?

Però què passaria si la concessió d’aquest crèdit és legal? És a dir, si es va atorgar d’acord amb el que s’estableix per llei i no es va vulnerar cap norma a l’hora de concedir-lo? Això és el que han sostingut i sostenen la SEPI i el ministeri del qual forma part, Hisenda. I a favor seu exhibeixen, a més de la documentació interna de l’operació (informes, certificats, anàlisi d’auditoria de Deloitte), els aprovats del Tribunal de Comptes, de la Intervenció General de l’ Estat, la Comissió Europea i el Tribunal de Justícia de la UE. Moltes medalles difícils de retirar. Però la legalitat del préstec no elimina el delicte de tràfic d’influències.

El jutge, a la interlocutòria, es refereix a l’informe de Deloitte i recull que “assenyalava dubtes sobre la capacitat de l’aerolínia Plus Ultra per continuar funcionant i advertia de problemes greus de caixa”. Però, segons la SEPI i Hisenda, constatar que l’empresa estava financerament malament i no podia accedir al crèdit bancari era una condició per acollir-se al pla de finançament del govern. Tot i això, n’hi ha que defensen que aquest pla era per a empreses estratè­giques en crisi conjuntural,una cosa que no s’aplicaria a Plus Ultra. Hisenda no pot reconèixer com a irregular una operació que va aprovar el Consell de Ministres. Seria el final del Govern central.