Joves en uns llimbs legals

En Bouba i en Lamine, tots dos de Guinea Conakry, han passat una temporada llarga al ras després de ser expulsats aquest 2026 d’un centre de menors de la direcció general de Prevenció i Protecció a la Infància i l’ Adolescència (DGPPIA) després que la Fiscalia dictaminés que eren majors d’edat, tot i que els seus passaports indiquen que no han fet 18 anys. “Cada dimarts arriben a l’hospital de campanya de Santa Anna unes 35 persones noves que demanen ajuda; una mitjana de tres són joves migrants que han acabat a la intempèrie”, explica el rector d’aquesta parròquia de Ciutat Vella, Peio Sánchez. En Bouba i en Lamine han estat acollits des de fa unes quantes setmanes per aquesta entitat­.

“Són nois més vulnerables perquè han estat en un centre i de la nit al dia es veuen al carrer”, considera Sánchez, que lamenta els llimbs legals en què estan en Bouba i en Lamine.

En Lamine va sortir de Guinea Conakry poc abans de fer-ne 16; a Madrid va obtenir el passaport

La cooperativa d’advocats Iacta estudia el cas de tots dos, ja que es dona la circumstància que, com que el seu passaport acredita que tenen menys de 18 anys i que aquí estan sols, no es poden acollir a la regularització extraordinària de persones migrants. Perquè un menor pugui iniciar aquest procés ha de tenir un representant legal, siguin els pares, la DGPPIA o algú que un jutge hagi determinat que és el tutor”, especifica Elizabet Ureña, advocada responsable del programa de Migració de Càritas de Barcelona. Però, d’altra banda, la DGPPIA va deixar de protegir en Bouba i en Lamine després de les proves d’edat de la Fiscalia.

“Si el sistema funcionés els menors haurien de tenir el permís de residència tres mesos després d’arribar a Espanya, tal com estableix el reglament d’ estrangeria”, assenyala l’advocada de Iacta, Mar Soriano. Després de l’emissió del decret que va determinar la seva majoria d’edat i quedar-se sense protecció, es va presentar recurs en tots dos casos, afegeix Soriano.

“Aquesta situació afecta molts joves, el 2025 en vam acompanyar 40 en casos semblants, alguns ara ja són majors d’edat i poden optar a la regularització extraordinària, però d’altres no”, apunta l’advocada de Iacta. Tot i que són conscients que ni en Bouba ni en Lamine compleixen els requisits, no descarten iniciar aquesta via per visibilitzar aquesta realitat.

En Lamine relata que va partir de Guinea Conakry poc abans de fer-ne 16 sense documentació. Va arribar a Mauritània i allà va pujar a un vaixell fins a El Hierro, el gener del 2025. Va estar uns quants mesos en centres de menors de les Canàries, després el va acollir una oenagé i va anar a Madrid, on va demanar el passaport a l’ambaixada del seu país, que indica que va néixer el febrer del 2009. L’itinerari d’en Bouba va ser semblant, també va obtenir el passaport a la capital (hi consta que va néixer el desembre del 2008) i es va acabar el seu periple a Catalunya. Al cap de poques setmanes de ser acollits en un centre del Maresme, després de les proves d’edat es van quedar al carrer.