Zapatero dinamita el pla de Sánchez

al Govern no es fan il·lusions. La caiguda en desgràcia de José Luis Rodríguez Zapatero, sigui o no finalment condemnat, marca un punt d’inflexió en les esperances de revalidar un executiu d’esquerres. Per si no fos prou, no esperen que aquesta sigui l’última andanada judicial que rebi Pedro Sánchez, sinó una estació més del viacrucis. Tot i que el president no té ara per ara intenció d’escurçar la legislatura, el pla se n’ha anat en orris.

Sánchez estava armant un relat en el qual s’erigia en far de l’esquerra. D’una banda, se situava en la resistència davant el trumpisme representada, per exemple, en la negativa a sotmetre’s a l’increment en defensa al 5% que exigeixen els EUA o el xoc amb Israel. La cimera de líders progressistes de Barcelona s’emmarcava en aquesta estratègia. D’altra banda, encara que els resultats electorals en diverses autonomies han estat dolents per al PSOE, els pactes entre el PP i Vox permetien al president reforçar el mateix missatge en clau domèstica.

A Sánchez se li complica erigir-se en vot útil i a la seva esquerra tampoc no hi ha refugi per a desencisats

Perquè l’esquema funcionés i els votants progressistes es mobilitzessin, es necessitaven referents morals com el que representava Zapatero. Figures que reforcin l’autoestima del votant d’esquerra. Aquesta va ser la seva aportació a la campanya del 2023. La imputació de l’expresident ensorra la bastida. Fins i tot en cas que les seves activitats siguin legals, que està per determinar, al Govern s’admet que no són estètiques des d’un punt de vista polític i que portaran molts electors a fer un pas enrere, és a dir, a una abstenció de l’esquerra.

Els casos d’ Ábalosi Cerdán van desgastar la confiança en el PSOE i Sánchez perquè es tractava de dos càrrecs rellevants de la seva total confiança, però l’absència de proves ara per ara d’un finançament irregular del partit va permetre delimitar l’abast dels danys. Fins i tot les causes obertes al germà del president i, en especial, a la seva dona, no van enfonsar les expectatives electorals de Sánchez i fins i tot van afavorir un cert tancament de files de la militància socialista i dels seus aliats parlamentaris, alguns dels quals no han dubtat a qualificar de persecució judicial la situació de Begoña Gómez. Però això de Zapatero és diferent. Qui va ser un actiu polític s’ha convertit en una nosa. A la Moncloa temen que els pròxims mesos seran pitjors.

Hi ha diversos fronts més que poden migrar les perspectives electorals d’aquest Govern. Falta per veure què passa amb la investigació oberta sobre el finançament del PSOE. El partit afirma que tot està en ordre i va lliurar al jutge caixes amb justificants de despeses que van omplir tres furgons policials fa sis mesos, però es manté la incògnita fins que s’aixequi el secret de la causa. També falta saber com evolucionaran les indagacions sobre el rescat de Plus Ultra, que el Govern defensa que va fer amb totes les garanties, però que és sota la lupa judicial. Cada causa és diferent, però les investigacions es converteixen en munició política independentment d’en què quedin al final.

La figura de Sánchez com a referent de l’esquerra permetia que el vot útil es concentrés en el PSOE davant la crisi dels seus socis de Sumar. Però el viacrucis judicial obstrueix aquest transvasament. Alhora, el desgast socialista no el poden rendibilitzar a la seva esquerra per la debilitat dels seus socis en el Govern, l’espai compost per IU, Moviment Sumar, Més Madrid i Comuns. En aquests moments la seva marca està devaluada i manquen d’un lideratge després del pas enrere de Yolanda Díaz. Mentrestant, continua sense aclarir-se el futur del que queda de Podem.

Per tant, a l’esquerra del PSOE hi ha més ruïnes que fortaleses per recollir el vot socialista desencisat. I Sánchez té més difícil demanar el vot útil a la seva esquerra. De manera que el plebiscit que buscava el president entre un PP aliat amb l’extrema dreta i l’esquerra es presenta cada dia que passa més ­desigual.