Recuperat un videojoc japonès sobre Gaudí

Luis García Navarro és un arqueòleg del píxel. Des del Japó, on fa vint anys que viu, aquest productor, traductor i editor de videojocs d’origen valencià passa gran part del temps lliure buscant entre prestatgeries de botigues de segona mà a la caça de títols estranys que no van arribar a sortir mai del país nipó. Es podria dir que ha desenvolupat un sisè sentit que li permet trobar joies de gran valor col·leccionista, però només molt de tant en tant troba el que ell mateix anomena “un greal”. Això mateix devia pensar el dia que va topar, en una botiga de la ciutat de Chiba, amb una còpia de Gaudí: Barcelona no kaze, una aventura narrativa publicada el 1989 inspirada en l’obra d’Antoni Gaudí i que, per sorprenent que sembli, no va arribar a sortir mai del Japó. 

“Trobar aquest videojoc avui dia és molt difícil, ja que pràcticament no es veu en cap de les seves versions”, explica a La Vanguardia García Navarro, que feia anys que el buscava sense èxit. La versió que va trobar va ser la de l’antic ordinador japonès Sharp X68000, i és la mateixa que juntament amb l’equip de la seva empresa, Shinyuden, ha fet servir per adaptar aquest videojoc a les plataformes actuals i rescatar-lo de l’oblit. Precisament, la recuperació i restauració d’aquest títol ha estat el gran anunci de la fira del videojoc i la informàtica clàssica RetroBarcelona, celebrada el cap de setmana passat a La Farga de l’Hospitalet de Llobregat. 

La intriga detectivesca té de teló de fons obres com la Sagrada Família, el Park Güell i la casa Batlló

“Serà la primera vegada que Gaudí: El vent de Barcelona –com es traduirà del japonès– sortirà del Japó”, apunta García Navarro. Si les previsions d’aquest apassionat del videojoc es compleixen, la nova versió es publicarà l’últim trimestre del 2026 tant en suport digital per a les consoles actuals com en suport digital i físic per a ordinador. Un timing perfecte per coincidir amb el centenari de la mort de l’arquitecte, i, encara més important, es podrà jugar en català, castellà i anglès: “El procés de localització ha estat molt complex, ja que no hem disposat del codi original del joc i hem hagut de desencriptar-ne la lògica per enginyeria inversa, però gràcies a la feina d’un magnífic enginyer de localització s’han solucionat els problemes d'ample de caràcter que tenen els kanjis i hem pogut implementar el nostre propi alfabet”. 

El rellançament d’aquesta aventura conversacional inspirada en l’arquitecte modernista és una gran notícia des del punt de vista de la preservació del videojoc clàssic, però també des d’un punt de vista purament cultural, per com és de sorprenent que un petit equip de creadors japonesos desenvolupés un videojoc per a ordinador que transcorria a Barcelona durant l’estiu del 1992 i que submergia el jugador en una intriga de caires detectivescos el teló de fons del qual eren algunes de les obres més emblemàtiques de l’arquitecte català, com ara la Sagrada Família, el Park Güell o la casa Batlló. 

El procés de localització ha estat molt complex, ja que no hem disposat del codi original del joc i hem hagut de desencriptar-ne la lògica per enginyeria inversa

“Wolf Team va néixer el 1986 i va ser un estudi amb bastant prestigi especialitzat en videojocs d’aventures, de rol i del gènere narratiu –explica García Navarro–. Durant anys van desenvolupar desenes de títols, molts dels quals van arribar als Estats Units, però no a Europa”. A començaments dels dos mil, l’equip es va desbandar i els drets dels jocs van acabar en mans de l’empresa japonesa Edia, i ha estat d’aquesta companyia de què García Navarro, que fa anys que reedita jocs japonesos oblidats per al mercat occidental, ha obtingut la llicència. “Quan em van passar una llista dels jocs disponibles, em va cridar l’atenció que n’hi hagués un sobre Gaudí”.

Més enllà de la feina com a editor de videojocs, fa anys que García Navarro divulga la ­cultura del videojoc japonesa, com demostra la seva trilogia de llibres Sensei: Diálogos con ­maestros del videojuego japonés (Héroes de Papel) o els vídeos que publica al seu canal de ­YouTube. D’aquí ve la fascinació per saber més coses sobre aquest misteriós títol: “No sabem el nombre de còpies del joc que van existir al seu dia. Pot ser que tingués una tirada bastant baixa. Tot i això, haver aconseguit la llicència és només el primer pas dins d’aquesta tasca d’arqueologia”.