El xoc energètic pel conflicte iranià debilita el sector manufacturer

El xoc dels preus energètics pel conflicte iranià comença a causar les primeres víctimes. Un informe de CaixaBank Re­search alerta que la indústria manufacturera corre el risc que se’n ­debiliti el creixement, o fins i tot de caure fins a l’estancament. La intensitat de consum d’energia i la dependència del comerç exterior provoquen que aquest sector sigui el més sensible a la conjuntura internacional.

Malgrat el context, l’estudi assegura que la indústria manufacturera continuarà creixent, si bé a un ritme més contingut. Concretament, l’avanç serà de l’1,7% el 2026 i de l’1,5% el 2027. En alguns casos, en branques tradicionals com el tèxtil, la fusta i la paperera, el creixement podria ser nul en aquest bienni, a causa del xoc de costos, com també vents en contra de caràcter estructural, com ara la forta competència global d’economies emergents i canvis en la demanda.

“ Espanya és importadora ­neta d’energia, i això penalitza directament la competitivitat de la indústria exportadora ­respecte a altres països menys dependents del golf Pèrsic. El conflicte tensa els costos per dues vies: l’encariment de l’energia i les dificultats logístiques derivades del tancament estret d’ Ormuz”, assenyala Diego Guri, subdirector general de l’ Associació de les Empreses Industrials Internacionalitzades ( AMEC).

CaixaBank Research alerta que el preu de l’energia i el comerç exterior frenen el creixement

En tot cas, les taxes de creixement de la indústria manufacturera per a aquest any són superiors al creixement històric de la indústria espanyola i al dels seus homòlegs europeus. L’informe assenyala que Espanya disposa d’un avantatge competitiu davant altres països, ja que té menys dependència del gas rus –pel gas algerià– i més pes de renovables de baix cost. Tot i això, la sensibilitat elevada del sector als preus del petroli i del gas, que sí que han pujat a causa del conflicte iranià, provocarà que les manufactures espanyoles s’alenteixin. A més a més, l’estudi adverteix que aquest avantatge espanyol de no dependre del gas rus i tenir renovables s’anirà erosionant, ja que alguns països competidors aproven subsidis per abaratir l’energia de les seves indústries intensives.

A l’AMEC advoquen per la diversificació de fonts d’energia i cap a mercats més pròxims

A l’AMEC volen treure ­dramatisme a la situació: “No hi ha blancs ni negres. La consigna és prudència, gestió rigorosa dels marges i atenció constant als indicadors”, indica Guri. Segons aquesta entitat, la indústria s’ha de protegir mitjançant dues actuacions: “La primera passa per diversificar fonts d’energia, i la segona, per diversificar cap a mercats més propers, on el cost del transport no sigui un factor determinant en el preu. Cap de les dues tasques no és senzilla”, reconeix.

Tal com reflecteix la taula adjunta, les millors perspectives són per als sectors amb menys intensitat energètica i més demanda interna, és a dir, la majoria de serveis. També la construcció, que, malgrat que és sensible als preus de l’energia, pujarà per sobre de la mitjana a causa de l’impuls de la demanda d’habitatge. També creixeran per sobre de la mitjana els serveis professionals i administratius, amb més del 5% aquest any; el sector TIC, d’informació i comunicacions, amb augments superiors al 4%, i també la indústria farmacèutica.

Al conjunt de l’economia espanyola, CaixaBank Research conclou que el nou escenari de preus elevats de l’energia implicarà una desacceleració del PIB. Si el 2025 el creixement va ser del 2,8%, el 2026 està previst que es redueixi fins al 2,1% i fins a l’1,8% el 2027. “Malgrat que aquest perfil és més moderat, es continua situant per ­sobre del creixement esperat del conjunt de l’eurozona. La solidesa del punt de partida, marcat per una demanda interna dinàmica, un mercat laboral en expansió i una situació financera sanejada, reforça la ­capacitat d’absorció del xoc energètic i redueix la probabilitat d’ajustos macroeconòmics abruptes”, assegura l’estudi de l’entitat.

Pel que fa a l’impacte de la ­inflació, CaixaBank Resarch considera que serà moderat. Tenint en compte les mesures que ha anunciat el Govern central, el repunt dels preus es podria situar en el 3,5% el 2026, i en el 3% el 2027, de manera que el Banc Central Europeu (BCE) es podria veure obligat a augmentar lleugerament els tipus d’interès fins al 2,5%.