Barcelona es declara a Rosa Esteva

La paraula “empoderament” mancava de sentit però allà era Rosa Esteva per exercir-la a la Barcelona dels 80 al capdavant de la seva Mossegada, el primer dels 26 restaurants del Grup Lluerna. A la persona i a la seva visió li va retre aquest dijous homenatge Barcelona en un Saló de Cent atapeït, de l'alcalde Collboni a l'última mona.

I més que homenatge formal va ser una declaració col·lectiva d'amor a una dona, avui octogenària, que va contribuir a transformar Barcelona “creant espais on passa la vida d'una ciutat”, en paraules de Jaume Collboni.

Bany d'afecte a la fundadora de la Mossegada i altres “espais on passa la vida d'una ciutat”

El restaurant Mordisco del passatge de la Concepció va obrir el 1986 anticipant tendències en la manera de dinar gràcies al geni i figura de Rosa Esteva, que sense un marit aliment i quatre fills en edat d'estudiar es va entossudir a obrir un restaurant innovador on fins i tot les dones soles –rara avis als restaurants del segle XX– se sentissin a gust (no diguem ja els home sols).

L'ésser humà mancava de mòbil i la gent li donava per xerrar amb els altres. “Un lloc on menjar una cosa bona i ràpida i on els que menjaven sols no es trobessin sols”, va resumir l'alcalde de Barcelona.

La Mossegada va ser l'“aquí soc jo” de Rosa Esteva en un panorama de la restauració poc paritari. Van continuar d'altres fins a culminar amb la joia de la corona, l'hotel Omm, tan animat i acollidor que no semblava un hotel de luxe per a visitants sinó la llar del barceloní i la barcelonina alegre.

L'homenatge es va deure a una exitosa col·laboració del sector públic i el privat i quan Rosa Esteva va fer la seva entrada, en cadira de rodes, el Saló de Cent es va ensorrar, una cosa que gairebé aconsegueix Javier Mariscal, un dels primers col·laboradors en l'aventura d'Esteva, amb la seva al·locució irreverent, inapropiada i, en conseqüència, hilarant en la qual va enaltir la decisió de Rosa Esteva de no quedar-se en “mama que fabrica fills i juga al bridge” per optar per “complicar-se la vida al bèstia”.

Amics i col·laboradors van fer ús de la paraula, amb el periodista Xavier Mas de Xaxás en mestre de cerimònies encara que els formalismes amb prou feines van tenir espai, a la manera del segell del Grup Lluerna. Tot en una atmosfera molt de la Barcelona preolímpica, rica en vitalitat, gent amb empenta i elevades dosis de personalitat perquè tot els semblava que estava per fer.

“Rosa és creadora i l'embolica tot”, va assenyalar el dissenyador Mario Eskenazi, una manera de suavitzar la huracanada determinació de Rosa Esteva perquè tots els seus establiments reflectissin les seves virtuts d'amfitriona i el cosmopolitanismo de qui va viatjar de nena i de ximple ni un cabell. Clementina Milá, col·laboradora lleial, recorda en un fragment del documental de Poldo Pomés que van arribar a provar 150 croissants fins i tot trobar l'elegit...

Catalitzadora, exigent com poques i dotada d'una visió única. Així la va definir Josep Roca, que va tenir en l'Omm la primera delegació del Celler. “Rosa tenia els seus fiblons i els seus collons”, frase que escrita perd molt.

Per a l'enòleg Álvaro Palacios, “in Rosa veritas”: una dona marxosa, moderna i posseïdora d'una mirada única.

Sense parlar -coses d'unes molèsties vocals–, Rosa Esteva es va apropiar del Consell de Cent. La seva neta Ale va llegir un missatge breu de Rosa, envoltada de la seva família, amb una frase final que resumeix la seva trajectòria: “la meva família sou tots!”. Dissenyadors, cuiners, periodistes, arquitectes, la fauna de la Barcelona olímpica.