Emoció, elegància i honestedat. Xavi Pascual (Gavà, 1972) va intentar explicar ahir els motius que l’han empès a executar la clàusula de sortida per abandonar el Palau a final de curs. En una sala de premsa atapeïda, amb el president Rafa Yuste presidint l’acte, el tècnic va evitar tant com va poder criticar el Barça repetint que no hi ha hagut “cap guerra”, però va deixar clar que són als antípodes pel que fa a la manera de treballar.
Hi ha hagut dos motius principals que han acabat desgastant Pascual: els mals resultats i les diferències a l’hora de gestionar l’equip (la falta de fitxatges). Després de fer una cronologia del que ha passat les últimes setmanes i confirmar que va prendre la decisió dissabte 16 de maig, el tècnic va fer un preludi per donar context a les raons de la sortida: “No soc la mateixa persona que va deixar el club el 2016. Des d’aleshores he estat en dos clubs en què el bàsquet era l’únic esport i m’he acostumat a una manera de treballar que és diferent de la que té un club poliesportiu com el Barça”.
Si hagués continuat al Barça m’hauria acabat emprenyant amb tothom”
Sense entrar en gaires detalls, sense ganes d’enterbolir l’ambient, Pascual no va esquivar les culpes per la trajectòria de l’equip i va ser molt cru a l’hora de descriure els seus sentiments. “En la meva primera etapa me n’hauria d’haver anat el 2014 però el meu barcelonisme no m’ho va permetre i vaig acabar passant-ho molt malament. Però quan me’n vaig anar em vaig prometre que no tornaria a patir mai i les derrotes em desgasten molt, em fan patir i no em deixen ser persona. No em perdonaré mai no haver classificat el Barça per als playoffs de l’ Eurolliga”, va etzibar dolgut.
En el seu intent per desactivar la polèmica, tenint només paraules afectuoses i elogioses cap a Juan Carlos Navarro, general mànager de la secció, Pascual va navegar per explicar com s’ha anat carregant de raons per anar-se’n: “El club té una manera de funcionar i una dinàmica i s’ha trobat amb una persona que veu les coses d’una altra manera. No em sento menyspreat en res, simplement els nostres ritmes són diferents, jo soc més d’immediatesa, i no em sento bé per liderar aquest equip l’any que ve. Prefereixo que sigui un altre”. Incidint en aquest aspecte, va anar una mica més enllà: “Per la meva manera de ser m’he acabat desgastant moltíssim i, si hagués continuat, crec que ens hauríem acabat fent mal i m’hauria emprenyat amb tothom”.
“No em perdonaré mai no haver classificat l’equip per als playoffs de l’Eurolliga”
Agraït pels intents de Laporta, Yuste, Masip i Navarro de fer-lo canviar d’idea, però convençut després prendre una decisió d’aquest pes, Pascual va expressar per primera vegada en públic els dubtes que tenia abans de fitxar al novembre i va revelar que li va demanar al seu representant que no regategés, que acceptés el que li oferís el club: “Soc una persona agraïda”. I, instant el Palau a donar suport al seu equip per intentar guanyar la Lliga, es va mostrar convençut que el seu adeu “farà bé al Barça”.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.