Jonathan Andic: sense herència en cas de condemna

La causa oberta contra Jonathan Andic per la mort del seu pare, Isak Andic, podria tenir conseqüències patrimonials rellevants en el cas hipotètic que es condemnés el fill gran de l’empresari mort. La conseqüència principal, la pèrdua de l’herència rebuda, una tercera part d’un patrimoni total que algunes fonts situaven, en el moment de la mort, en uns 8.000 milions d’euros.

Segons estableix el Codi Civil de Catalunya, aquesta condemna implicaria una situació d’“indignitat successòria” que l’inhabilitaria per heretar els béns del mort. Aquesta situació té lloc quan algú “ha estat condemnat per sentència ferma dictada en un judici penal per haver matat o per haver provat de matar dolosament el causant, el seu cònjuge, la persona amb qui convivia en parella estable o algun descendent o ascendent del causant”, segons l’article 412.3 d’aquest cos legal.

Jonathan Andic va heretar una tercera part de l’imperi patrimonial i empresarial del seu pare; les dues parts restants van ser a parts iguals per a les altres dues filles, la Sarah i la Judith. Més de 2.700 milions d’euros cadascuna de les tres participacions. Com que la transmissió ja va tenir lloc fa uns quants mesos, el Codi Civil català estableix que “una vegada reconeguda o declarada la indignitat o la inhabilitat, si la persona afectada havia pres possessió dels béns, s’ha de liquidar la situació possessòria”, és a dir, que té efectes retroactius.

I no només per al patrimoni rebut en el moment d’acceptar l’herència, sinó que també s’estendria als rendiments obtinguts des d’aleshores. És a dir, dividends de societats patrimonials i de Mango, la gran empresa fundada per Isak Andic i que fa un mes va anunciar un històric dividend extraordinari de 206 milions d’euros per als tres membres de la família; gairebé 70 milions per a cada membre. A més a més, s’han de tenir en compte les rendes d’altres activitats econòmiques, com ara les immobiliàries. En teoria, la magistrada Raquel Nieto, instructora de la causa judicial, també podria dictar mesures cautelars sobre el patrimoni. Així doncs, el patrimoni de Jonathan Andic s’acostaria als 3.000 milions, tot i que cal restar-hi el pagament de l’impost de successions.

Qui seria llavors, en la hipòtesi d’una condemna, el receptor d’aquesta part de l’herència? El fill de Jonathan Andic, nascut fa tot just un any. La legislació assenyala que la situació d’indignitat és “personalíssima i no afecta els fills o els descendents de l’indigne que siguin cridats a la successió”. La gestora dels béns seria la seva mare, Paula Nata, fins que el net d’ Isak Andic arribés a la majoria d’edat.

La hipotètica retroacció no afectaria el control de Mango, el vaixell insígnia de l’herència

Al testament d’ Isak Andic no hi havia, lògicament, clàusules per fer front a situacions sobrevingudes com l’actual, després de la imputació per homicidi del fill de l’empresari mort el desembre del 2024. S’hi van nomenar com a marmessors testamentaris Toni Ruiz, president de Mango i accionista amb un 5%; Daniel López, vicepresident i director d’expansió de l’empresa tèxtil, i José Creuheras, president de Planeta i amic personal del mort. Van ser rellevats de les seves funcions pels fills d’ Andic a l’abril.

Tampoc no constava al testament cap indicació sobre la creació d’una fundació, projecte que Andic havia manifestat diverses vegades i que havia començat a projectar, però que encara no s’havia creat quan va morir. Segons la interlocutòria de la jutgessa que instrueix el cas contra Jonathan Andic, aquest projecte va ser una causa del malestar del fill contra el pare, cosa que en la seva última interlocutòria recull com a “possible mòbil econòmic”, com també l’“obsessió pels diners” i “la manipulació emocional [...] sobre el seu pare per aconseguir els seus objectius econòmics”, amb referència a l’acció que li atribueix.

El patrimoni de la família Andic està centralitzat en el hòlding Punta Na, que presideix Jonathan Andic i de què depenen tota la resta de les activitats, entre les quals Mango, el vaixell insígnia. Al hòlding també hi ocupen càrrecs les dues germanes Andic.

Un esglaó més avall hi ha la societat Mango Holding SAU, que és la que s’ocupa directament de la participació del 95% de la família en l’empresa tèxtil. El 5% restant és a les mans de Toni Ruiz, president executiu de Mango, mentre que Jonathan n’és el vicepresident. Tot i que la família té una majoria aclaparadora del capital de Mango, Ruiz és l’home fort en la gestió. Això era l’esquema dissenyat pel mort, que considerava Ruiz un soci i l’elegit per dirigir la companyia fundada el 1984. I així es va comunicar als marmessors, tots estretament relacionats amb el mort, que al seu torn ho van comunicar als hereus.

D’aquesta manera, el model de Mango és el d’accionistes propietaris desvinculats de la gestió directa, excepte en el cas parcial de Ruiz, que té una participació, tot i que certament molt minoritària i, per tant, sense capacitat per imposar les grans decisions estratègiques relacionades amb el capital. En cas d’afectació de l’herència de Jonathan Andic, les majories de totes dues germanes continuarien assegurant la governança de l’empresa catalana.

El patrimoni heretat pel fill gran més dividends s’acosta als 3.000 milions

Una altra empresa del grup és Punta NA SAU, que en aquest cas concentra l’activitat immobiliària, en molts casos derivada de la propietat de les botigues principals de Mango en grans capitals mundials.