La crisi d’accés a l’habitatge porta les donacions a màxims a Catalunya

Les donacions –traspassos de béns o diners en vida– s’han disparat a màxims històrics a Catalunya en un context de crisi del mercat immobiliari tensionat com a sortida per ajudar els familiars a accedir a l’habitatge propi. El 2025 les donacions es van incrementar un 22%, amb gairebé 23.000, deu punts per sobre de la mitjana espanyola. El primer trimestre d’aquest any la tendència es manté, amb pujades del 20% i 6.188 de signades. “Avui parlem de problemes d’accés a l’habitatge, d’obtenció de recursos... Amb uns pares que han acumulat estalvi, l’opció de la donació cada vegada és més present” com a solució, va ex­plicar ahir Raquel Iglesias, vi­cedegana del Col·legi Notarial de Catalunya, a la presentació del V Observatori Notarial de Catalunya , elaborat per l’entitat.

Amb aquestes maniobres, com ara donacions de pares a fills, es cobreix l’entrada al mercat residencial, amb preus impossibles per a molta gent. Les donacions que es registren “responen molt a la voluntat d’ajudar els fills o els familiars que volen adquirir un habitatge i tenen un problema, tant amb una donació de diners com amb l’habitatge per si mateix. L’evolució és clara, som en màxims històrics”, va reiterar Iglesias. En tot just dos anys hi ha hagut un salt del 30%.

Les donacions es donen més en forma de diners, cosa que permet accedir a un tracte fiscal millor

Si bé no se’n desglossen els detalls, les donacions solen ser en una proporció més gran en forma de diners. Però un supòsit que es troben cada vegada més els notaris és el traspàs d’habitatges abans heretats pels pares als fills. “La generació de pares actuals ha estalviat molt, i hereta habitatges dels seus pares als 50 o als 60 anys. Aquests habitatges es converteixen en objecte de donació als fills. Traslladen el que per a ells és un segon habitatge a algú que en vol comprar”, va repassar Iglesias.

El dinamisme en donacions a Catalunya és més gran que al conjunt d’ Espanya perquè s’exploren més vies legals disponibles, sobretot pel context de més pressió fiscal. Carme Elena, ponent de la comissió fiscal del Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya, exposa que “en una donació de diners pagues l’impost de donacions, amb la possibilitat d’accedir a reduccions si el fill ho destina a la compra del primer habitatge habitual. En principi té més avantatges que la donació d’una propietat”. Perquè, “si dones un immoble, cal anar amb compte perquè pagues dos impostos, el de donacions i després l’IRPF a la renda com si el venguessis; s’assimila a una venda, i això la gent no ho sap”, repassa. En immobles antics, amb un valor original de compra baix i un valor de referència actual elevat, que es pren de base per al càlcul a la renda, la factura fiscal pot ser alta, cosa que obliga a planificar la forma del traspàs.

En la disjuntiva de fer una ­donació o esperar a l’herència, s’assenyala que cal veure la situació i calcular-ho. Els notaris apunten de moment que les herències estan en un marc de normalització després de la covid: cauen un 2%, a 60.300. Disten de les gairebé 67.000 que es van veure el 2021, just després de la pandèmia. Les renúncies a herències es mantenen estables el 2025, en les 9.711. El principal motiu és el passiu de l’herència –els deutes–, seguit de la liquidació d’impostos. Altre cop, Catalunya és una de les autonomies on es grava més. En el 2021 i el 2023, en herències lligades a la pandèmia, les renúncies van superar les 10.000, tot i que la taxa de desistiment sol vorejar el 16% del total d’herències, n’hi hagi més o menys.

Un altre efecte de la crisi de preus de l’habitatge es veu al mercat de compravenda. L’informe dels notaris assenyala un alentiment en l’immobiliari el primer tram de l’any, que contrasta amb les fortes pujades del 2025, quan es van registrar més de 158.000 compravendes, un 9% més, i la més elevada en cinc anys. Ara, fins al març hi ha ­hagut unes 37.000 compravendes, un 4% menys, mentre que a escala nacional s’avança per sobre del 30%. Les compres d’estrangers també cauen un 14% aquests primers mesos, amb 4.820 operacions. “El que no disminueix és el preu”, va ­destacar Iglesias. Les valoracions continuen a l’alça, amb un repunt del 9% l’últim exercici, fins als 2.289 euros el metre quadrat. Hi ha un 46% de les compres que es fan sense hipoteca: aquí hi entren en joc les donacions de diners, els préstecs personals i els que venen l’habitatge actual per comprar-ne un de nou.

En un altre front, Catalunya es manté com una de les autonomies més actives en la formalització de testaments, amb un de ­cada cinc fet a Espanya. Se’n van formalitzar 144.140 el 2025, un 3% més, si bé el primer trimestre de l’any es registra un lleuger descens del 3%.