Xi i Putin volen frenar Trump

El president xinès, Xi Jinping, podria haver estat protocol·lari en la seva benvinguda al seu homòleg rus, Vladímir Putin, ahir al Palau del Poble de Pequín. Tot i això, va optar per reclamar “un cessament immediat de totes les hostilitats a l’ Orient Mitjà”, assenyalant que la seva reactivació seria “encara més greu”. Al final de la seva trobada, els dos mandataris van subscriure una declaració conjunta a favor d’“un món multipolar”. Altrament, segons ells, l’actual “menyspreu a la legalitat internacional” i a les institucions globals ens aboca a “la llei de la selva”.

Salta a la vista que el destinatari innominat d’aquestes i altres crítiques és Donald Trump. El mateix president dels EUA que, entre dijous i divendres passat, es va asseure a la mateixa taula interminable i va prendre el te als mateixos jardins de Zhongnanghai.

Vegeu, si no, la condemna explícita, en el mateix comunicat, “qualsevol ingerència estrangera a Amèrica Llatina, sota qualsevol pretext”. Incloent-hi “els drets humans”. Després de la caiguda del seu aliat veneçolà, Xi i Putin no es prenen de broma les amenaces de Trump d’apoderar-se de l’illa de Cuba, privada de petroli.

Els presidents de Rússia i la Xina també condemnen la “política de blocs”, en què s’enquadra “l’aïllament de Corea del Nord”. En lloc de sancions, proposen “una resolució dialogada de la qüestió coreana”. Així mateix, critiquen “la militarització de l’ Àrtic”­. Mutisme, en canvi, sobre la invasió d’ Ucraïna, més enllà de la crida a anar “a les arrels del problema”. En aquest sentit, Putin va agrair “la neutralitat de la Xina”.

Xi, per la seva banda, va cridar a portar la “coordinació estratègica” entre­ Rússia i la Xina “a un nivell encara ­ més elevat”. Com a part d’això, el projecte de gasoducte Força de Sibèria 2 rep un nou impuls.

Per molt que ampliïn el focus, cal pensar que la situació “crítica” a l’ Iran ha centrat la seva atenció. Els dos governs comparteixen interès­ a evitar que Washington faci caure el règim iranià per substituir-lo per un altre d’afí, com ho va ser el del xa. L’ Iran és una peça clau als seus respectius puzles geopolítics. Tant perquè les Noves Rutes de la Seda arribin a la Mediterrània, com perquè el corredor de transport Nord- Sud comuniqui el Bàltic rus amb el mar d’A ràbia.

Encara que els Guardians de la Revolució hagin demostrat que saben defensar-se sols, la seva punteria no hauria estat la mateixa sense els satèl·lits i sistemes de posicionament russos i xinesos.

Els presidents de Rússia i la Xina es prenen seriosament les amenaces dela Casa Blanca a Cuba

Van acompanyar Putin ni més ni menys que vuit ministres, a més dels màxims responsables de Gazprom, Rosatom i Roscosmos. Davant seu, Xi va repetir la mateixa frase que dijous passat va articular davant Trump: “La situació internacional és fluida i turbulenta”. Aquesta vegada amb afegitó: “I ressorgeix l’afany unilateral i hegemònic. Però la pau, el desenvolupament i la cooperació entre els pobles prevaldran”.

Se sap, en qualsevol cas, que entre els més de vint acords després firmats, 25 anys després del tractat d’ Amistat i Bon Veïnatge, despunten els de caràcter energètic, espacial, educatiu o científic.

Un portaveu del Kremlin assegura que la visita del líder rus no és una reacció a la visita de Trump, sinó que estava prevista des de la trucada que Putin iXi van mantenir al març. La convulsió en el subministrament mundial d’hidrocarburs, en qualsevol cas, no només beneficiaels exportadors dels Estats Units, sinó també els russos.

És difícil imaginar un context millor per intentar tancar serrells del projecte de gasoducte Força de Sibèria 2, recollit en el nou pla quinquennal xinès.

Aquest, de 6.700 quilòmetres de recorregut (davant els 4.000 del molt distant Força de Sibèria 1, acabat el desembre del 2019) beu del mateix jaciment, a la península àrtica de Yamal, que els sabotejats Nord Stream. Fins fa poc, Pequín dubtava. Ara la fiabilitat del subministrament terrestre per part russa –en aquest cas, via Mongòlia– amb contractes a llarg termini, guanya enters amb el doble bloqueig en vigor sobre l’estret d’Ormuz.

Cal recordar que els dos països blinden els seus pagaments. La Xina paga el petroli rus en iuans i el gas rus en iuans i rubles. Però Pequín té menys pressa que Rússia per tancar el preu i la lletra petita del subministrament. Podria ser millor fer-ho a finals del 2027, quan la UE s’ha compromès a reduir a zero les seves importacions de gas rus.

Malgrat l’evident sintonia política amb Rússia, la Xina no descuida la seva relació comercial amb els EUA, que continuen sent el seu primer mercat i un inversor infinitament més important. El Ministeri de Comerç xinès anunciava avui mateix que l’adquisició de 200 avions Boeing feta pública per Donald Trump es farà realitat i que va a totes per prorrogar la treva aranzelària d’un any pactada a la tardor a Corea.

Els dos mandataris condemnen el menyspreu a la legalitat internacional, que aboca a la llei de la selva

La Xina i Rússia s’esforcen a estrènyer relacions i han decidit prorrogar l’exempció mútua de visats fins al final del 2027. Però la realitat és tossuda. Els EUA continuen atraient el doble de turistes xinesos i a un nombre cinc vegades superior d’estudiants xinesos. Malgrat que la Xina és el primer soci comercial de Rússia des de fa 16 anys, Rússia només és el vuitè per a la Xina. Sibèria és immensa i no els queda lluny, però la força i l’energia no ho són tot. A última hora d’ahir, Putin volava de tornada a Rússia, després d’una estada de menys de 24 hores. Tot i així, la premsa oficialista xinesa té motius per presumirde la ràpida consolidació dePequín, els últims sis mesos, com a “epicentre de la diplomàcia mundial”. Xi Jinping amb prou feines tindrà un respir abans de la pròxima visita, aquest mateix diumenge, del president de Sèrbia, Aleksandar Vucic.