Oriol Junqueras: “Al PSC li falta ambició, i a Junts, responsabilitat”

Catalunya serà una de les poques autono­mies que aprovi pressupostos aquest any. Oriol Junqueras acaba de donar el vistiplau als comptes de la Generalitat. També els comuns. Salvador Illa podrà arribar així fins al final de la legislatura el 2028, cosa que consolidarà un període d’estabilitat a Catalunya en un moment molt convuls de la política espanyola.

Estem en contra de la corrupció; alhora, som escèptics amb segons quins processos” Imputació de Zapatero

La imputació de Zapatero l’ha sorprès?

Estem en contra de la corrupció a tot arreu, en qualsevol circumstància i de qualsevol persona. Alhora, sabem que molts d’aquests processos s’han basat en proves falses. Per tant, el nostre compromís contra la corrupció és absolut, i el nostre escepticisme amb segons quins processos judicials, també.

De zero a deu, en quin punt se situaria aquest escepticisme?

Doncs tot el que correspon a algú que va ser condemnat a molts anys de presó quan tothom sabia que era innocent. Per tant, molt d’escepticisme.

Creu que ha estat fructífe-ra aquesta etapa de col·laboració amb Pedro Sánchez per a Catalunya?

En alguns aspectes sí, i en d’altres, no. Entre els aspectes positius, 8.000 milions compromesos per arreglar Rodalies i els trens de mitjana distància. És suficient? No. Catalunya mereix infraestructures que funcionin. Continuem treballant en el que és insuficient.

Per exemple...

Treballem en qüestions com l’hidrogen, la producció d’heli per fabricar semiconductors o la reducció de la tarifa elèctrica aplicable a la indústria. Depèn de com acabin les negociacions, farem una valoració positiva o negativa.

El discurs i l’accent es posa en qüestions diferents respecte al que es feia fa uns anys.

Tenim tota la voluntat que Catalunya sigui un país lliure i independent que disposi de tots els recursos­ i competències. Estem convençuts que la millor manera de fer-ho és construint grans majories i la millor manera de construir aquestes majories és demostrar a la societat que intentem ajudar-la en tot el que es pugui. Per nosaltres són inseparables la quotidianitat, la immediatesa i la concreció dels grans ideals que ERC sempre ha representat.

Ara col·laboren amb els socialistes. Abans, amb Junts. Per què ja no es produeix aquesta con­fluència amb els de Puigdemont?

Sigui quina sigui la raó, la nostra voluntat és que es produeixi. Serviria de poc que jo digués que és perquè fan tal cosa malament. Si ho dic, no s’ho prendran bé i tindran menys ganes de col·laborar. L’important és la nostra voluntat de col·laborar amb tots els partits i els agents econòmics i socials que treballin per Catalunya.

Aquesta setmana hi ha hagut l’acord de pressupostos. Valen per a tota la legislatura?

Són bons pressupostos perquè afronten problemes quotidians i els afronten a través de partides pressupostàries molt importants, com 500 milions per a l’àmbit de l’ensenyament. A més, afronten la planificació del futur del país amb el tren orbital, el Consorci de la Zona Franca, el desplegament de l’Agència Tributària o el Consorci d’Inversions.

Però alguns d’aquests acords depenen del Congrés, o se’n poden anar en orris amb un canvi de govern. Quines garanties hi ha?

Que hi hagi un canvi de govern no hauria de fer que els governs incompleixin els compromisos que tenen els governs. Acceptar com a normal que els partits poden alterar els compromisos signats pels governs parla molt malament de la democràcia espanyola. ERC farà tot el que pugui perquè es compleixin. Però seria bo que tothom ens ajudés perquè és bo per a Catalunya­.

En el pacte se centren a rehabilitar habitatge. El president Illa també aposta per construir i densificar més. És compatible?

Construir habitatge és molt important, però rehabilitar-lo encara ho és més. Hi ha barris de l’Hospitalet o districtes de Barcelona que tenen més densitat de població que Calcuta. El procés de densificar té un límit, que és la qualitat de vida de la gent i la quantitat dels serveis que podem oferir-los.

