El Papa, contra els tecnooligarques

Un fantasma recorre el món: el fantasma de la Intel·ligència Artificial (IA). Destruirà llocs de treball a una escala desconeguda. Farà les guerres més letals i eficients (elimina molts més enemics i més de pressa). Pot destruir la Terra. I col·locarà al cim del poder a tota una generació de multimilionaris sense cap tipus de control democràtic.

Les quatre afirmacions són discutibles. Però serveixen per entendre la magnitud de la gran transformació en la qual som des de la millora de les tècniques del “ deep learning”, amb l’ús de les xarxes neuronals i els nous models de llenguatge popularitzats el 2022.

La pèrdua de llocs de treball és l’amenaça que més crida l’atenció. La tecnologia sempre n’ha destruït i n’ha creat d’altres. Però la IA ho fa a una velocitat i amb una intensitat molt superior, posem per cas, que la primera Revolució Industrial.

Els enginyers de les Big Tech diuen que no hi ha marxa enrere. Els economistes són més escèptics. Com funcionarà una societat en la qual (gairebé) tot estigui automatitzat? Qui consumirà? El canvi, en qualsevol cas, ja ha començat. Les grans consultores contracten ja més joves especialitzats en IA que auditors. I fa tres dies, en el discurs de graduació de la Universitat d’Arizona, Eric Schmidt, ex CEO de Google, va ser esbroncat cada vegada que esmentava la IA.

La por a la IA és imprevisible, perquè alimenta el que més temen els gegants tecnològics: la regulació, que algú els controli i supervisi el que fan. Els primers signes d’angoixa per la IA que van arribar a Silicon Valley van despertar dos tipus de reaccions. La més virulenta l’encapçalen els partidaris de l’acceleració, personatges com Marc Andriessen, Elon Musk o Peter Thiel. Per a ells, frenar el canvi tecnològic per raons humanistes seria una pèrdua de temps imperdonable. El més furibund de tots és Peter Thiel, que ha identificat en el progressisme que alimenta el rebuig de la IA a l’ Anticrist i ha declarat com a enemic al pensament catòlic que representa Lleó XIV.

Un fantasma recorre el món: té forma d’atur massiu i de poder sense control

El segon tipus de reaccions ha estat més subtil. És la d’emprenedors com Sam Altman (Open AI) i Darío Amodei ( Anthropic). Els dos parlen de risc de col·lapse social, suggereixen la necessitat d’assolir un New Deal , i esbossen la necessitat d’un de salari mínim per als exclosos i de més impostos per als molt rics.

Els fundadors d’Open AI i d’ Antrhopic actuen pels mateixos interessos comercials que Musk i Thiel. Però estan menys ideologitzats i pensen que un xoc frontal pot perjudicar-los. A finals del 2026 tots ells hauran tret les seves empreses a borsa i seran immensament rics. No volen ser el centre de les ires dels més perjudicats.

La saga d’ Anthropic és la més interessant de totes. Dario i la seva germana Daniela Amodei van fundar Anthropic el 2021. Nascuts a San Francisco, d’origen jueu italià, van abandonar Open AI per diferències ètiques i de seguretat amb Sam Altman. Avui serien el més semblant a la cara responsable del sector. S’han enfrontat amb el Pentàgon per no cedir els seus algoritmes per a programes militars (Donald Trump els ha qualificat d’esquerrans i de ser uns wokes ). Són els més obertament partidaris de la regulació i han creat programes com Claude o el temut Mythos.

En l’Alta Edat Mitjana, en el que llavors era el centre del món, de Roma a Bizanci i Jerusalem, les diferents Esglésies competien amb els governs pel poder terrenal. La seva opinió i la seva força eren determinants per legitimar les decisions dels governs, i quan aquests les desatenien, els excomunicaven o llançaven croades i guerres santes.

Al segle XXI, el Papa Lleó XIV envesteix la legitimitat del conflicte que enfronta als Estats Units, la primera potència terrenal, amb l’ Iran, al qual alts càrrecs de la Casa Blanca els agrada qualificar de guerra santa.

Anthropic destaca cada vegada més com la cara “responsable” de la IA

Dilluns va presentar una Encíclica que reclama embridar una revolució tecnològica que toca la fibra mateixa de l’existència humana i, sobre la qual, de manera sorprenent, els governs guarden silenci. Prevost va presentar l’encíclica en persona en una conferència en la que es va fer acompanyar de Christopher Olah, un dels fundadors d’ Anthropic, pioner en la “interpretabilitat” de la IA (com funcionen per dins els nous models de llenguatge).

Olah va dir que les empreses de la IA s’enfronten a pressions comercials, geopolítiques i personals que poden entrar en conflicte amb els interessos generals. “Existeix el risc que les coses surtin malament, i és la nostra responsabilitat impulsar-la en la direcció correcta” va dir. Dilluns, al Vaticà, es va posar a caminar una aliança de futur incert, i a Peter Thiel se li va posar malament l’esmorzar.