Destacats enginyers de camins insten a posar al dia les infraestructures

La mirada al passat que suposa la celebració de l’any Cerdà ha donat peu a un grup de prestigiosos enginyers de camins catalans a signar un article d’opinió conjunt en què insten a mirar cap al futur “amb ambició”. La visió estratègica que va demostrar l’urbanista mort fa 150 anys els serveix d’inspiració per reclamar una posada al dia de les xarxes d’infraestruc­tures existents i l’ampliació substancial d’algunes de les més estratègiques.

“Durant massa temps hem deixat que els grans projectes d’infraestructures quedessin aturats per falta de consens i per por del conflicte”, de­nuncien a l’article que es pot llegir en aquesta mateixa pàgina. El diagnòstic el conclouen amb contundència: “Hem perdut la capacitat de pensar amb am­bició”.

Una desena de grans noms del sector invoquen l’esperit de Cerdà per afrontar el futur amb garanties

Aquesta anàlisi els porta a fer una crida a la societat civil i els partits polítics “a organitzar un gran debat nacional sobre les infraestructures” a cinquanta anys vista. Tota una invitació a pensar en gran, després que s’hagi evidenciat que el mapa de carreteres i de vies s’ha demostrat insuficient a Catalunya. Per això, insten a posar fil a l’agulla d’una vega- da en carpetes pendents des de fa molts anys, com ha demostrat la crisi en què està immers el sistema de Rodalies des del gener.

La visió a llarg termini és una cosa en què insisteix des de fa temps el degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, Pere Calvet, i que ara recull el suport de companys de professió molt rellevants, que han tingut papers centrals en l’evolució de Catalunya des del sector públic o privat. Juntament amb Calvet, han participat en la redacció del text Ángel Simón, president executiu d’ Indra; José Alberto Carbonell, president del port de Barcelona; Xavier Flores, conseller delegat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB); Joan Franco, president de Tecniberia; Jordi Julià, director general d’ Infra­estructures de Catalunya (Ifercat); Pere Macias, exconseller i actual comissionat de la Generalitat per al traspàs de Roda­lies; Joan Molins, president de Cementos Molins; Felip Puig, exconseller de Política Territorial i Obres Públiques; Esther Real, vicedegana del Col·legi i directora de l’ Escola de Camins de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Andreu Ulied, director de la consultora Mcrit. Tots ells han rebut en algun moment de la seva carrera la medalla Cerdà que reconeix cada any els perfils més destacats del sector.

Entre la llista de projectes plantejats a l’article hi ha la posada al dia de Rodalies i l’acabament de les obres de l’L9 de metro i l’L8 de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), “per obrir els debats de futures ampliacions de la xarxa de transport públic”. En aquest sentit, insten a tenir una planificació rigorosa i prioritats clares, dos aspectes que durant molts anys han brillat per la seva absència tant al Departament de Territori com al Ministeri de Transports.

També fan referència a la millora de la connectivitat –i l’ampliació “si resulta indispensable”– de l’aeroport del Prat i el port de Barcelona, el desbloqueig de la construcció de la ronda del Vallès perquè continuï avançant la B-40 entre Terrassa i Sabadell i les millores pendents des de fa anys en una autopista AP-7 cada dia més al límit de la seva capa­citat.

Totes aquestes obres ja sortien esmentades en un document que van lliurar els col·legis professionals d’enginyers de camins i els industrials al llavors candidat a la presidència de la Generalitat Salvador Illa, en què es recollien un conjunt de consensos nacionals per a la Catalunya del 2050.