Noranta anys de la guerra!
El 18 de juliol. Però jo estudio el final de la guerra.
L’1 d’abril del 1939: “En el día de hoy...”.
“...Cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado”. Últim comunicat de guerra de Franco.
Quants dies va sumar la guerra?
Va dir Cheadle, l’agregat dels Estats Units: “Han estat 989 dies d’una de les guerres intestines més costoses, sagnants i brutals de la història moderna”.
Bon resum.
Com a militar, es va horroritzar amb els bombardejos contra la gent.
I sobre el final de la guerra, ha esbrinat quelcom de nou?
Oberts nous arxius, he vist telegrames redactats a mà per part de Franco, amb indicacions als seus generals.
Digui’m alguna d’aquestes indicacions.
El 1939 els republicans alçaven banderes blanques de rendició. Però Franco va ordenar avançar, envoltar-los i detenir-los: res de permetre’ls entregar-se, de cap manera!
Quin va ser el pitjor error republicà?
No entregar el poder als militars. Al franquisme li va funcionar el Partit Únic.
La República podia haver resistit més?
No! Després de la derrota de l’ Ebre (novembre del 1938), Stalin va deixar d’enviar armes. Reconeixia Franco, igual que els aliats quan van reconèixer Hitler als Sudets. La República va quedar a la seva sort.
I què va fer la República?
Va reconèixer el culte catòlic. La persecució religiosa havia danyat la República!
I respecte a la guerra en curs, què?
El seu cap militar ( Rojo) i el governamental ( Negrín) xoquen: Rojo, angoixat per tants soldats joves morint, demana de parar la guerra. Negrín l’hi nega i imposa negociar amb Franco d’igual a igual.
I els altres partits republicans què hi diuen?
Azaña i Besteiro volien rendir-se i pau. Rojo va passar a França. Es negocia amb Franco amnistiar oficials republicans.
Va funcionar?
No, perquè Franco volia “guanyar la guerra i assegurar la victòria”.
Assegurar-la... afusellant!
Va fer afusellar aviat 62 oficials vençuts. Des de Burgos ja havia enviat a Madrid les seves “instruccions per a la rendició”. Els seus serveis d’intel·ligència havien absorbit feia mesos els republicans.
Va anul·lar, doncs, el govern republicà.
Besteiro: per ràdio, des de Madrid, el 6 de març del 1939, amb Esquerra Republicana i CNT, culpa Azaña per haver dimitit... i Negrín per prolongar l’ agonia. I decideix entregar la República a l’ exèrcit.
A qui representava Besteiro?
Representava les Corts del febrer del 1936.
I qui comandava l’ exèrcit roig?
El general Miaja i el coronel Casado, que aquella nit van assumir les “instruccions per a la rendició” de Franco: rendir-se.
Què van dir-hi els comunistes?
Es van oposar als casadistes i hi va haver a Madrid 233 morts i 564 ferits. El 12 de març els comunistes cessen el foc.
Què va passar després?
En tres dies, 14.000 soldats republicans es passen a l’ exèrcit franquista. Arrenca el traspàs ordenat de poders republicans al Partit Únic, entre Casado i la intel·ligència de Franco.
Des de quan el bàndol republicà va començar a estudiar una capitulació?
Ja el 1937: s’ho van plantejar Azaña i Besteiro, per estalviar morts i destrosses, somiant amb el rei Jordi V com a mediador. Però aquell intent el va boicotejar el duc d’ Alba, ambaixador de Franco a Londres.
L’últim ple de Corts republicanes va ser...
El 2 de febrer del 1939 al castell de Figueres: els presents van acordar rendir-se a Franco... si Franco no prenia represàlies i facilitava les evacuacions.
I Franco...
“Assegurar la victòria”, recordi, era la seva obsessió! Per tant, Franco es va negar a negociar la capitulació amb cap polític.
Com va evolucionar el lliurament republicà d’armes, arxius, béns...?
Havia estat perfectament dissenyat en funció de cossos de l’ exèrcit.
I hi va haver canvi de moneda?
N’hi va haver, i es va aprofitar per censar... i interrogar la gent: un control de la població propi d’un Estat totalitari.
Franco havia promès perdó a tothom que no hagués assassinat.
Un engany: el franquisme va incentivar delacions i va depurar per ideologia.
Quin va ser l’error de la República?
Posar-se en mans de Stalin.
Quin va ser el cost de la Guerra Civil?
Dues dècades de retrocés per a Espanya.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.