Lluïsa Moret: “Caldrà dedicar més recursos al finançament municipal”

Lluïsa Moret (Barbastre, 1965), a més d'ocupar la vice primera secretaria del PSC i ostentar l'alcaldia de Sant Boi de Llobregat, que espera revalidar en les eleccions del 23 de maig del 2027, presideix la Diputació de Barcelona, una institució que sembla habitar en un món molt diferent del de la resta d'administracions públiques, sumides en una permanent estabilitat.

Esgotades tres quartes parts del mandat, encara la recta final més convençuda que mai de la utilitat de les corporació provincials com a suport dels municipis i de la necessitat d'abordar a mitjà termini, una vegada es resolgui la qüestió del finançament de la Generalitat, la conveniència de dotar als ens locals de més recursos.

Falta només un any per a les eleccions municipals. Quin balanç fa dels tres anys de mandat i que espera per al restant? Sembla que en la Diputació les coses succeeixen de manera més fluida que en la resta d'institucions

Fem que la feina sembli fàcil i que. efectivament, les coses flueixin. Tenim un govern amb quatre forces polítiques diferents i que requereix molt bona predisposició i voluntat de totes les parts per generar un clima positiu, que ens permeti treballar a favor dels municipis. Entre tots hem estat capaços d'impulsar polítiques públiques, projectes i iniciatives innovadores i generar un sistema de cooperació local molt important en un context molt complex.

“Generem un clima positiu, fem que la feina sembli fàcil i que les coses flueixin” Diputació sense soroll

Sense soroll i amb uns pressupostos per a aquest any aprovats el desembre del passat. Una autèntica raresa en aquests temps...

A començaments del mandat definim quines eren les nostres prioritats i això ens ha ajudat a treballar junts. En la Diputació, encara que governem partits diferents, ens posem d'acord perquè tenim els mateixos problemes en els municipis, les demandes de les nostres veïnes i veïns coincideixen i tenen a veure amb la vida quotidiana. A començaments de mandat aprovem els pressupostos amb el vot de 50 dels 51 diputats (el representant de Vox va ser l'excepció). Això diu molt de la feina feta i de la resposta que donem tots els ajuntaments, independentment de quina força política governi en ells.

En la Generalitat, en canvi, ha calgut esperar a meitat d'any per aprovar els pressupostos de l'exercici en curs.

Veníem d'un període molt complex i difícil, però crec que els resultats de les eleccions de maig del 2024 van ser clars: els ciutadans de Catalunya van assenyalar que hi havia una majoria progressista liderada pel PSC . Vam ser capaços de posar-nos d'acord en el pacte d'investidura i ara en els pressupostos. Ara estan ben encaminats i això és una molt bona notícia. El diàleg que ha portat al pacte dels pressupostos obre un bon camí en el sentit que genera confiança i ens permet avançar junts. No hi ha alternativa.

Quan visita els 311 municipis de la província de Barcelona què és el que més li demanen els alcaldes?

Existeixen problemes coincidents, però les prioritats depenen molt de la ubicació i de les diferències geogràfiques, econòmiques, culturals, demogràfiques...

En els municipis petits el repte és evitar la despoblació.

Exacte, i per això han d'estar ben comunicats, tenir accés al teletreball, als centres educatius, als serveis bàsics de salut. En la Diputació estem atents a les demandes de les alcaldesses i alcaldes en cada moment. Quan iniciem el mandat el problema número u era la sequera. Firmem un conveni amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i creem un fons extraordinari de 100 milions per ajudar els ajuntaments que té competència de xarxa en baixa per poder efectuar inversions i reparar fugues.

També estan provant de rescatar polígons industrials.

Tenim polígons d'activitat econòmica molt envellits i deteriorats i moltes vegades els municipis no poden invertir en la seva millora. Treballem en dues línies molt clares, la cohesió social i la territorial, fent realitat el principi d'igualtat d'oportunitats d'accés a serveis bàsics. El mateix succeeix amb els equipaments esportius i culturals construïts a finals dels 80 o principis dels 90 i que cal renovar, o amb les infraestructures. també tenim un gran demanda en qüestions d'autosuficiència energètica. hem invertit gairebé 75 milions en la implantació de renovables fotovoltaiques, bioenergia i biomassa.

Durant molts anys el debat sobre la continuïtat de les diputacions catalanes va estar a sobre de la taula. Què ha canviat perquè avui dia ningú no les discuteixi?

La Diputació sempre ha estat una institució molt útil per als ajuntaments, molt potent, amb molts recursos tant econòmics –el nostre és el quart pressuposat més important de Catalunya a nivell institucional– com tècnics. I fem polítiques en funció de les necessitats de cada territori. Som molt operatius i els fons que anem creant responen a les demandes dels municipis. Aconseguim que els procediments administratius siguin àgils, fluids. Crec que el fet que no es qüestioni la Diputació té a veure amb la comprovació empírica de la seva utilitat.

“Que no es qüestioni a la Diputació ha de veure amb la comprovació empírica de la seva utilitat” Una institució que ja no es discuteix

Quan es parla de finançament de les administracions públiques els municipis són els eterns oblidats.

Crec que quan es resolgui correctament el finançament autonòmic, i ara amb el govern de Pedro Sánchez s'ha obert una gran oportunitat, s'haurà d'abordar el finançament municipal. Estem molt contents amb el Govern de la Generalitat, que és un govern molt obert als ajuntaments, molt atent a les seves demandes, però necessitem més recursos perquè les demandes de les veïnes i veïns són cada vegada més importants i hi ha hagut un creixement demogràfic molt important. La Catalunya dels 8,5 milions de persones necessita actualitzar els seus sistemes de serveis. Per tant, el finançament municipal és un repte que hem d'abordar i dedicar més recursos a les institucions que treballen des de la proximitat.

Han aconseguit evitar les duplicitats amb altres institucions com els consells comarcals o l'Àrea Metropolitana de Barcelona?

Hem estat capaços de col·laborar i no competir, ni duplicar ni encavalcar-nos. hem estat capaços d'identificar prioritats o coordinar-nos. Per exemple, vam tenir molt clar que la sequera era un problema de país i que per resoldre'l tothom havia de sumar.

En matèria de turisme està previst fer algun pas endavant perquè la resta de la província aprofiti millor el pes de la marca Barcelona ciutat?

Ja estem treballant conjuntament amb Turisme de Barcelona. El propòsit és aprofitar aquella marca Barcelona per descentralitzar l'impacte turístic en la resta de la província, per desestacionalitzar i apostar per sectors com el del turisme esportiu, el cultural, el gastronòmic, el del patrimoni històric o l'entorn natural.

“El propòsit és aprofitar la marca Barcelona per descentralitzar l'impacte turístic en la resta de la província” Turisme

Per al PSC la notícia positiva dels últims dies ha estat el deixar encarrilats per fi els pressupostos de la Generalitat. la negativa, per l'impacte que pugui tenir, el cas Rodríguez Zapatero. Com encaixaran aquest nou cop?

Aquests fets sempre són impactants, no agraden a ningú, sobretot si afecten persones que coneixem i en les quals confiem. D'entrada, confiem en l'expresident i també confiem que la justícia aclarirà la situació