Talons, maquillatge i vestits 'de casament': les graduacions escolars a l'americana s'imposen a Espanya

Fotos, birret, sopar i DJ fins a l'una de la matinada per a nois i noies de 6è de primària (11-12 anys) i vestit llarg, talons i molts globus els posts en xarxes en la graduació de secundària (16). Les properes setmanes, els carrers de moltes ciutats s'omplissin de joves vestits amb les seves millors gales- en molts casos comprades per a una única ocasió- per assistir a la graduació de final d'etapa. Aquest model de festa, importada de l'anomenat prom d'institut dels Estats Units, està guanyant força a Espanya. Tant, que ja es fan graduacions amb birret en l'etapa infantil. El resultat en molts casos són noies de poca edat vestides com si assistissin a un casament i birrets i globus que pares compren en massa en empreses low cost en línia. Els experts aconsellen no banalitzar amb el concepte graduació -que no sempre és el terme més adequat- i meditar bé la celebració perquè s'ajusti a l'edat, no adultice als homenatjats i no es converteixi en una “festa del consumisme”.

Fa tot just uns dies, una coneguda marca de roba de noies enfocada a graduacions i cerimònies registrava al seu local de Barcelona cues de joves acompanyades amb les seves mares que esperaven durant hores per poder adquirir un vestit per a la festa de final de curs. Són les retardades d'uns festejos que es planifiquen amb mesos d'antelació. A moltes escoles i instituts el ritme de feina aquests dies és intens per tancar el curs i també per deixar a punt les festes de graduació, que ja assoleixen fins a l'educació infantil. En la preparació participen les famílies i en moltes ocasions sorgeix el conflicte de com es farà la festa i quin nom se li posarà. Ha de dir-se graduació o al contrari és més oportú batejar-la com a festa de final de curs? Quins elements ha de tenir aquella celebració? Es tindrà en compte l'opinió real dels nois?

“Si no hi ha imatge, posat i exhibició, l'acte sembla que no ha existit”

En un institut públic d'un barri de Barcelona les famílies fa dies que treballen per a la festa de graduació de secundària. A l'acte propi que faci el centre educatiu sumessin un pica a pica que traeran de casa i molts globus. “Els nois van demanar decoració i globus… suposo que per fer-se fotos”, compta la mare d'una de les estudiants. La noia té 15 anys i encara no ha acabat de decidir el vestit que es posarà. Es debat entre alguns, però encara no l'ha comprat. El que és segur és que anirà amb vestit, “com totes”, reconeix la mare, es posarà talons i es pentinarà de perruqueria. Entre vestit i sabates, l'abillament costarà una mica més de 100 euros, calcula. “Van totes a les mateixes botigues i es compren vestits pràcticament iguals, només canvien els colors”, confessa aquesta mare. Reconeix que aquest tipus de celebracions “et genera el dubte de fins a quin punt és necessari” però d'altra banda reflexiona i admet que “tampoc no li vas treure que participi”.

Els experts denuncien l'adultizacón, sexualització i consumisme que promouen aquestes festes Nois convertits en adults

Les festes de graduació de secundària i batxillerat són les que viuen més una veritable posada de l'afluixo a l'estil americà, però comencen també a despuntar les d'alguns centres que acaben l'etapa de primària. En una escola del Vallès Oriental, per exemple, el xat del grup de pares -com el d'altres tants- treu fum aquests dies amb els preparatius. La graduació es farà un dissabte de mitjans de juny. Els nois, d'entre 11 i 12 anys, entressin a l'escola per un passadís musical. Hi haurà fotos, globus, parlaments i, a partir de les deu de la nit, un DJ amenitzarà la vetllada fins a la una de la matinada.

Un grau més a baix, en una altra escola pública de la capital catalana, els pares d'I5 ja s'han organitzat per comprar en una botiga en línia de baix cost els birrets que se'ls lliuressin en el senzill acte pensat exclusivament per a ells.

“Aquestes graduacions s'acaben convertint en un escenari de consum utilitzant els codis dels adults”, avisa el doctor Víctor Soler Penadés, professor i investigador del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Soler Penadés lamenta que “la forma s'imposa al contingut” i això “és el perillo perquè això també educa”. No li desagrada la festa com una “creació col·lectiva”, però considera important centrar-se en el tancament simbòlic de l'etapa perquè l'alumne rep un reconeixement del viscut. “s'aborda la cohesió, la memòria compartida i també el reconeixement emocional”, destaca. També és bo si serveix per reforçar l'autoestima i donar-li valor a l'etapa que acaba. Però recorda que cal tenir en compte que la celebració “és per als nois”.

“Van totes a les mateixes botigues i es compren vestits pràcticament iguals, només canvien els colors”

Per al psicòleg clínic José Ramón Ubieto aquesta necessitat de celebrar i marcar finals d'etapa des de tan aviat és un exemple més de l'“esborrament de la infantesa” perquè lamenta que cada vegada més es veu com una de “perduda de temps” el pas del qual cal “accelerar”. Es pregunta què canvia la vida d'un nen dels 5 als 6 anys i si m'amoïnes, dels 15 als 16”. I lamenta que aquest esborrament de la infantesa ja està tenint impacte en els nens que, a molt curtes edats ja pensen massa en el futur perquè és el que els traslladen els seus pares.

