La renúncia de Jonathan Andic, un tallafocs necessari per a Mango

Feia mesos que la pregunta ­sobrevolava Mango, però no s’havia formulat en veu alta: l’hereu de l’imperi tèxtil podia continuar a la vicepresidència mentre avançava la investigació judicial per la mort del seu pare?

El paper de Jonathan Andic a l’estructura corporativa havia estat objecte de debat públic des que el jutjat de Martorell va reobrir la investigació per la mort d’ Isak Andic el març de l’any passat. Però ni dins ni fora de la companyia ningú no li havia demanat en cap moment de fer un pas al costat.

Havia de ser una decisió seva i del seu cercle més pròxim, si és que arribava a passar, ja que la figura del fill gran genera un gran respecte a Mango, com a hereu i propietari de la firma de moda.

La renúncia, temporal, ha acabat arribant aquesta setmana atès el gir del cas. Amb una acusació de presumpte homicidi damunt la taula, sortir del govern corporatiu de Mango “era necessari”, coincideixen veus de l’entorn de l’empresa consultades.

La figura de Toni Ruiz adquireix més rellevància com l’estabilitzador institucional

Es tracta d’un tallafocs estratègic i legalment assessorat que busca protegir el negoci del procés judicial, tal com ha fet el grup fins ara, afirmen aquestes mateixes fonts.

Amb Jonathan Andic al ­càrrec, cada novetat judicial amenaçava “d’arrossegar el nom de Mango”, continuen. Ara, aquest risc s’ha minimitzat. La regla d’or al grup tots aquests mesos ha estat separar l’activitat empresarial de les diligències policials, i la desvinculació transitòria del fins ara vicepresident aprofundeix en aquesta línia, tot i que n’hi ha que consideren que hauria d’haver arribat fa temps.

La barrera actua en diferents àmbits, assenyalen els consultats. Malgrat que gran part del focus social s’ha posat en la reacció dels consumidors, aquest és el punt que, en principi, amoïna menys.

Mango ha aconseguit construir una proposta “diferenciada i molt sòlida”, i un afer com aquest rarament acaba impactant en la decisió de compra. Molts consumidors, sobretot de fora d’ Espanya, no relacionen Mango amb la família ­Andic, afegeixen fonts del sector­. Com a mostra, els resultats rècord que la firma va aconseguir el 2025, amb gairebé 3.800 milions d’euros. “ Mango viu el millor moment de la seva història”, va remarcar el president i conseller delegat, Toni Ruiz, a la carta que va enviar als treballadors després de la renúncia pública de Jonathan Andic. Les vendes d’aquest any, en què esperen arribar als 4.000 milions d’euros, revelaran si hi ha hagut un impacte o no.

La firma de moda aspira a arribar a unes vendes de 4.000 milions d’euros aquest any

Ara bé, hi ha un altre nivell d’exposició en què col·locar aquest dic de contenció era prioritari: la relació amb els bancs, els proveïdors, altres membres del consell d’administració i els agents socials.

“El moviment d’apartar-se temporalment llança un missatge­ de tranquil·litat i seguretat per a tot aquest conjunt de stakeholders ”, afirmen al mercat.

També de cara als treballadors –prossegueixen les veus contactades–, “en un moment que la cultura, corporativament, podria quedar tocada i quan és important preservar el talent intern i els valors que Isak Andic va impulsar”.

La separació entre la propietat i la gestió que va iniciar el fundador és en aquests moments més gran que mai, amb Toni Ruiz com a responsable màxim del rumb empresarial.

Mantenir la bona relació amb els bancs, els proveïdors i els agents socials és essencial

El president executiu és definit per molts com l’estabilitzador institucional de Mango. D’ençà que hi va arribar com a director financer, fa una dècada, ha passat de gestor eficient a consolidar-se com un alt directiu molt respectat dins i fora de l’empresa, afegeixen des de l’entorn del grup.

El procés de professionalització de la companyia, iniciat fa sis anys amb el nomenament de Ruiz com a conseller delegat, amb una estructura de govern i societària equiparable a una cotitzada, ha ajudat a preservar l’empresa tèxtil.

Ara, la figura de Toni Ruiz i el seu equip fan un pas més: encarnen la continuïtat professional davant la turbulència familiar; són la prova que Mango té una estructura capaç de funcionar independentment dels vaivens de la propietat, cosa que els mercats i els proveïdors necessiten veure, insisteixen al sector.

Una vegada es resolgui el procés que pesa sobre Jonathan Andic, el camí que molts assenyalen és una eventual sortida a borsa. Malgrat que a la companyia neguen una vegada i una altra que cotitzar sigui un objectiu, el parquet delimitaria els equilibris accionarials i donaria un nou impuls a la seva activitat.

El paper del fill gran al grup ha estat objecte de debat, però ningú no li havia demanat de dimitir

Però abans Mango té una altra urgència: evitar que la crisi alteri l’equilibri entre la família, el poder i l’empresa que Isak Andic va construir.