Lleó XIV organitza un diàleg amb sindicats i la CEOE L’elecció del nou o la nova CEO del Mobile World Capital

El Vaticà pretén donar un alt contingut socioeconòmic a la pròxima visita de Lleó XIV a Espanya, entre el 6 i el 12 de juny. Els seus representants a Espanya, encapçalats per José Cobo, cardenal, arquebisbe de Madrid i vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola, organitzen per a diumenge, 7 de juny, a la tarda un diàleg social en què a més de Lleó XIV participarien els responsables de la UGT i CC.OO., Pepe Álvarez i Unai Sordo, el president de la patronal CEOE, Antonio Garamendi i la presidenta de Cepyme, Ángela de Miguel.

En principi no hi està prevista la participació de cap representant governamental. La intenció dels responsables eclesiàstics és que el debat es retransmeti internacionalment. La celebració encara no està totalment confirmada, tot i que ja hi ha hagut diverses reunions per implementar-ho. Un exemple més de la decisió del pontífex per intervenir en l’anomenada qüestió social i participar en els debats sobre la situació dels treballadors en el nou capitalisme tecnològic marcat pel creixement de la desigualtat i per la concentració de la riquesa.

La intensa activitat de Cobo no s’ha cenyit, en l’àmbit socioeconòmic, a aquest únic front. L’alt cost econòmic de la visita del Papa, d’almenys 15 milions d’euros, ha portat Cobo i el seu equip, – José María Albalad, delegat d’economia de l’ arquebisbat de Madrid; Javier Lapastora, que n’és membre del consell econòmic; Fernando Giménez, vicesecretari d’afers econòmics de la Conferència Episcopal, i Yago de la Cierva, responsable de l’organització de l’última visita papal a Espanya el 2011– ha organitzat una ronda de trobades amb grans empreses espanyoles, gairebé totes les de l’Ibex, l’índex que agrupa les companyies més importants de la borsa espanyola, però també unes quantes més.

S’han organitzat almenys dos sopars al Seminari Conciliar de Madrid. Entre els convocats, els bancs Santander, BBVA i CaixaBank, Bankinter, Unicaja i la Fundació La Caixa. Telefónica, la constructora ACS, l’elèctrica Endesa, Indra, l’aerolínia IAG, la tèxtil Inditex, Logista, la immobiliària Merlin, Mutua Madrileña, Prosegur, El Corte Inglés, Mahou, la UNIR o la CEU. L’objectiu, obtenir aportacions per sufragar el cost de la visita, sigui mitjançant injeccions de diners, sigui amb la prestació de serveis gratuïts, segons l’àmbit d’acció de cada empresa. Tot i que la majoria dels convocats s’han compromès a desemborsar diners o a prestar els seus serveis, la iniciativa ha creat, sotto voce, certes crítiques tant per l’alt cost de la visita com per la condicionalitat de l’accés al Papa en funció del volum de les aportacions.

Demà passat, si no hi ha ajornaments d’última hora, la comissió executiva de la Fundació Mobile World Capital sabrà les candidatures a nou CEO o director general o a nova directora general. La llista de noms la presentarà el head hunter Seeliger y Conde, que presideix Luis Conde. Entre les quals hi haurà amb seguretat, Laia Corbella, actual directora de comunicació i responsable d’afers públics de la fundació. Corbella seria una aposta interna per la continuïtat de la tasca feta els últims anys i que, a més, té unes relacions excel·lents amb els representants institucionals i especialment amb la GSMA. Tot i això, la institució ha volgut fer un procés d’elecció objectiu i amb rigor.

L’aprovació formal del nom de la persona elegida serà dues setmanes després, durant els primers dies del juny, quan es reuneixi el p atronat de la fundació, que presideix l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

L’elecció segueix la partida, al març, de l’anterior director general, Francesc Fajula, que està previst que encapçali el consorci per construir una gigafactoria d’intel·ligència artificiala Móra la Nova (Ribera d’Ebre).

La Mobile World Capital és una fundació publicoprivada que impulsa el desenvolupament digital i que està vinculada al Mobile World Congress (MWC) que cada any se celebra a Barcelona. Així mateix, és el vehicle per al pagament del cànon anual a la GSMA, l’e mpresa que presideix John Hoffman i que organitza el congrés. El pressupost de la fundació és d’uns 24 milions d’euros.

Aquest cànon es va acordar el 2012, després que la GSMA, l’empresa organitzadora, obrís un concurs de selecció de ciutat seu, al qual es van presentar un gran nombre de capitals mundials i que va desembocar el juliol del 2011 amb la renovació de l’acord amb Barcelona. Un acord que es va renovar el 2022 fins al 2030.

Essencialment, la fundació té l’objectiu principal de generalitzar i d’ampliar l’impacte del MWC a Barcelona no només durant els dies de la seva celebració, sinó també al llarg de l’any. Es tractaria de convertir la ciutat en referent internacional en l’àmbit digital i en pol d’activitat tecnològica, dades, intel·ligència artificial i ciberseguretat. Ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques en són l’eix, amb especial atenció en l’àmbit de les dones.

Hi participen l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’ Estat, la Fira i la GSMA. El patronat, que presideix Collboni, té dues vicepresidèn-cies, que ocupen Albert Dalmau, conseller de la Presidència i Óscar López, ministre de Transformació Digital. La comissió executiva està formada per set membres, i la presideix Jordi Valls, tinent d’alcalde de Barcelona, responsable de l’àrea econòmica del Consistori.