Una multitud incendia un centre de tractament de l’ebola al Congo

La por de l’ebola es dispara al Congo. Una multitud de ­residents de la localitat de ­Rwampara, al nord-est de la República Democràtica del Congo, va calar foc abans-d’ahir a un centre de tractament de l’ebola després que les autoritats els impedissin de recuperar el cos d’una víctima per enterrar-la.

En un vídeo de l’atac s’hi veu com les flames destrueixen una secció de l’hospital, pròxim a la ciutat de Buni, a la província d’ Ituri, dedicada al tractament dels malalts i a l’aïllament de casos sospitosos d’ebola. La policia va disparar trets enlaire per dispersar la multitud enfurismada, que hi va respondre llançant pedres. Un treballador sanitari va resultar ferit lleu i, tot i que en un principi van fugir, els pacients van tornar poc després a l’hospital i són tractats.

L’incident va passar quan la família d’una víctima en va voler recuperar el cadàver per enterrar-lo

La família del jove mort, una figura popular a la comunitat, ja que era un futbolista que havia jugat en diversos equips de la regió, rebutjava que el seu familiar hagués mort d’ebola i va provar de recuperar-ne el cadàver per enterrar-lo.

El funeral d’un infectat és un dels moments més delicats, ja que el cos conté una gran càrrega de virus i l’enterrament l’han de fer els experts i amb mesures de seguretat estrictes.

Els atacs a centres d’ebola o l’intent de recuperar per la força malalts o cadàvers no són ­inusuals i s’han registrat casos en anteriors epidèmies d’ebola per una barreja de por, ira, desconeixement i desconfiança en les autoritats. Per Jean Claude Mukendi, que coordina la resposta sanitària a Ituri, “la gent no està degudament informada ni sensibilitzada sobre el que passa. Per a un cert sector de la població, especialment en zones remotes, l’ebola és una invenció d’estrangers; no existeix”.

En la pitjor epidèmia d’ebola de la història a Sierra Leone, Guinea i Libèria entre el 2014 i el 2016, les autoritats van haver de reforçar la sensibilització a les comunitats, especialment en zones rurals remotes, per evitar atacs. A més a més, el caos inicial que va acompanyar l’emergència va fer que alguns cossos s’enterressin sense identificar o sense informar les famílies, cosa que va disparar la irritació i la desconfiança. “Es creuen que són les oenagés i els hospitals –va afegir ­Mukendi– qui han creat el virus per lucrar-se, i això és ­tràgic”.

La por i el caos davant un virus que podria fer dos mesos que és a la zona sense que s’hagi detectat ha desembocat en una sensació de pànic. Segons el Ministeri de Salut congolès, s’han registrat 160 morts sospitoses des que es va declarar l’emergència, fa una setmana. Aquestes víctimes mortals ­corresponen al recompte elaborat fins dimecres, va indicar el ministeri a l’últim butlletí, en què també precisa que ja s’acumulen “671 casos sospitosos”.

D’acord amb proves de ­laboratori, el departament va ­informar de 6 morts i de 64 casos “confirmats”. Així mateix, 160 contagiats ja han superat la malaltia i s’han recuperat. Aquestes dades es refereixen a la província oriental d’ Ituri, fronterera amb Uganda i el Sudan del Sud i epicentre de l’epidèmia, i a la província veïna de Kivu del Nord, ­controlada pel grup rebel M23. A més a més, dijous es va confirmar un cas d’un malalt d’ebola a Kivu Sud, que va acabar morint.

El brot actual està causat per la soca Bundibugyo de l’ebola, la taxa de letalitat de la qual ­oscil·la entre el 30% i el 50% i per a la qual no hi ha cap ­vacuna, segons l’ Organització Mundial de la Salut (OMS).

Fora del Congo, Uganda va confirmar dos casos (importats de la República Democràtica del Congo) a Kampala, i el Sudan del Sud fa exàmens addicionals de laboratori per confirmar un cas sospitós reportat per les autoritats de l’estat d’ Equatòria Occidental, a prop de la frontera congolesa.

L’OMS va declarar diumenge el brot com a “emergència de salut pública d’importància internacional”, tot i que considera “baix” el risc global d’epidèmia.