L’excursionisme segons Gaudí

El Centre Excursionista de Catalunya ( CEC), que el 26 de novembre celebra el 150è aniversari de la seva fundació, ha pogut presumir al llarg de la seva història d’una plèiade de socis il·lustres, i aquest 2026 és oportú destacar el nom d’Antoni Gaudí coin­cidint amb el centenari de la seva mort. L’arquitecte es va donar d’alta a l’ Associació Catalanista d’Excursions Científiques ( ACEC), precursora del CEC, el primer trimestre del 1879, i l’11 de desembre d’aquell any va ser nomenat vocal de la junta sota la presidència de l’arqueòleg Eduard Tamaro, càrrec que va renovar el 1880, explica Antoni Olivella, vicepresident de patrimoni del CEC.

Olivella ha recorregut a butlletins de finals de l’últim segle a la recerca de la relació de Gaudí amb l’entitat excursionista, que va aplegar la flor i nata de la intel·lectualitat del moment.

“Tots els arquitectes del modernisme van ser socis de l’ ACEC, Jujol, Puig i Cadafalch, Domènec i Montaner, Sagnier, Jeroni Martorell... Organitzaven excursions per veure l’estat de diferents monuments”, detalla Olivella. Jeroni Martorell va ser l’impulsor de la secció d’arquitectura de l’associació i va ocupar la seva presidència en aquella època.

Verdaguer va llegir un fragment del ‘Canigó’ a la sortida que van fer a Elna, el juny del 1883

El butlletí mensual L’Excursionista de l’ ACEC documenta l’entrada de Gaudí com a soci; el seu nomenament com a vocal de la junta el 1880 i el 1881, en aquest últim any amb l’escriptor i periodista Josep Argullol com a president, i la seva participació en diferents­ sortides.

L’Excursionista informa del viatge, entre el 18 i el 20 de juny del 1883, al Rosselló, on es va celebrar un aplec catalanista, una mena d’agermanament amb escriptors occitans. Va compartir viatge amb Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Narcís Oller, ­Artur Masriera, Alexandre de Riquer i Víctor Balaguer, entre d’altres. La primera part va ser a Banyuls i l’endemà es van desplaçar a Elna per visitar el claustre de la catedral. “Els excursionistes conservaran un especial record de la lectura d’un fragment del nou poema de mossèn Cinto Verdaguer, titulat Canigó , que es va llegir allà per primera vegada”, s’explica al butlletí.

 L’Excursionista també descriu profusament una de les seves ­primeres excursions, del 20 al 21 de desembre del 1880, a Olesa de Bonesvalls, a l’Alt Penedès. Juntament amb Cèsar August ­Torras, considerat un dels impulsors de l’excursionisme a ­Catalunya, i l’historiador i jurista Pelegrí Casades va formar part d’un grup de socis que el primer dia van visitar l’església de Sant Joan, en via de restauració, la casa consistorial, el Centre Agrícola del Penedès i el Casino de la Unió. L’endemà al matí, plujós, van anar a l’església de Sant Francesc, “obra que conté notables retaules, sepulcres del segle XIV, un claustre preciós del segle XIII ...”. El temps no va millorar, però van tirar endavant amb el programa i a cavall van travessar una riera carregada d’aigua per després recórrer l’edifici de l’hospital de Guerau de Cervelló.

Gaudí va ser vocal de la junta de l’entitat sota la presidència de l’arqueòleg Eduard Tamaro

L’objectiu d’aquestes sortides era comprovar l’estat del patrimoni arquitectònic. Amb motiu del tercer aniversari de l’ ACEC, el 25 de novembre del 1879, es va organitzar una celebració i sota la direcció de Gaudí “es van adornar les columnes romanes de l’antic temple d’ Hèrcules amb garlandes i heura”.

La pista de Gaudí a l’ ACEC s’esvaeix el 1884, quan ja no surt a la llista de socis.