Sobre el conflicte educatiu, el Govern s’ha equivocat en la seva manera de negociar?

ERC és extremament respectuosa amb el paper dels sindicats. Les qüestions laborals s’han de resoldre a la taula sectorial entre el Govern i els sindicats. El que fa ERC per ajudar és posar una partida de 500 milions. Sense això, seria impossible implementar qualsevol acord a què arribin els sindicats i el Govern.

Com s’atura la crisi dels resultats acadèmics?

Durant molts anys hi ha hagut un menyspreu continu, per exemple, als continguts. És impossible que els joves desenvolupin el pensament crític si no poden comparar i per a això han de saber història, geografia, matemàtiques, economia o filosofia.

Però vostès també han governat els últims anys i no s’han revertit aquestes mancances.

Segur que hi ha coses que no hem fet bé.

Si hi ha un canvi de govern a Espanya, és factible a Catalunya un front d’esquerres?

Catalunya s’haurà de defensar dels que li vulguin fer mal.

Es planteja un tripartit?

La fórmula concreta és molt poc rellevant. El més rellevant és que tots estarem cridats a defensar Catalunya. I tant de bo que tothom se senti interpel·lat perquè sempre hem estat cridats, però no tothom s’ha sentit interpel·lat.

A Catalunya les enquestes preveuen­ que Vox i Aliança Catalana tindran una representació important al Parlament. Per què pugen tant aquestes opcions?

L’extrema dreta puja a tot arreu del món occidental, tant si hi ha immigració com si no. La lectura que creix perquè hi ha immigració és simplista.

Sí, però a Espanya el percentatge que representa Vox encara no ha arribat al 20%. A Catalunya, sumades les dues opcions, pot estar força per damunt.

Els motius del creixement són d’altres, com ara la sensació que té una part de la societat que l’Estat de benestar no pot respondre a les seves necessitats. S’estén la por i, quan la gent té por, de vegades s’equivoca. La societat dels Estats Units va votar un president que els està arruïnant i el va votar perquè­ tenien por. Aquest és el model d’ Aliança Catalana i de Vox. La gent d’aquest país té dret a saber el que representen, que és la ruïna.

Per combatre’l cal un front d’esquerres, com planteja el seu portaveu a Madrid?

El millor per a Catalunya és que ERC sigui molt forta, perquè encarna l’ambició i la responsabilitat que els falta al PSC i Junts. Al PSC li falta ambició sovint. I a Junts desgraciadament li falta responsabilitat respecte al que necessita el país.

Ha parlat amb Gabriel Rufián sobre el seu pla d’unir les esquerres?

La proposta, la compartim. Cal un projecte progressista com més fort millor. Aquesta força de progrés a Catalunya és ERC, que és molt més ampla, molt més àmplia i molt més forta que l’extrema esquerra­ que hi ha fora del PSOE. ERC és molt més que això, afortunadament.

Manté la seva aposta per Ru-fián com a candidat a Madrid? Qui triarà la llista?

Si depengués de la meva opinió personal, és evident que és un candidat excel·lent. Sempre l’he defensat i el continuo defensant. Sobre la llista, tots els militants d’ERC poden transmetre la seva opinió. El partit decidirà a través dels seus òrgans –l’ executiva nacional i el consell nacional–. I decidiran cadascun dels territoris.

O sigui, ERC es presentarà amb la seva llista i, si Rufián vol ser candidat, bé, i si no, ell sabrà?

Estic convençut que els candidats d’ERC estan orgullosos de presentar-se per ERC.

A què atribueix que encara no se li hagi aplicat la llei d’ Amnistia? Espera presentar-se el 2028?

Al fet que Espanya té uns dèficits democràtics escandalosos i hi ha tribunals que es neguen a aplicar la llei. El que jo cregui és poc rellevant. El que és rellevant és que les lleis es fan perquè s’apliquin.