Per a Ubieto utilitzar la paraula graduació és un “error”. I va més enllà: “Caldria prohibir-la per llei”. Creu més convenient batejar aquestes cites com “trobades” o “comiats de curs”. Perquè creï a més que amb tantes graduacions sinó parlaríem d'“hipergraduats” o “graduats de 5a generació”.

El ritu de pas de la graduació Concepte devaluat

Ubieto explica que el concepte de graduació és un ritu de passada que té el seu orígen a les universitats medievals. “La seva funció era marcar la transició entre l'estudiant i el món adult”, explica. Ara, sense embrago, hi ha graduacions a l'escola infantil, en el pas d'infantil a primària i en totes les etapes de canvi per la qual cosa considera que aquest “ritu de pas s'ha anat devaluant”. Veu “absurd” l'ús i abús d'un terme, graduació, que considera que hauria de quedar reservat a moments molt puntuals.

Per a la psicòloga i professora de la UOC Sylvie Pérez es pot parlar de graduació quan s'obté un grau, és a dir, al final de l'ESO o quan acaben la universitat. Descartant que tota la resta de celebracions hagi de portar aquell títol, reconeix que en les diferents etapes educatives hi ha una sèrie de moments que “si els ritualitzem ens ajuden a transitar el canvi”. Yconsidera fonamental preparar-lo dins de les escoles.

Pérez lamenta que les posades en escena cada vegada més grandiloqüents són un reflex de l'estil de vida actual en el qual “si no hi ha imatge, posat i exhibició, l'acte sembla que no ha existit”. Amb una clara influència de les xarxes socials. I considera que potenciar celebracions així “els fa entrar en un món que encara no els toca”. Pérez assenyala la incongruència de no voler que els fills tinguin xarxes però després “els muntem una festa del món adult” en lloc d'una de pensada per a nois i noies de 12 o 16 anys. Perquè la “pressió estètica i l'espectacularització” que considera que normalment inunda aquestes graduacions tira per terra el discurs de voler-los protegir. A més, té seriosos dubtes de si aquestes festes s'acaben fent més per als pares que per als fills. “De vegades sembla que siguin els adults els que necessitin ser acompanyats”, ironitza.

La forma s'imposa al contingut i és el perillo perquè això també educa”

Moltes d'aquestes graduacions, al més pur estil americà, acaben empenyent els joves, especialment a elles, a claduicar en uns codi de vestimenta que sovint les sexualitza i introdueix pressió estètica. En les graduacions de primària hi ha nenes que ja comencen a mirar amb més detall el que es posaran, però en les de secundària el perfil s'uniformitza i costa de trobar noies que no acabin portant vestit, en moltes ocasions amb un estil semblant a què podria utilitzar una dona en un casament. Juan Ramón Ubieto denuncia la hipersexualització i reflexiona sobre el sentit té que una noia de 15 anys vagi vestida de còctel com si tingués 30 Què s'espera d'ella? es pregunta. “És un esborrament de la infantesa”, insisteix.

Algunes de les marques que comercialitzen vestits de graduacions ja han vist el filó i, encara que el públic majoritari són noies de 16 endavant, ja han començat a preparar edicions teen per a noies més joves.

Totes les noies acaben a les mateixes pàgines web i s'envien els models estre elles per no repetir, lamenta la psicòloga Cristina Cuadrillero, creadora del blog d'Instagram @miadolescenteyyo . En canvi, quan algú -noia o noi- decideix desmarcar-se d'això i apareix amb el seu estil propi “de vegades és tractat com un friqui”.

Molta de la decoració o els birrets que adornessin les festes acaben sent comprats en grans empreses en línia a preus reduïts. Una cosa que evidencia per a Cuadrillero el “consumisme” que es promou en aquestes festes quan són decoracions que podrien fer els mateixos alumnes. Lamenta que no “els fem participar més que del consumisme”.

Perquè els experts consultats lamenten a més que aquestes festes acaben sent pensades més per als adults que per als nens o adolescents. Juan Ramón Ubieto reconeix que és lògic que els pares vulguin celebrar i sentir-se “orgullosos dels assoliments dels seus fills” però recorda que cal evitar caure a la “festa de la cosificació” i assenyala que existeixen alternatives per fer celebarciones que permetin la participació de tot el món i que deixin enrere el narcisisme i a l'òptica adulta. En molts casos són els grups de whatsapp els que canalitzen tota aquesta organització que a Cuadrillero li “horroritza” perquè considera que de vegades cregui conflictes ja que sempre hi ha algun membre que “cregui necessitats” que en realitat no tenen els alumnes. La psicòloga la preocupa l'adultización, el consumisme i la comparació que s'acaba produint en moltes d'aquestes celebracions. Perquè lamenta que “tota la pompa va molt més enllà”. Per a aquesta psicòloga experta en adolescència aquests actes haurien de ser un moment de motivació i no passar-se mig curs pensant quina roba es posen.

Soler Penadés lamenta que de vegades els pares vulguin fer una celebració més “vistosa” com a demostració que els volen. Lamenta que en lloc de posar el focus en el sentit educatiu es posi en la posada en escena: en el photocall. Adverteix dels perills de projectar sobre la infantesa expectatives adultes.