Aigües de Tarragona va acomiadar el seu ‘compliance’ després d’alertar d’irregularitats

El van contractar per vigilar el compliment de la llei dins d’una institució poderosa. Era el compliance ­officer del Consorci d’Aigües de Tarragona ( CAT): corresponsable del seu sistema d’integritat. Va alertar els caps d’irregularitats i riscos penals i aquí va començar el seu calvari.

Denuncia que el van apartar de les seves funcions i que el van sotmetre a pressió fins a demanar la baixa per ansietat. Va acudir a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que el va reconèixer com a alertador de corrupció i li va prometre protecció davant qualsevol represàlia de l’empresa. No va servir de res. Després de saber la seva denúncia a Antifrau, el CAT el va acomiadar, formalment per “comportament inadequat”, acusat de crear mal clima laboral, insinuacions sexuals i homofòbia.

Cap d’aquestes acusacions no havia emergit abans.

El treballador, X., que demana de mantenir l’anonimat, va ser fitxat el març del 2023. Advocat, la seva funció consistia a detectar riscos, prevenir conflictes d’interessos i garantir que l’organització complís la legalitat. Sis mesos després d’incorporar-se a la feina, va transmetre al consell d’administració diverses qüestions que, a parer seu, s’havien de corregir: captacions d’aigua de l’ Ebre que superaven puntualment però freqüentment el que permetia la concessió, l’augment de municipis sense actualitzar la concessió administrativa i que el CAT paga la Confederació Hidrogràfica de l’ Ebre i l’ Agència Catalana de l’Aigua per 94 hectòmetres ­anuals quan en fa servir pel cap alt 77, amb un sobrecost que va xifrar en 32 milions d’euros en una dècada.

El CAT és un gegant publicoprivat que des del 1985 proveeix d’aigua centenars de milers de persones i la indústria del Camp de Tarragona. El seu pressupost el 2026 és de 50,3 milions. Al consell d’administració hi ha els alcaldes de Tarragona i Reus, ­Rubén Viñuales i Sandra Guaita.

Segons el relat d’ X., aquestes advertències van marcar l’inici del deteriorament de la relació amb part de la direcció.

L’estiu del 2024, X. es va absentar unes quantes setmanes de la feina per acompanyar una familiar malalta que acabaria morint al setembre. Quan hi va tornar, l’advocat va tornar a alertar internament sobre possibles irregularitats, aquesta vegada relacionades amb una licitació anul·lada pel Tribunal Català de Contractes del Sector Públic. Entre altres qüestions, va advertir l’aleshores president del consorci, Joan Alginet, que no podia formar part de la mesa de contractació per la condició de càrrec electe.

L’endemà Alginet va comunicar a X. un canvi de funcions per integrar-lo a la mesa de contractació, una posició que ell considerava incompatible amb el paper de supervisor de compliment normatiu. El 19 de setembre del 2024 va obtenir la baixa mèdica per ansietat i estrès. No tornaria a treballar al CAT. Un recent informe forense judicial avala que va ser sotmès a un assetjament que li va causar seqüeles psicològiques greus.

Un mes després va acudir a l’OAC, que va obrir cinc investigacions. X. assegura que va decidir denunciar perquè entenia que ell podia incórrer en responsabilitats penals si no actuava.

Una de les investigacions es va enviar a la Fiscalia. El jutjat d’instrucció penal 6 de Tarragona va incoar un procediment doble: per prevaricació, en la concessió anul·lada pel Tribunal de Contractes, i pel presumpte delicte d’assetjament laboral contra X.

Un jutjat investiga una part del cas en què estan imputats dos alts càrrecs del consorci

Estan imputats Alginet i Jesús Martín, director dels serveis jurídics. El cas està pendent de la decisió de la jutgessa d’obrir procediment oral o no.

Les altres denúncies es referien al cabal d’aigua de l’ Ebre, a la falta de licitació del canal de denún­cies, a la concentració d’adjudicacions en una constructora concreta –la mateixa OAC la va definir com a “adjudicatària prefe­rent”– i a la falta de transparència sobre els salaris d’alts càrrecs del consorci. Antifrau les va arxivar, però va fer tres advertències al CAT.

Antifrau va reconèixer X. com a alertador protegit el desembre del 2024. Ho va comunicar al consorci el 13 de gener. L’endemà un manifest signat per cinc treballadors (dos homes i tres dones) es va publicar al LinkedIn del CAT. S’hi descrivia X. com a “creador d’un clima de terror”, “difamador”, “ intoxicador”, “egocèntric” i “vanitós”.

El gerent, Josep-Xavier Pujol, va remetre a Antifrau un informe en què assegurava que X. havia “insultat, terroritzat i faltat greument” part de la plantilla. El qualificava d’“homòfob”, “masclista” i “misogin”, i l’acusava d’insinuacions sexuals i d’haver provocat que diverses treballadores evitessin coincidir-hi.

“Desafortunadament, tots aquests extrems han aflorat en el mateix moment i davant les ­acusacions que ens fa”, va escriure Pujol. Un membre del comitè d’empresa al·lega que, si ningú no havia denunciat abans aquests comportaments, era perquè percebien que el compliance era un protegit per part de la direcció.

X. rebutja completament les acusacions i subratlla que res de tot això no havia emergit fins després de les seves denúncies a Antifrau.

No consten referències a comportaments homòfobs ni d’assetjament a les auditories de responsabilitat corporativa. Encara més, els cinc treballadors que l’acusen li havien enviat uns mesos abans missatges de suport personal i laboral, coincidint amb la malaltia i la defunció de la seva familiar. En un missatge enviat al setembre, el president del comitè d’empresa, M.P., que el denunciaria al gener, li diu: “Em sap molt greu tot el que està passant. Si vols fer denúncia, la puc tirar endavant; no cal que sigui ara, quan tu et vegis bé o vulguis. Que sàpigues que estic a disposició per ajudar-te en tot el que pugui”.

Les quatre persones que l’acusaran d’homofòbia i assetjament sexual li donen suport afectuosament els mesos anteriors: S.S., que és la cap de finances del CAT i també la dona de Jesús Martín, li escriu: “T’envio una abraçada ben forta i emotiva”. El mateix que A.S., cap de recursos humans: “T’envio una forta abraçada”.

Una persona que ha treballat a l’entitat uns quants anys afirma que el manifest contra X. “no té cap mena de credibilitat”. “És una persona obsessivament estricta i això pot crear tensions, però, d’homofòbia i assetjament, res de res”, s’indigna aquesta persona, que ho considera una construcció de l’empresa.

Amb les acusacions sobtades, el CAT obre un expedient disciplinari a X. el febrer del 2025 i l’1 de març l’acomiada. Les acusacions són la base de la defensa de ­Martín i Alginet en el procediment del jutjat de Tarragona.

Un informe forense judicial avala que va patir un assetjament que li va causar greus seqüeles psicològiques

El CAT afirma que darrere del conflicte hi ha un interès econòmic. En un correu remès a aquest diari, l’empresa assegura que X. reclama una indemnització laboral de 240.000 euros, a més d’altres quantitats vinculades al procediment penal i una plaça fixa a l’administració pública.

X. manté que l’havien contractat per garantir la integritat d’una institució pública i que el van ­acabar acomiadant, pagant un preu personal i professional altíssim precisament per fer la seva feina i advertir els superiors d’irregularitats que podien posar el consorci en un compromís.