La llum de Mango a la Cinquena Avinguda

Des de la finestra del meu hotel al carrer 57 amb la Cinquena Avinguda novaiorquesa contemplo el rètol de Mango refulgir fins a l’alba. El jet-lag  em permet observar els horaris del cartell lluminós, que, a diferència de les botigues veïnes, aguanta insomne fins a la primera llum del dia. El pensament màgic flota a la matinada. I davant les noves notícies de la investigació sobre la mort d’Isak Andic percebo la visió atzarosa com un senyal.

Resulta inevitable recordar Andic, a qui aquesta periodista va entrevistar per primer cop el 1989, quan ell tenia 35 anys i 13 botigues, anys abans de l’expansió. Avui es compten més de tres mil botigues de Mango arreu del món, una d’elles, la que em mira des de la vorera. Encara conservo el quadern d’aquella trobada a les seves oficines del carrer Trafalgar, que reuneix frases com aquestes: “Tot està inventat, però el sistema existent es pot millorar ”; “el client Mango és tot aquell que, encara que tingui 80 anys, conserva un esperit jove”; o “la nostra il·lusió és saltar a Europa, i no podem ser només botiguers. Per això no escatimem en publicitat, en disseny, fent bonics els locals”.

La fundació per als pobres que Isak Andic volia crear defineix la seva personalitat

En aquella primera trobada (n’hi hauria d’altres), Andic mostrava els fonaments del seu projecte, basat en la renovació constant i la compra ­entesa com a experiència –ja aleshores controlava la música de les botigues–. Va aprendre des de baix, venent roba que importava de Turquia i l’Índia al mercat de Balmes. També em va explicar que el nom de la companyia se’ls va ocórrer menjant mangos a les Filipines. Amb els anys es va convertir en un gegant de la moda i les entrevistes van començar a escassejar, tot i que continuava sent afectuós (paraula que repetia sovint) amb els redactors. Isak va passar de ser un s elf made man a un senyor   de Barcelona que abraçava la discreció per damunt de tot.

Dels detalls que transcendeixen aquests dies de la interlocutòria judicial, un defineix la personalitat d’aquest visionari del tèxtil: volia crear una fundació per als pobres, tornar a la societat una part del seu miracle econòmic i convertir l’èxit en capital social.

A trenc d’alba per fi m’entra el son i els leds de la flagship store   a la Cinquena Avinguda –una de les fites d’ Andic– s’apaguen. Tant de bo la veritat il·lumini el llegat d’un home que es va atrevir a somiar en gran.