“Cal concloure la legislatura amb un programa plurinacional”

El tauler polític espanyol es mou sempre, però la vibració és especial aquests dies. Hi ha peces que poden caure a terra. En aquest context, La Vanguardia entrevista Arnaldo Otegi, líder d’EH Bildu, l’aliat més estable i silenciós del president Pedro Sánchez.

No es pot jutjar el cas Zapatero sense tenir en compte el context i els EUA” El gran escàndol

L’aliat més fiable, encara avui?

Jo no definiria Euskal Herria Bildu com un soci fiable, sinó com un agent polític responsable. A les últimes eleccions generals va quedar clar que a Euskadi i Navarra la gent va votar majoritàriament perquè la dreta espanyola no governés. Aquest va ser el mandat. A partir d’aquí, vam plantejar la votació d’investidura de Pedro Sánchez sobre tres premisses: l’aplicació de la legislació penitenciària ordinària als presos d’ETA, polítiques socials a favor dels treballadors, i abordar la qüestió nacional en termes democràtics. Hem estat responsables, i ho continuem sent. No posem línies vermelles, no abordem les negocia­cions en termes d’agitació pública i volem ser un agent polític­ que fonamentalment serveixi el nostre poble. Hem estat conseqüents i coherents.

El president del govern espanyol­ que va negociar el final d’ETA, José Luis Rodríguez Zapatero, està en aquests moments sota investigació judicial­ per un suposat delictede tràfic d’influències iblanqueig; el PSOE està enuna situació molt compromesa en termes polítics i electorals, com acabem de veure aAndalusia; vostès encapçalen alguns sondejos al País Basc i disputen la primacia alPartit Nacionalista Basc, imés del 70% dels presos d’ETA estan en situació de semillibertat. Què ens diu aquest balanç?

Pel que fa a la imputació del president Zapatero, crec que no s’ha de desvincular del context. Estem davant l’intent de tornar el PSOE als antics pactes de règim, al bipartidisme clàssic. Qualsevol anàlisi que no tingui en compte aquesta dada s’equivoca. Hi afegim el factor exterior, el factor Estats Units. Dit això, José Luis Rodríguez Zapatero haurà de donar­ les seves explicacions. Prudència.

Presos.

Miri, el que s’està aplicant és la política penitenciària ordinària. Si als presos bascos se’ls hagués aplicat sempre aquesta legislació, més del 90% esta­rien en condicions de semi-llibertat, però se’ls va voler aplicar un règim absolutament extraordinari.

Modificaran la seva posició arran del cas Plus Ultra que afecta Zapatero?

Ens mantenim en espera. Som una mica orientals en aquest sentit. Ens estimem més reposar les coses. Mantenim la nostra relació amb el PSOE, i una bona relació amb tots els agents polítics que van fer possible la investidura, em refereixo a l’esquerra confederal (Sumar i Podem), Junts, ERC, BNG... Hem d’intensificar aquest diàleg.

Mantenen el contacte amb Junts per Catalunya i amb Carles Puigdemont?

No hem perdut mai el contacte. Ens veiem una o dues vegades l’any.

Té previst veure’l aviat?

Sí, crec que ben aviat serem una altra vegada amb ell.

Quina és la relació de Bildu amb el Partit Nacionalista en aquests moments?

Sempre hem volgut mantenir una relació política oberta amb el Partit Nacionalista Basc. És veritat, estem en competició, però també hi hauria d’haver espai per a la col·laboració. Aspirem a un pacte d’Estat basc, que inclogui també el Partit Socialista i l’esquerra confederal, que és força minoritària al país. No és una qüestió tàctica. Anem al fons de la situació. Estem en l’inici d’una revolució, la revolució de la intel·ligència artificial, que pot ser molt més disruptiva del que va ser la revolució industrial, al seu dia tan important al País Basc. Si hi afegim el repte de l’autoritarisme creixent, les velles maneres de fer política, els governs excloents es converteixen en cosa del passat. Toca fer governs inclusius, governs d’ampli espectre, amb programes com més amplis millor. No veig el PNB interessat en aquest propòsit, però continuarem insistint. Es compliran aviat noranta anys del primer govern del lehendakari José Antonio Aguirre (9 d’octubre del 1936). Són temps per a governs d’ampli espectre, aliances àmplies.

