El PP de Catalunya celebra el 27 de juny el seu congrés amb l’objectiu de rellançar el projecte vuit anys després de l’últim conclave. Alejandro Fernández (Tarragona, 1976) opta a la reelecció com a president, superades les tensions amb Alberto Núñez Feijóo, amb la intenció d’enfortir el partit i créixer com a alternativa.
Volem ser l’alternativa al socialisme i el nacionalisme, que han portat la decadència” Refermar-se a Catalunya
El PP ha convocat el seu congrés i vostè presenta candidatura per ser reelegit. Quins són els eixos del projecte?
Un congrés de partit es fa per donar un nou impuls al projecte. La idea és ser alternativa al nacionalisme i el socialisme. Són les dues ideologies que han governat els últims 40 anys, o en coalició o alternant-se, i són les responsables de la decadència de Catalunya. Davant el nacionalisme i l’esquerra, el millor sempre ha estat la llibertat. La cultura de l’esforç, la seguretat jurídica, el respecte a la propietat privada... Qüestions que s’han destruït i han provocat baixar en gairebé tots els índexs de benestar.
El PP català reclama una veu pròpia al conjunt del partit en les qüestions que incumbeixen a Catalunya, superar les tuteles de la direcció nacional. Ho aconseguirà?
No en tinc cap dubte. Així va ser en les últimes eleccions autonòmiques, protagonitzant el creixement més gran en vots i escons dels últims deu anys. Les discrepàncies formen part del passat i això vol dir que, treballant conjuntament, les coses funcionen.
El congrés servirà per ancorar aquesta nova etapa?
El nostre objectiu és continuar creixent per ser una força central i decisiva a la política catalana. El congrés ha de servir per aprofundir i millorar les coses que vam fer bé, i deixar al calaix els errors històrics que hem comès i de què ja hem parlat molt.
L’últim congrés es va celebrar el 2018, amb un PP català feble, i ha transitat sense una direcció col·legiada forta.
No fa gaires anys que el debat era si el PP de Catalunya desapareixia. S’ha demostrat que no és així, el PP català té present i futur. I és evident que ara ens queda la pota del partit. Aconseguir una organització política que tingui una capacitat més gran de penetració territorial i sigui capaç d’arribar a més llocs. Això, després d’haver viscut uns anys molt durs, no era fàcil. Estic convençut que aquest congrés serà un punt d’inflexió molt positiu per al partit en aquesta direcció.
El PP pot superar les velles pugnes entre famílies i formar una direcció coral?
És possible, és necessari i serà així. D’aquest congrés en sortirem units, forts i amb un projecte àmpliament compartit.
El càrrec de secretari general, que ostenta Santi Rodríguez, és fonamental en l’engranatge d’un partit. Veu necessària una renovació?
Un dels pocs privilegis que tinc és el de poder proposar el secretari general. Al congrés, quan arribi el moment, faré una proposta als meus companys sobre el secretari general.
Quin rumb ideològic vol marcar la ponència política?
La ponència encara s’ha de redactar, però per mi, com he dit, és rellevant que a Catalunya no ha governat mai el centredreta liberal europeu, el dels pares d’Europa, que és la ideologia que ha portat un progrés més important. I això és una anomalia històrica i no crec que sigui sa per a Catalunya. El que necessitem és un govern diferent, amb una ideologia diferent, sense oblidar mai que Catalunya és plural i que pel fet de ser nacionalista no tinguis més privilegis. Una Catalunya per a tothom, perfectament bilingüe com és al carrer, també forma part del nostre ideari.
La Catalunya d’avui és diferent de la del 2018. Es pot traspassar la línia divisòria de l’eix nacional? Hi ha dirigents al seu partit que consideren que l’espai del “catalanisme moderat” s’hauria d’ocupar.
El nacionalisme a Catalunya mai no falla en la seva cita amb la ignomínia, i normalment hi ha una certa tendència a l’autoengany amb les seves intencions. Aquest autoengany li ha costat, a Catalunya, a la resta d’ Espanya, i també al PP, un preu molt alt. Jo prefereixo no enganyar-me. Tots els partits que s’han presentat a les eleccions amb aquestes claus (nacionalisme moderat), parlo de Lliures, PDECat... han tret zero escons. Hem de mirar cap al futur.
Vostè indica que el primer pas per influir a Catalunya és situar-se sobre els 20 escons.
Aspirem a tenir prou força per suprimir l’impost de successions, canviar la llei d’habitatge, protegir la propietat privada... Assumeixo que a curt termini no sigui senzill governar a Catalunya, però sí tenir la força per canviar dràsticament l’agenda política.
El Govern arriba a l’equador de la legislatura amb els primers pressupostos aprovats, però també amb crítiques per la gestió (Rodalies, educació, sanitat...). Com enfoquen aquesta segona part del mandat?
L’ enfoquem per oferir una alternativa als ciutadans. Tenim clar què farà Illa amb els seus socis, una barreja de nacionalisme i extrema esquerra, i proposarem el contrari. Si apugen els impostos de manera confiscatòria, nosaltres els suprimirem i els abaixarem.
S’entreveu un possible govern PP- Vox a Espanya. Com pot afectar Catalunya tenint en compte els postulats de Vox? Podria generar un front de resistència?
Abaixar els impostos, millorar l’educació, la política d’habitatge... No crec que hi pugui haver una revolució si algú proposa aquestes qüestions als catalans. I, això sí, respecte a la llei.
Vostè dona importància a abordar també la batalla ideològica amb la de la gestió. Com s’ha de plasmar?
Liberalisme, humanisme cristià i pensament conservador, és el millor de la història d’Europa. Valors que tenen a veure amb la cultura de l’esforç, la llibertat econòmica, la defensa de lafamília. Aquestes batalles cal lliurar-les perquè a mi el wokisme no m’agrada gens. Em sembla que destrueix, classifica i enfronta.
El rellançament del projecte del PP català també pretén ajudar que Alberto Núñez Feijóo arribi a la Moncloa.
El PP té un projecte molt positiu per a Catalunya i sé que això està de vegades contaminat per qüestions que no tenen res a veure amb la gestió. Aquests últims anys han estat molt dolents per als catalans i els protagonistes han estat els separatistes i el Partit Socialista i el millor per als catalans és girar full. Catalunya necessita un canvi, com la resta d’ Espanya, i la pulsió de canvi la veiem cada vegada més forta. Catalunya serà molt important perquè Feijóo sigui president.
El 2024, Feijóo va posar en dubte la seva continuïtat. Com s’ha reconstruït la seva relació?
Això ja agafa dinàmiques de cuore . Estic molt content de com ha anat tot.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.