Josep Sánchez Llibre: “Per opinar sobre productivitat s’ha de trepitjar l’empresa”

Josep Sánchez Llibre (Vilassar de Mar, 1949) comença el seu tercer mandat al capdavant de la patronal Foment del Treball centrat a rebaixar la fiscalitat, l’absentisme i millorar la inversió en infraestructures. I el comença quan s’acaba de publicar una dura crítica d’un grup de prestigiosos economistes sobre el model de desenvolupament econòmic de Catalunya i, específicament, el tipus d’empreses i d’ocupació creades els últims anys. El president de Foment rebat el seu diagnòstic.

Elaborarem un llibre blanc i veurem si les nostres propostes són acceptades” Absentisme

Com a president dels empresaris se sent interpel·lat per l’informe Fènix, en què es denuncia que la meitat del creixement de l’ocupació és en sectors “subvencionats”, com el turisme?

Jo no em sento interpel·lat. Crec que nosaltres, els empresaris, hem fet un esforç importantíssim –malgrat la burocràcia de les administracions, malgrat la fiscalitat a la qual estem sotmesos per part de tota l’administració de l’Estat, malgrat la polarització política, malgrat les guerres, malgrat un ecosistema amb més incertesa– i hem estat capaços d’anar amb un full de ruta que va dirigit a la màxima competitivitat.

Llavors?

Hi ha vegades que, per opinar, s’ha de trepitjar l’empresa. Jo la trepitjo cada setmana. I cada dia aprenc més.

Faci el seu diagnòstic.

Un dels aspectes que frenen la productivitat de l’economia catalana i espanyola és l’absentisme. Elaborarem un llibre blanc sobre l’absentisme i veurem si les propostes que plantegem des de Foment del Treball són acceptades.

Què es pot fer per millorar la productivitat?

El full de ruta de Foment és intentar reindustrialitzar el teixit empresarial català. Vam definir un seguit de sectors orientats a incrementar la productivitat com el de la biotecnologia i la biomedicina, els semiconductors, les energies renovables, la indústria farmacèutica o la seguretat i la defensa. Volem que el PIB industrial català passi de ser del 19% al 25%.

I sobre les infraestructures?

És un altre element rellevant per acompanyar la productivitat. Segons els càlculs de Foment, Catalunya té un dèficit acumulat aquests últims anys, que no ha estat qüestionat per ningú mai, d’uns 50.000 milions d’euros. Falten executar 5.000 milions a Rodalies, 2.000 milions al Prat, en infraestructures hídriques només se n’han fet 100 de 1.000, queden 2.000 milions per executar del corredor mediterrani a Catalunya.

Però vostès van ser crítics amb el nou model de finançament, que incloïa millores...

No, nosaltres no vam ser crítics amb el model. Nosaltres vam dir que era un model insuficient.

El sector de la defensa, agrupat a Aeros, es queixa que l’any passat no va arribar ni un sol contracte a Catalunya del pressupost estatal de 10.000 milions.

Aeros forma part de Foment del Treball, però no hi estic d’acord. Per poder participar en aquests programes finançats per la Unió Europea calen projectes. Si tens un projecte industrial que pot posar en marxa la utilització dual d’una empresa per la defensa i per la indústria, és quan serà possible.

Aquesta setmana per fi s’han presentat uns pressupostos amb acord polític perquè tirin endavant.

D’entrada des de Foment sempre hem defensat que un país necessita pressupostos i que no es pot governar sense tenir-ne. S’imaginen una empresa que al cap de dos o tres anys no tingui aprovats els pressupostos? Però també és bo que aquests pressupostos no comportin més pressió fiscal per a empreses, famílies i persones.

Què caldria fer en fiscalitat?

Hauríem d’intentar construir ponts de consens amb la Generalitat i amb l’Estat espanyol. D’entrada, primer amb la Generalitat, perquè siguin conscients que s’ha de fer una reformulació de la fiscalitat a Catalunya, com seria suprimir d’una vegada per totes l’impost del patrimoni, reduir l’impost de successions i dona­cions i deflactar l’impost de la renda de les persones físiques perquè la inflació no afecti la nòmina­ real que reben els treballadors. Si no s’implementa una reforma­ fiscal que deixi d’oprimir i ofegar les persones, l’empresa i les famílies, no aconseguirem que aquest país sigui atractiu per a les inversions estrangeres.

I, sobre el gran problema de Catalunya, l’habitatge?

Fins ara, tot el que s’ha aprovat amb mesures orientades a facilitar l’habitatge ha anat en la direcció contrària del que plantejava Foment. Hi ha hagut una falta de producció d’habitatge lliure que no és responsabilitat dels constructors i els promotors. Aquí hi ha una responsabilitat molt important de les diferents administracions públiques, que no han estat capaces de liberalitzar o d’intentar portar al mercat més oferta d’habitatge perquè no hi hagués aquest dèficit que ha arribat a nivells tan importants en aquests moments. El 25% del cost final d’un habitatge són impostos, i això és preocupant. Calen 25.000 habitatges a l’any i se’n fan 15.000.

Per què creixen els acomiadaments a Catalunya via l’ERO els últims mesos?

És preocupant que hi hagi un ERO. Això no vol dir que les empreses que fan un ERO tanquin les portes, sinó que en fan per la transformació industrial que implica aquesta reindustrialització i que a cap empresari li agrada fer. Però, si t’has de transformar per evitar el tancament de la indústria, no hi ha altra alternativa que poder fer un ERO. Hem d’intentar que no vagin creixent exponencialment.

En la seva presa de possessió dilluns també es va queixar que moltes vegades es criminalitzen les empreses i que els empresaris són “sospitosos permanents”. A què es refereix?

Als empresaris, a través de plantejaments que venien de la vice presidenta segona, Yolanda Díaz, sempre se’ns ha tractat com a presumptes delinqüents. Els empresaris tenim un gran objecte social que no és reconegut per part dels governs: som un pilar fonamental de la societat del benestar. Generem riquesa, creem llocs d’ocupació i redistribuïm aquesta riquesa. Som una eina fonamental per reduir les desigualtats i per reforçar la cohesió social.

L’amoïna el soroll dels casos de suposada corrupció, com el de l’expresident Zapatero?

Afortunadament per a Espanya, la polarització política i els escàndols no han afectat l’activitat econòmica i la competitivitat del nostre teixit empresarial. I això gràcies a la resiliència empresarial.

I la no fusió de Puig?

Jo vull felicitar la família Puig, perquè sempre han fet el millor per Catalunya.

L’amoïna el cas Mango?

Confio molt en la justícia, la ­presumpció d’innocència i el president de l’empresa, Toni Ruiz.