Si no l’entenc malament, vostè està proposant que PNB i EH Bildu es presentin a les pròximes eleccions generals amb un cert programa comú.

Un programa de mínims. Creiem que a les pròximes eleccions generals espanyoles s’hauria de poder reflectir la voluntat democràtica nacional basca amb un programa de mínims compartit, que no portaria a l’obligació de constituir un grup parlamentari únic. I afegeixo: un govern progressista a Espanya necessita també un programa de mínims, que inclogui la reforma plurinacional. No s’ha d’esperar. El que resta d’investidura ha de tenir un propòsit. Cal parlar-ne. Cal intensificar els contactes.

I aleshores apareix Gabriel Rufián.

Torno a la resposta anterior. El debat no ha de ser ni de persones ni de sigles. Programa. Quin és el programa polític, social, plurinacional, que enformarà aquest projecte? No es tracta només d’aturar la dreta. de guanyar-la a les urnes; es tracta de donar projecció a un estat d’ànim molt compartit.

Hi haurien de sumar Endavant Andalusia.

Un debat en termes de programa podria facilitar les coses. Què és el que reflecteix l’ esclat d’ Endavant Andalusia? Quèha passat a la Gran Bretanya.A Gal·les ha guanyat l’esquerra sobiranista. A Escòcia, unsobiranisme de més ampli espectre. A Irlanda, el sobiranisme d’esquerra. Què passa? La gent necessita sentir que forma part d’una comunitat en un món d’identitats artificials i volàtils. La gent aprecia la política de quilòmetre zero: respostes concretes a problemes concretes, proximitat, contacte... Enfront de la prioritat nacional que propugna l’extrema dreta, prioritat plurinacional, popular, sobiranista i antiautoritària.

Veurem un partit comAliança Catalana a Euskadi?

No ho veig. Hi ha sectors molt minoritaris­ que podrien ser en aquest món, però la forta presència de l’esquerra independentista impedeix que avui cristal·litzin. No veig en l’horitzó la possibilitat que un fenomen com Aliança Catalana progressi al País Basc. Ho dic també amb una certa prevenció, perquè ningú no està vacunat contra aquests fenòmens.

Han corregit vostès el seu discurs sobre la immigració? Quina és la seva posició?

Nosaltres sempre hem defensat i continuem defensant que és basc i basca tot aquell que viu i treballa al País Basc i vol ser basc. Quan ens acusaven de ser nacionalistes excloents, jo els deia: digui’m el nom d’un altre país que proposi de donar la nacionalitat en els termes que plantegem nosaltres. Nosaltres no formulem l’equació immigrants igual a inseguretat. Fugim permanentment d’aquesta equació, que és un plantejament malvat. En tercer lloc, creiem que cal regular el fenomen, cal que hi hagi regles. Drets i deures. Creiem que acollir l’emigració ens fa millors com a poble. Aquesta és la nostra posició política. No som bonistes, no diem que tothom és bo. Diem que tothom ha d’entendre que hi ha drets i deures. En això hi estem tots d’acord, però això val elmateix per a algú que ve de l’ Àfrica subsahariana, com per a algú que hagi nascuta Ataun (municipi de la vall del Goierri, a Gipuzkoa). Aquesta és la regla que ens donem com a comunitat. Aquesta és la nostra posició.

Per acabar, quina es la seva relació personal amb el nou president del PNB, Aitor Esteban­?

Mantenim una relació formal. La veritat és que no el conec gaire, ja que ell ha fet molta vida política a Madrid. Teníem molt bona relació amb Andoni Ortuzar, anterior presidentde l’ Euzkadi Buru Batzar. En realitat no necessitem ser amics, però en canvi necessitem entendre’ns. És a dir, tots dos formem part d’una cultura política nacional, abertzale. Competirem, esclar, evidentment, però necessitem competir i col·laborar, competir i acordar.