Zapatero, Barceló i els taurons

L’acadèmia descriu l’alimentació dels taurons com la d’uns “carnívors oportunistes”. A la pràctica, això vol dir cruspir-se preses de mida petita i mitjana: peixos diversos, pops, crancs, gambes i rajades. A la brasa, seria un menú dietèticament i gastronòmicament interessant. El mite segons el qual els taurons ensumen la sang d’una persona ferida, en canvi, és, en part, una falsedat. En realitat, la sang humana els repugna i només els atrau la dels animals que formen la seva dieta.

La depredació mediàtica no és tan selectiva. La maldiença i el hooliganisme ideològic es regeixen per codis més quantitatius que qualitatius. Aquesta setmana li ha tocat a la periodista Àngels Barceló. Quan s’ha filtrat que no renovarà per l’ Hoy por hoy (Ser), s’ha activat el furor depredador de l’inframon digital. Calúmnies, insults (els de l’extrema dreta i de l’independentisme formen una coalició dissonant) i especulacions que, gràcies a la llibertat d’expressió, poden transmetre intolerància, irresponsabilitat, ànsia de manipulació i, de tant en tant, crítiques argumentades i informacions contrastades.

La debilitat de Zapatero atrau l’instint depredador de l’opinió publicada

L’altre perjudicat per aquest brot de rumorologia és el radiofonista Carlos Alsina, de qui s’han escrit i comentat unes quantes mentides. Ahir, a les 8 h, Alsina les va desmentir. Cedirà el timó del Más de uno (Onda Cero) a Rafa Latorre i s’encarregarà del tram final del programa. Alsina explica que quan va arribar a l’emissora aspirava a menjar-se el món, però que 36 anys més tard només procura que el món no se’l mengi. Alsina reivindica el valor de l’entreteniment (humor, ficció, cultureta) en un món abduït per l’actualitat (que massa sovint degenera en instantaneïtat) i la ràdio com a factor de companyia (ho he escrit alguna vegada: el millor amic de les persones no és el gos; és la ràdio).

El cas del president José Luis Rodríguez Zapatero és diferent. Aquí es parteix d’una imputació i d’una traca d’indicis a partir dels quals la informació ha de conviure amb l’opinió, que tendeix a infinit. Malas lenguas (La 2), Xplica (La Sexta), Horizonte (Cuatro, amb una setmana d’audiències històriques) i multitud de programes se sumen a l’oportunisme carnívor. Els tertulians intenten mantenir les formes i repeteixen “presumptament”. Però de seguida se’n cansen i la presumpció d’innocència de Zapatero es converteix en un calamar ferit en un aquari ple de taurons que, pel mateix preu, ja anuncien que Pedro Sánchez no trigarà a fer-li companyia.

Qui sap si contagiat per aquesta tensió mediàtica no resolta, Roger Escapa ( El suplement, Catalunya Ràdio) li pregunta a l’advocat penalista Carles Monguilod qui té pitjor peça al teler, ¿l’advocat defensor de Zapatero o el deJonathan Andic? Potser perquè s’ensuma el parany d’un titular malèvol, escapçat i llançat de mala manera a l’oceà impune de les xarxes, Monguilod trampeja la resposta.