Feijóo eleva la pressió a Junts i PNB amb actes a Catalunya i el País Basc

Alberto Núñez Feijóo ha mostrat molta voluntat en aquesta legislatura per tenir presència a Catalunya i el País Basc per explicar el seu projecte. I aquesta presència s’accentuarà les pròximes­ setmanes, que el PP prova de pressionar Junts i PNB perquè facin una pas més en el seu distanciament de Pedro Sánchez i acabin donant suport fins i tot a una moció de censura que permeti desallotjar-lo de la Moncloa en un moment en què el president del Govern espanyol està assetjat per diverses investigacions i judicis que afecten el PSOE i el seu entorn. Segons expliquen fonts de Génova, tant Catalunya com el País Basc es convertiran en territoris “prioritaris” per al partit perquè hi veuen marge de creixement electoral i, sobretot, en la mesura que el partit de Feijóo buscarà interpel·lar l’electorat de Junts i del PNB que no comparteix el suport a un Govern d’esquerres als seus propis feus.

“Hi ha electorat que ha votat PNB i Junts i pot ser gent de dretes que no vol un Govern d’esquerres”, assenyalen a la sala de màquines del PP, que, a més, creuen que hi ha “una oportunitat” en un moment en què aquests partits estan provant de desmarcar-se de Sánchez per la presumpta corrupció i demanant la convocatòria d’eleccions, però sense fer el pas definitiu. De fet, fonts populars assenyalen que han detectat que la “incomoditat” de Junts i PNB “no és la de sempre”. “Només cal veure les cares amb què entren al Congrés”, afegeixen.

Els populars busquen pescar en graners nacionalistes davant la seva negativa a fer caure Pedro Sánchez

La vicesecretària del PP Alma Ezcurra va provar ahir de posar en evidència la situació dels dos partits, als quals va advertir que “amb la incomoditat ja no n’hi ha prou”. “Tocarà escollir entre responsabilitat o complicitat”, va afirmar Ezcurra. “Que quedi molt clar, Sánchez només deixarà la Moncloa per dos camins. Un és convocant eleccions i un altre és perquè l’expulsin els seus socis. I com que el primer no sembla que hagi de passar, la solució és en mans dels segons. Han de despenjar el telèfon i dir al president això s’ha acabat ”, va assenyalar la dirigent popular en roda de premsa.

La presència de Feijóo a Catalunya i el País Basc no és nova. Sobretot a Catalunya, on, segons les dades recopilades de la seva agenda pública, ha estat una desena d’ocasions els dotze últims mesos, una mitjana de més d’una visita per cada mes i mig. I, en algunes d’aquestes visites, el líder del PP ha presentat algunes de les seves mesures més importants, com les d’immigració i les d’habitatge. També és cert que la gran majoria de les visites de Feijóo a Catalunya han estat en clau econòmica. En aquest sentit, el líder del PP serà aquest dimarts a les jornades del Cercle d’Economia, en què mantindrà un diàleg amb la presidenta Teresa Garcia-Milà. A més de les visites de Feijóo, també solen anar recurrentment a Catalunya els vicesecretaris econòmics del partit Alberto Nadal i Juan Bravo.

El líder del PP ha visitat assíduament Barcelona, però no treu ull ni a Girona –on va ser dos dies al febrer, i l’abril a Tarragona– ni a Lleida, que són les úniques províncies on, amb Guipúscoa, els populars es van quedar sense diputat el 2023. A les altres 49 circumscripcions electorals, el PP va obtenir representació parlamentària. I a Génova creuen que aquells dos escons que es van escapar per uns quants centenars de vots van ser clau perquè el bloc de la dreta (PP i Vox) no arribés a la majoria absoluta. En tot cas, el PP no obté escó per Girona des del 2011, per això volen multiplicar els esforços per recuperar el seient per una província que reparteix sis escons. Lleida en distribueix quatre i el PP no n’aconsegueix cap des del 2016.

Al País Basc, les visites han tingut menys protagonisme l’últim any que a Catalunya, però també és veritat que, els últims mesos, hi ha hagut un punt d’inflexió en les relacions de Feijóo i el PNB després d’una trucada d’ Aitor Esteban. El líder dels populars i el dels nacionalistes bascos es van reunir en privat i, posteriorment, van fer pública aquella reconciliació. Tot i això, aquest pas no ha estat suficient perquè els nacionalistes bascos canviïn de criteri i donin suport a una moció de censura, malgrat que sí que han endurit el to contra el Govern espanyol els últims dies. Sigui com sigui, el PP busca reforçar-se a Euskadi i recuperar també l’escó per Guipúscoa, que no s’obté des de les eleccions del 2011. El començament d’aquell full de ruta és avui, amb la visita del secretari general, Miguel ­Tellado, a Bilbao.