Bambi mangui

Tots aquells que es van quedar en el Bambi de Disney no donen crèdit al que està passant amb Zapatero. En aquella història vèiem com una mare donava a llum a un cervatell de celles simpàtiques, predestinat a assumir, ja amb astes, el càrrec del Gran Príncep del Bosc (Felipe González), la funció principal del qual és protegir les conquestes socials dels caçadors dels mitjans de comunicació afins a la dreta. Bambi es fa amic d’un conill anomenat Tambor (Joan Clos?) que l’ensenya a caminar i parlar, un mussol savi (Pérez Rubalcaba?) i una mofeta que es diu Flor (Bono?).

En aquell moment, Zapatero era un paio curiós i honest, que vol conèixer què passa al seu voltant conforme a la seva ideologia progressista. Molt aferrat a la mare, ella sempre el va avisar dels perills de la dreta, però Bambi és un idealista ingenu. Per influència de Flor, el Bosc és dels primers països que aprova el matrimoni entre persones del mateix sexe, encara que segur que Flor no va estar darrere de retirar les tropes de l’Iraq.

Els que no estem tan sorpresos som els que vam veure ‘Bambi: la revenja’

Un caçador mata la mare de Bambi. Això ens va trencar el cor a tots els nens d’una generació, com les 88 pàgines de la Interlocutòria el de Rufián. Amb el temps Bambi es fa cérvol, governa el bosc, s’acobla amb una cérvola que es diu Faline i tenen dues bessones, que, passats els anys, aniran a visitar els Obama, però això ja és una altra història (gòtica­).

Però els que no estem tan sorpresos amb el que ha passat som els fanàtics de la sèrie B que vam veure Bambi: la revenja, on ja es mostra el costat fosc del cérvol. Aquí, no només la mare és assassinada, sinó que Faline és atropellada per un camió que transporta corrupcions tòxiques i rescats d’aerolínies. El contacte amb tot això converteix Bambi en un ésser voraç, assassí i venjatiu, decidit a cobrar tota comissió que pugui. Encara que en aquesta ficció, el Zapatero dels mítings no és tan cruel com el de la pel·lícula, sí que se’ns va avisar que potser el bambi de Valladolid no era tan bo com semblava.

Per descomptat, la presumpció d’innocència, els jutges i els poli­cies, la caça dels animals del PSOE existeix, però també és veritat que el bosc es crema, els votants fugen, les mofetes fan pudor i servidor només espera que l’UCO no investigui Jordi Hurtado.