Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
La Vanguardia en català Guerra a Europa

Rússia ha fet servir tres cops l’Oréixnik, el míssil “indestructible” de Putin

Es tracta d'una arma de tipus estratègic que viatja a 10 vegades la velocitat del so, cosa que dificulta la possibilitat d'enderrocar-lo amb sistemes antiaeris

Rússia ha fet servir tres cops l’Oréixnik, el míssil “indestructible” de Putin
Imatge d'una de les plataformes mòbils de llançament del míssil extreta d'un vídeo de l'exèrcit rusUncredited / Ap-LaPresse
Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 13 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
4 puntos clave Ver
  • 01És la tercera vegada que Rússia presenta en societat l’estrella del seu arsenal i, com aquesta vegada, abans també havia causat allò per al que va ser concebut: destrucció.
  • 02L’Oréixnik, que en rus vol dir  avellaner , és un míssil balístic hipersònic d’última generació que l’exèrcit rus va fer servir per primera vegada el 21 de novembre del 2024, durant l’atac a una fàbrica d’armament a prop de la ciutat ucraïnesa de Dnipró (sud-est).
  • 03El segon atac va tenir lloc el 9 de gener del 2026 contra la província de Lviv (oest).
  • 04El projectil és un element dissuasiu d’avantguarda davant l’OTAN, va assegurar el president rus, Vladímir Putin, a final del 2024, quan va signar amb el seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko, el desplegament d’aquest infernal giny en territori de Bielorússia.

És la tercera vegada que Rússia presenta en societat l’estrella del seu arsenal i, com aquesta vegada, abans també havia causat allò per al que va ser concebut: destrucció. L’Oréixnik, que en rus vol dir avellaner , és un míssil balístic hipersònic d’última generació que l’exèrcit rus va fer servir per primera vegada el 21 de novembre del 2024, durant l’atac a una fàbrica d’armament a prop de la ciutat ucraïnesa de Dnipró (sud-est). El segon atac va tenir lloc el 9 de gener del 2026 contra la província de Lviv (oest).

El projectil és un element dissuasiu d’avantguarda davant l’OTAN, va assegurar el president rus, Vladímir Putin, a final del 2024, quan va signar amb el seu aliat bielorús, Aleksandr Lukaixenko, el desplegament d’aquest infernal giny en territori de Bielorússia.

Moscou ha utilitzat l’arma contra Kíiv com a represàlia per l’atac ucraïnès de divendres a Luhansk

Moscou diu que el míssil és un sistema nou, i no pas una actualització d’una arma soviètica, com ho ha descrit el Departament d’ Estat dels Estats Units. Una ordre de Putin va impulsar-ne la creació el 2023.

El projectil té un abast intermedi, cosa que significa que pot atacar objectius a una distància d’entre 3.000 i 5.500 quilòmetres. El cap de les Forces de Míssils Estratègics de Rússia, Serguei Karakàiev, no va trigar a assenyalar que pot arribar a qualsevol punt “a tot Europa” gràcies a la seva capacitat per evadir els sistemes de defensa més moderns i a una velocitat Match 10, és a dir, deu vegades la velocitat del so o uns 3 quilòmetres per segon. Putin el va arribar a qualificar d’“indestructible”.

Rússia ha fet servir l’Oréixnik per castigar Ucraïna després d’un atac de Kíiv que Moscou considerava especialment nociu per a Rússia. L’atac contra Dnipró del 2024 va ser la represàlia a l’ús de míssils balístics dels Estats Units ( ATACMS) i míssils de creuer britànics ( Storm Shadow) contra territori rus. L’ús del míssil en l’atac de diumenge contra Kíiv és la manera que té Moscou de respondre a un atac de drons ucraïnesos contra una residència d’estudiants a Starobilsk, a la província de Luhansk, que segons Rússia va causar 21 morts i que segons Ucraïna no és cert.

Després de fer servir l’Oréixnik en l’atac contra Dnipró, Putin va ordenar “produir en sèrie” el míssil. Els experts asseguren que podria portar armes nuclears. El líder rus va dir que no en porta perquè no en necessita. Si es fa servir en un atac massiu juntament amb altres míssils de llarg abast, va explicar, pot causar el mateix efecte que les bombes atòmiques sense ser un mitjà de destrucció massiva. “No té càrrega nuclear, però és d’alta precisió”, va afirmar.

Gonzalo Aragonés
Gonzalo Aragonés
Corresponsal en Rusia

Corresponsal de La Vanguardia durante más de dos décadas en Moscú. Con anterioridad, escribió para este diario desde Hong Kong y cubrió acontecimientos como el referéndum de independencia de Timor Oriental (1999) o la guerra de Afganistán tras los atentados del 11-S (2001). En la "prehistoria" trabajó en Madrid para la revista Cambio16 y la siempre recordada Jaque, especializada en ajedrez, una de sus grandes pasiones.

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.