Visca les ostres i el xampany!

Com a simpatitzant de les ostres amb prioritat nacional i del xampany sense fronteres, estic indignat amb les insídies suscitades per una foto on apareix un cavaller comensal–més sol que un mussol–, vuit ostres i una ampolla de xampany sobre la taula. És que el marisc no mereix la presumpció d’innocència i el xampany, la presumpció de culpabilitat sexual?

Ja està bé d’associar el marisc, que dona feina, factura riquesa i alegra la tita, a la corrupció política. El senyor de la foto, Julio Martínez Sola, presidia la companyia aèria Plus Ultra, curta en aeroplans i gran de mires, i va decidir celebrar amb els amics la concessió d’un préstec de 53 milions d’euros de l’erari.

Quin català no ha celebrat una mariscada al crit de “paga l’empresa”?

Amb semblant pluja de milions, ho celebrarien vostès amb mitja dotzena de croquetes d’espinacs, una pota seca de pop i una garrafa de Xibeca?

Si invoquem la presumpció d’innocència per a tots els implicats, em sembla just reclamar un respecte per a les ostres i el xampany, extensible al marisc i les marisqueries, que –com l’ordre públic– no són d’esquerres o de dretes.

Percebes, nècores, cloïsses, escopinyes i navalles són de tots i totes, per bé que avui dia ningú no s’atreveix a convidar una senyora a una mariscada perquè fa fatxa, insinua finalitats ulteriors i pot agreujar la “cúpula de calor” que ens fueteja. N’hi ha prou amb veure el rum-rum de la fotografia i la incriminació social, que no hagués agafat volada si hagués menjat lamines de soja, pètals en tempura o collons de mico en captivitat.

Qui no ha demanat una ampolla de xampany i alguna ostra per celebrar alguna cosa, fins i tot anticipadament? Al cap i a la fi, no els havien deixat una xifra de milions que t’obliga a tornar-la. En aquest cas, t’ho penses més i acabes amb un pica-pica a la barra de Can Pere el Cerimoniós, amb la tele de fons.

Quina culpa té Rodríguez Zapatero que els seus amics o clients ho celebressin amb vuit ostres i xampany? La culpa de fons la té el franquisme, que va popularitzar les mariscades per compte aliè i raons aspiracionals.

– Una altra ampolla de xampany, que paga l’empresa!