Unes bicis esquer amb GPS atrauran els lladres per seguir-ne les passes

El robatori de bicicletes és un dels impediments més importants a l’expansió d’aquest mitjà de transport a Barcelona. Es van presentar 1.046 denúncies l’any passat a la Guàrdia Urbana, un centenar més que el 2024, tot i que la xifra real és molt més alta, ja que en una enquesta recent fins al 70% dels ciclistes que havien patit la pèrdua de la seva reconeixien que no ho havien denunciat.

La destinació de la bicicleta és una de les coses que més desconcerten els qui pateixen el robatori. Fins i tot la Guàrdia Urbana. “Si no els agafem en el moment del robatori, després ja la trobem a Wallapop o desmuntada per peces”, reconeix el sergent Antonio Gallego.

Els agents implicats en un grup de treball reclamen la creació d’aparcaments segurs a Barcelona

Per provar d’analitzar els moviments dels individus o grups que roben bicis alienes, l’ Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona ( ICTA-UAB) està preparant un curiós experiment que permetrà conèixer el camí que segueixen. Serà amb unes 300 bicis registrades i equipades amb un dispositiu GPS. S’aparcaran en diferents punts de la ciutat, als aparcaments en U invertida que hi ha a la vorera i la calçada, amb un candau de cable bàsic.

Seran com el formatge que prova d’atreure els ratolins. Jordi Honey-Rosés, professor investigador­ sènior de l’ ICTA-UAB, explica que els llocs es triaran estratègicament i “a la meitat d’aquests llocs s’hi faran intervencions concretes per estudiar comportaments en l’espai públic”. Les bicis esquer no es diferenciaran en res de la resta que deixen els particulars estacionades. A partir d’aquest moment, estaran monitorades i permetran detectar quan són robades i quin camí segueixen. La trampa es va parar en el passat a San Francisco i a Londres i va donar bons resultats. La seva implantació a Barcelona dependrà d’una línia de finançament europeu encara no resolt.

“L’objectiu és identificar rutes i punts calents i detectar possibles magatzems i nodes logístics”, destaca Clementine Suraud, que és al capdavant de l’espai de coordinació contra el robatori de bicis creat fa dos anys i del qual ha nascut aquesta curiosa proposada. Un ampli grup de treball liderat pel mateix ICTA-UAB ha fet un diagnòstic de la situació amb nombrosos actors implicats: la Guàrdia Urbana, la Generalitat, l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB), l’Ajuntament, el Bicicleta Club de Catalunya ( Bacc), la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (RedBici) i fins i tot l’ Associació de Marques i Bicicletes d’ Espanya ( Ambe). La intenció és integrar també les plataformes de venda d’articles de segona mà per explorar mecanismes que permetin implantar dispositius de verificació i atacar directament la venda il·lícita en un espai on les bicis sostretes es mouen amb massa naturalitat.

A més d’aquest experiment, l’informe que porta la capçalera de totes aquestes administracions aposta per desenvolupar una estratègia d’aparcaments segurs. En l’entorn metropolità han aflorat els últims anys amb certa força gràcies a l’impuls que l’ AMB ha donat al Bicibox, però la capital catalana continua encallada en la redacció d’una estratègia que no es culmina mai.

Una altra solució és el registre de les bicis per poder tornar-les al seu propietari quan són interceptades per la policia. Fa anys que la RedBici treballa en la seva difusió i ha aconseguit que la Direcció General de Trànsit (DGT) s’impliqui per estendre un registre de bicis amb una base de dades unificada i interoperable.