Les comunitats autònomes frenen les rebaixes d’impostos, excepte Madrid

Pràcticament totes les comunitats autònomes de règim comú frenen les rebaixes fiscals que van aprovar en exercicis ante­riors. Es comencen a acabar els anys en què la tònica predominant era aprovar bonificacions als impostos transferits, com ara a l’IRPF, successions i donacions o patrimoni. La tendència ara mateix és just la contrària, adverteix l’ Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal ( Airef) a l’últim informe. L’única excepció és la ­Comunitat de Madrid, que continua augmentant les reduccions fiscals.

En un moment que els serveis públics necessiten més recursos, gairebé totes les comunitats ­autònomes augmenten la recaptació eliminant reduccions impositives. El supervisor fiscal ­assegura que la tendència de moment és “lleu”, però comuna a gairebé tots els territoris, excepte al central.

Les xifres que ha aportat l’ Airef són les següents: durant el ­període 2026-2030 les mesures fiscals permanents adoptades per les comunitats autònomes suposaran una pèrdua de recaptació d’uns 1.150 milions, davantels 1.409 milions que es va renunciar a ingressar durant el període anterior.

L’impost que continua concentrant el 2026 les rebaixes més altres és l’IRPF, al tram autonòmic, que, tot i això, ha augmentat la recaptació a gairebé tots els territoris. Així, fins al 2030 es perdran 1.030 milions en ingressos per l’impost de la renda, davant els 1.800 milions que es van perdre durant el període anterior. Madrid és l’únic lloc que ha ampliat les reduccions a l’IRPF i renuncia a ingressar 512 milions, la meitat del total estatal.

La reforma del finançament autonòmic busca desincentivar el “dúmping fiscal”

Després de l’IRPF, el segon lloc l’ocupen les rebaixes a l’impost sobre successions i donacions, tot i que es concentren en poques comunitats autònomes. A Madrid es deixen d’ingressar 130 milions més per bonificar aquesta figura fiscal el 2026 i a la Comunitat Valenciana es renuncia a 61 milions.

La tendència de gairebé totes les comunitats autònomes d’incrementar la recaptació fiscal recau, principalment, en l’aprovació d’impostos de caràcter mediambiental, destaca l’ Airef, sense concretar figures.

El mapa de la fiscalitat autonòmica elaborat pel supervisor independent dona, en definitiva, decisions fiscals molt diferents entre comunitats. Per un mateix fet imposable un ciutadà paga més o menys depenent d’on visqui. Així doncs, Catalunya, que continua sent un any més el territori amb la pressió fiscal més alta de l’ Estat, i Castella-la Manxa mantenen un impacte global positiu de les mesures adoptades. És a dir, les rebaixes d’impostos que aproven es compensen amb nous tributs, de manera que el balanç en la recaptació no és negatiu. Hi ha un segon grup de governs que han reduït les pèrdues d’ingressos. És el cas d’ Andalusia i les Balears. Els llocs on hi ha una renúncia més àmplia a la recaptació són Madrid, la Comunitat Valenciana, Navarra (on es deixa de recaptar el 0,4% del PIB), Astúries i La Rioja. A Múrcia i les Canàries la reducció d’ingressos és del 0,1% del PIB, i a la resta de les autonomies no arriben a la dècima de PIB.

L’ Autoritat Fiscal no reflecteix a l’informe d’aquest any les conseqüències de diverses comunitats autònomes, essencialment, de Madrid, per eliminar les deduccions a l’impost de patrimoni per l’aprovació de l’impost de ­solidaritat a les grans fortunes. L’any passat, però, el supervisor sí que va apuntar que Madrid ­havia recaptat 555 milions per recuperar les quotes de patrimoni amb l’objectiu que la recaptació no acabi a l’Agència Tributària.

La tendència és incrementar la recaptació fiscal amb impostos de caràcter mediambiental

Les rebaixes autonòmiques han provocat durs xocs entre ­Catalunya i Madrid. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va qualificar de “dúmping fiscal” les decisions tributàries del ­Govern d’Isabel Díaz Ayuso i els seus predecessors. La reforma del finançament autonòmic que va posar damunt la taula l’exministra d’ Hisenda María Jesús Montero plantejava desincentivar aquestes rebaixes fiscals, principalment del territori ­central.