Instruccions per a un escorcoll de l’UCO o la UDEF

Estimadíssims senyors de l’UCO i la UDEF: tenint en compte els últims successos, passo a relacionar allò que trobaran en un eventual registre del meu domicili i que pot ser motiu de confiscació.

Casa meva té tres accessos. Un d’ells a l’aparcament i un altre a un jardí. Pensant malament podria semblar per fugir, però tots els baixos de la comunitat són així. A mà dreta començaran a trobar coses que fan pudor. Són dos iogurts caducats, una amanida agonitzant i el cadàver d’una rodanxa de llimona a l’interior de la nevera. A més, formatge tipus Fleming, pernil dolç i una ampolla de vi blanc mig plena o mig buida, depèn del dia. Puc demanar tiquet de tot menys del vi, que me’l va portar un amic que prefereixo mantenir en l’anonimat. Els avanço que és el mateix que es va deixar una substància marró a l’interior d’una calavera mexicana al menjador. A la cuina, bosses (sense diners) i material pútrid a les escombraries. Se les poden emportar, si em fan el favor. Si és dilluns, de 20 a 22 hores també es recullen mobles.

Puc demanar tiquet de tot menys del vi, que me’l va portar un amic

Si volen, poden emportar-se unes camises que em van quedar petites i un pijama vell. Són al segon calaix del moble de l’entrada. Tots els quadres són reproduccions de fotos sense permís. Pel que fa a les joies, tinc un anell de plata amb (una altra) calavera, a imitació de la de Keith Richards, que és regal de la meva exdona. També un encenedor Ronson que era del meu pare. Poden preguntar-li a la meva mare perquè l’hi va regalar ella però no crec que en guardi el comprovant, encara que de la meva mare se’n pot esperar qualsevol cosa.

Tinc CD de música que em vaig baixar sense pagar, alguna pel·lícula de la mateixa índole, un disc dur amb un munt de fotos per ordinador. Si volen, li dono uns quants cops de martell perquè els sigui més fàcil no veure’s entre un milió de fotos sense ordre ni concert i els arxius els puc re-anomenar M.Rajoy. Com vostès indiquin. Hi ha 50 euros a la taula que es podrien interpretar erròniament que són per pagar la dona de fer feines sense contracte, però que sàpiguen que els deixo per si m’entren a robar. Tinc un mòbil trencat amb converses de Whatsapp que poden fer enrojolar o portar a equívoc, però cap foto fora de to, només moltes d’una gosseta que vam tenir i, pobreta, va morir. Molts llibres. Probablement, massa.