El tour immobiliari de Llucia Ramis: ‘Reformado para entrar a vivir’ (o no)

“Defensaré/ la casa del pare./ Contra els llops,/ contra la sequera,/ contra la usura,/ contra la justícia,/ defensaré/ la casa del pare.” Veig Salvador Espriu, tibat, a la tele dels anys setanta, que recita el poema de Gabriel Aresti. És clar que no parla d’una casa en concret: parla d’un país, d’una manera de ser i de veure el món. Què n’ha quedat de tot allò? Lloguers que no es poden pagar, pisos que es buiden, vas a un hotel i resulta que es un bloc d’on han fet fora els veïns. Volies que t’arreglessin el barri però quan va estar arreglat vas haver-ne de marxar. Potser no vam defensar prou la casa del pare. Ens va semblar que la Constitució Espanyola –que obre de manera una mica sorprenent Un metre quadrat de Llucia Ramis (Palma, 1977)–, protegiria el dret d’habitatge, els ciutadans i el país. Com un remolí han passat la precarietat, la crisi, la bombolla immobiliària, la insolvència, la desaparició dels habitatges socials, els pisos d’Airbnb, els expats i els creuers. Vas de viatge i aleshores ets tu el turista o te’n vas a passar una temporada fora i ets tu l’expat. 

És un nus difícil de desfer i, fins i tot, d’explicar amb coherència. El llibre de Llucia Ramis n’aixeca el plànol a partir de dos elements bàsics: l’experiència viscuda, que serveix de base al seu llibre millor, Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes (2013), i l’enquesta periodística: dos estils i dues textures literàries que sap combinar molt bé: de vegades per fondre-les en un coulant i d’altres per presentar-les en un mateix plat, cadascuna amb un gust i una consistència pròpies. La vida que vivim atropelladament, de vegades despreocupadament, o arrossegats per unes forces que no sabem reconèixer, respon a tendències generals estudiadíssimes. Les experiències no són la il·lustració de la teoria ni els estudis invaliden la manera de veure les coses, els sentiments i les aprensions. En aquesta dualitat constructiva, Un metre quadrat troba el seu espai. Els lectors de La Vanguardia ja han llegit articles de Llucia Ramis on fa servir el mateix mètode –per parlar del turisme a Mallorca, per exemple– i saben que se’n surt. 

⁄ Una de les paradoxes d’aquesta època és la fractura entre els problemes col·lectius i les solucions individuals

Des del 1996, Ramis ha viscut al carrers Villarroel, Sant Gabriel, Sant Pere Màrtir, Alfons XII, Martí Molins, Sardenya, Vic, Verdi, Consell de Cent i El Putxet. Abans havia viscut a Palma, amb els pares. Es va estar dos anys a Marratxí, una temporada a Sant Martí Vell, el poble d’Elsa Peretti, i una altra, fugaç, a Buenos Aires. Cadascuna d’aquestes experiències dona peu a parlar sobre de quina manera l’habitatge i els tripijocs que genera al seu voltant, condicionen la vida de la gent: des del pis d’estudiants divertits i innocents, al refugi del professional freelance, ben situat en el seu ofici, que segueix fent una vida provisional, en part també perquè és la vida que vol. 

És un llibre sense nostàlgia ni candidesa, directe i franc. La part teòrica no permet gaire divagacions literàries. Ramis ensenya el que vol ensenyar i amaga discretament el que no li interessa que es vegi. Fa servir un tipus de pregunta retòrica –“Què queda de nosaltres a les ciutats, en els llocs i les cases on vivim?”, “En quin moment ca teva deixa de ser-ho i esdevé la casa dels teus pares?”– que, segons com, carrega una mica. I puja de to quan parla amb l’economista José García Montalvo, que té uns arguments que es fan sentir, quan caça al vol un pinyol social (les colombianes que parlen del perill dels “qui no són d’aquí”) o quan analitza els eufemismes de la crisi: “desacceleració transitòria, condicions adverses, deteriorament del context econòmic, ajustament, període de dificultats serioses.” 

Una de les paradoxes d’aquests anys que Llucia Ramis retrata en el seu llibre és la fractura entre els problemes col·lectius i les solucions individuals. Ho sap explicar amb sensibilitat i economia.

----------------------------

Llucia Ramis. Un metre quadrat/Un metro cuadrado. Anagrama/Libros del Asteroide. 248/256 páginas. 19,95 euros